Tema 7: És la meritocràcia tan freqüent com hauria de ser?

Què vull explicar?

Perqué la meritocràcia és menys present del que caldria esperar i perquè és tan difícil que es doni.

Què m'ho fa pensar?

La persones estem més interessades en el nostre reconeixement, poder i riquesa dins la nostra societat o organització que en el bon funcionament general d'aquesta. Això no vol dir que no vulguem que tot funcioni bé al nostre voltant, vol dir que mirem amb mals ulls qualsevol iniciativa o fet si ensumem algun indici que pot amenaçar la nostra posició relativa. Acceptaríem iniciatives que poden ser encertades, però que promocionen altres persones i no a nosaltres? Pregunta incómoda.

També estem més preocupats per la posició i riquesa de les persones que ens són més properes que de les altres, simplement perquè ens importen més emocionalment o per no perdre el seu favor i la seva estima. Podria posar exemples, però crec que qui estigui llegint aquesta entrada en tindrà prous al cap.

No obstant, seleccionar persones properes també pot tenir un sentit pràctic, ja que ens evita haver de triar entre moltes persones, la majoria de les quals coneixem poc. En canvi podem saber millor què ens cal esperar de les persones properes, i no perdem temps analitzant i provant altres persones.

Què en penso?

S'entén per meritocràcia l'organització social que reconeix i recompensa a les persones en funció de la seva habilitat, esforç i talent per millorar-ne el funcionament. Sembla la manera més lògica i millor de funcionar, però tots sabem que les coses no van exactament així. Les relacions de parentesc, d'amistat, l'afinitat d'algun tipus o l'intercanvi de favors són la raó que pot explicar la bona posició de moltes persones.

Crec que la meritocràcia real només es dóna quan és estrictament necessària, i quan passa això? Sota el meu punt de vista, quan l'organització social en qüestió veu amenaçada, per competidors o factors externs, la seva raó ser, d'existir.

Perquè a la primera plantilla del Barça no hi podria jugar gent ben relacionada?

La resposta és força obvia. La raó de ser del Barça és guanyar títols i guanyar als rivals. Si no es tenen els jugadors més habilidosos que permetin obtenir aquests títols i guanyar a aquests rivals, l'existència del Barça no te sentit. Ser jugador del Barça serà meritocràtic o no serà.

Què es podria fer?

Tenint en compte el que s'ha exposat, hi haurà més meritocràcia quan hi hagi més diversitat d'organitzacions socials, que en part hagin de competir entre elles per alguna cosa. Això vol dir que un món més divers i més multilateral pot arribar a ser més meritocràtic, ja que aquelles organitzacions que no promocionin el talent poden veure's superades per d'altres que si ho facin.

Per últim, la diversitat tampoc garanteix que les coses funcionin definitivament bé, ja que pot degenerar en competició de baixa qualitat on predomini el joc brut (coaccions, atacs, etc).

Com poden portar la meritocràcia i la diversitat a que les coses funcionin bé? Doncs jo crec que quan les persones ens n'adonem de que la millor manera de competir és mitjançant l'habilitat i el talent, ja que la majoria de gent no surt mai beneficiada d'una organització social en conflicte constant o ple de relacions endogàmiques. Aquestes persones valoraran sincerament allò que funcioni de debó.