dimarts, 30 de juny del 2015

Tema 3: És inevitable competir?

Què vull explicar?


Que potser competim més del que seria necessari.

Què m'ho fa pensar?


Hi ha moltes situacions a la vida en les quals sembla que per a que algú guanyi algú altra ha de perdre.

Si ens contracten per a un lloc de feina, altres persones es queden sense feina, si li comprem un producte a una empresa, una altra empresa amb el mateix producte es queda sense vendre, si un partit guanya les eleccions, un altra no les guanya, si un equip de futbol guanya una competició, els altres equips que en prenen part no la guanyen. Segur que se us acuden més exemples de situacions en les quals uns guanyen i altres perden.

D'altra banda, a les persones ens sol agradar això de ser més que els altres. Sinó, perquè seguim a un equip de futbol i desitjem que guanyi, si aquesta victòria no ens aportarà cap millora personal? Suposo que per poder fer befa dels seguidors de l'equip perdedor.

Què en penso?


Competir significa que dues o més persones o grups de persones persegueixen el mateix objectiu, però almenys una d'elles no l'assolirà, i en molts casos només una l'assoleix.

Val a dir que competir pot resultar força incentivador. Ens motiva a esforçar-nos més i fins i tot ens pot fer sentir més vius. Serà per això que moltes vegades busquem aquest esperit competitiu en ocasions clarament prescindibles, com és el cas del futbol.

Fins a cert punt igual també és inevitable. De tot allò que les persones voldrien, igual no hi ha per tothom. Pot no haver suficients llocs de feina realment atractius, o llocs de feina, pot no haver suficients persones amb les quals tenir una relació de parella (si no em creieu, penseu en la proporció homes-dones a la Xina, potser en parlarem en un altra post).    

Què es podria fer?

En ocasions les persones busquem competir i en ocasions sembla que competir és inevitable, però potser hi ha situacions en les quals hi ha gent que surt perdedora i on no hi ha necessitat de que hi hagi perdedors, perquè hi poden haver oportunitats per a tothom.

Per exemple, diuen que hi ha prou menjar per tothom, potser no caldria que ningú es quedés sense menjar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada