dimarts, 14 de juliol de 2015

Tema 5: Perquè hi ha tanta mala llet en política?

Què vull explicar?


En els debats polítics (parlament, seus dels partits, mitjans de comunicació, etc) hi predomina una mentalitat molt agressiva, com d'estat de guerra. No sembla que hi quedi gaire espai per a la recerca de la veritat i la raó i la recerca de solucions als problemes existents.  

Què m'ho fa pensar?


Només cal seguir l'actualitat política a diari. El partit A acusa al partit B de ser responsable de l'última crisi política, el partit C diu que el partit A és totalitari, el partit B acusa al partit C de portar l'economia a la ruina.

Això només són petits exemples que resumeixen allò que es pot llegir i sentir cada dia. No vull fer referència a persones, grups i declaracions concretes, però crec que tothom pot reconèixer com a familiars fets com aquests.

Què en penso?


La política és molt bel.licosa. És com un conflicte en el qual no s'hi fan servir armes, però s'utulitza la saliva i la tinta com si ho fossin. S'apunta cap als rivals, se'ls acusa de ser ximples i malintencionats, no es reconeix que puguin tenir alguna part de raó, simplement són mala gent amb una visió equivocada.

Per suposat, l'autocrítica i la revisió no existeix. La veritat ho és en la mesura en que confirma allò que ja defensàvem i nega el que defensen els altres, els problemes són responsabilitat dels nostres rivals i l'absència d'ells és mèrit nostre.

De fet, comportar-se així sembla força lógic, també cal dir. Si reconeixessim errors propis i reconeguessim encerts o raons dels rivals, no ens estariem disparant un tret al peu? no estariem debilitant-nos i enfortint al rival? Perquè hauriem de voler que això passes?

Al cap i a la fi, podem pressuposar que, si nosaltres som considerats amb els altres, els altres probablement no ho seran i interpretaran aquesta consideració com el reconeixement a la seva legitimitat per sobre nostre. A més, la nostra gent tampoc entendrà una postura tan tova i podem perdre suport.

Què es podria fer?

Malgrat la lógica que he exposat i que està tan arrelada, ja que ningú vol estar en una posició de debilitat, aquesta actitud no resulta gaire productiva ni aporta res d'interessant.

Estar molt arrelat això de ser agressius amb els que no pensen com nosaltres, perquè creiem que són ignorants i malintencionats, i probablement aquesta gent pensa el mateix de nosaltres. Potser tots tenim raó, tots som babaus i malintencionats. Té algun sentit això?

Potser ho tenia quan les coses importants es decidien en guerres, però ara, en època de globalització, integració política i econòmica i, no menys important, armament atòmic, no sembla viable la guerra com a resolució de qualsevol cosa.

Crec que hi ha dues formes d'influir i fer política, una és la coacció, l'altra és la seducció. No en veig gaires més. Potser hauríem de practicar més la segona opció, basada en ser constructiu, creatiu, buscar fer coses possibles, però sense haver de renunciar a ser considerat i respectat.

I no serà fàcil, al cap i a la fi, si els altres segueixen insistint en atacar-nos i no reconèixer res del que reclamem, no sembla gaire útil intentar entendre-s'hi. Però jo crec que molta gent espera solucions constructives, i si algú les ofereix, podria trobar força suport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada