dimarts, 16 de juny de 2015

Tema 1: Com ens guanyarem la vida?


Què intento explicar?


Que les nostres perspectives laborals i econòmiques tenen una tendència a la baixa i que probablement haurem de fer alguna cosa més que estudiar una carrera i guanyar experiència per millorar les nostres expectatives. 

Què m'ho fa pensar?


La meva pròpia situació econòmica i laboral. Com a titulat universitari i amb bon domini de l’anglès, pensava que no tindria gaires problemes per trobar una feina adequada a la meva formació, i fins i tot pensava que podria escollir entre moltes empreses. Pensava que podria progressar de manera constant en el meu lloc de treball, arribar a ser-hi força competent i guanyar un sou que em permetés emancipar-me, tenir cotxe, fer vida social activa i anar-me’n de vacances cada any a algun destí d’aquestes que surten a les revistes de viatges. Vaja, el que tothom espera després d’haver-se pres la molèstia d’estudiar tants anys.

La situació de la gent que m’envolta. Gent que també ha dedicat temps i esforç a tenir formació, ser competent i tenir seguretat econòmica i que tampoc la tenen. Molta gent no troba feina, d’altres en troben temporalment, però cap acaba de poder tirar endavant el seu projecte de vida, estan una mica a l’espera de que arribin temps millors.


Les notícies que es publiquen, que parlen d’atur, de pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de la població. Fins i tot, la recuperació de llocs de treball sembla que només es possible si aquests són temporals i pitjor remunerats.

Què en penso?


Sembla que aquells elements que sempre s’ha considerat que garantien unes bones perspectives econòmiques, com una titulació universitària o experiència laboral, ja no són suficients per assolir aquest objectiu. 

Actualment, hi ha molta gent que té titulació universitària, sigui quina sigui, més que no pas n’hi havia en el passat. Això fa que, per la llei d’oferta i demanda, tenir una d’aquestes titulacions tingui menys valor que abans, ja que la feina disponible per a titulats no ha augmentat en la mateixa proporció i els titulats tenen major competència. 

L’experiència laboral ens pot donar una mica més de seguretat, ja que mostra la nostra qualificació “real”, perquè demostra que realment sabem fer coses relacionades amb la nostra professió. No obstant, conec persones amb àmplia experiència que també afronten perspectives professionals a la baixa. La raó torna a ser la competència. Hi ha molta competència a tots els sectors, la qual cosa incrementa la pressió de tots els professionals i treballadors per baixar la seva remuneració i condicions. 

Per tant, sembla que la qüestió és tenir competència o no tenir-ne. No sembla que una titulació universitària o una dilatada experiència laboral ens acabin de distanciar o diferenciar de la competència. 

L’experiència laboral pot diferenciar-nos, ja que una trajectòria de molts anys no resulta fàcil d’igualar per qualsevol. No obstant, els altres competidors poden compensar-ho amb preus més baixos, i en molts casos l’experiència laboral sol ser molt estàndard, ja que correspon als coneixements i mètodes que es coneixen arreu, i que per tant molta gent pot aprendre i reproduir. 

Què es podria fer?


Com s’ha dit, les titulacions universitàries i l’experiència laboral no garanteixen diferenciar-nos prou de la competència i obtenir la seguretat econòmica i laboral que sempre hem suposat que tindríem. 

Algunes persones defensen que aquesta seguretat es trobarà si orientem la nostra carrera professional a reforçar el nostre talent més natural i genuí i a crear valor i resoldre problemes concrets que altres encara no han resolt. 

Aquesta orientació, en tant que personalitzada, serà més difícil d’imitar per part dels competidors, que difícilment tindran la nostra mateixa inclinació i talent i que no podien resoldre allò que nosaltres podem resoldre, ja que som els primers en aconseguir-ho.

Trobo que aquesta idea és bona des del punt de vista individual, no només perquè puguem aconseguir seguretat econòmica, sinó també perquè ens sentirem més satisfets treballant en alguna cosa que ens agrada i se’ns dóna bé.

Per altra banda, el fet que les persones s’hagin de diferenciar necessàriament per tal de prosperar no sembla un bon símptoma de bon funcionament de la societat. Tal com diu l’economista Ha-Joon Chang, 23 coses que no us diuen sobre el capitalisme, el que fa pròspera una economia és la fortalesa de les seves organitzacions, i no pas tant l’empenta dels seus individuals. 

En resum, crec que una mica d’empenta individual orientada a potencial el talent de cadascú és bona idea, però si la gent s’ha de diferenciar per poder subsistir, la societat en conjunt no està fent la feina. 

Comparteixo dos articles que parlen sobre la necessitat actual que tenen els treballadors sobre cultivar el seu talent i crear valor que altres estiguin disposats a pagar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada