dimarts, 4 d’agost de 2015

Tema 8: Llibre "¿Cuánto es suficiente?"


Aquesta setmana, l'entrada estarà dedicada a un llibre que vaig trobar a la biblioteca i que acabo de llegir. A les biblioteques de la Diputació de Barcelona hi ha llibres molt interessants, i sempre en tinc un parell o tres pendents d'acabar de llegir. Dedicaré una entrada a aquells llibres que em resultin interessants de comentar.

El llibre d'aquesta setmana es titula ¿Cuánto es suficiente? Què se necesita para una "buena vida", escrit per Robert i Edward Skidelsky. El vaig trobar als prestatges d'economia a la biblioteca Juan Marsé del barri del Carmel i em va atraure aquest títol, que es pregunta sobre quants diners i quants productes necessitem per viure bé, una pregunta que sembla una mica fora de joc en un món on quant més es tingui millor.


Què explica el llibre?


L'economista Keynes va predir l'any 1930 que, al cap de cent anys, el progrés tecnològic permetria a les persones tenir "una bona vida" amb una jornada laboral de 5 o 10 hores setmanals. En diners actuals, Keynes fixava els ingressos per obtenir una bona vida en uns 46.000 euros l'any en diners actuals.

Aquest llibre tracta d'explicar perquè això no s'està complint, en què consisteix una bona vida i com es podria reconduir la situació per a que la societat occidental s'orientés cap a la consecució d'una bona vida per a tots i no cap a l'acumulació de diners i de productes no necessaris. 

Perquè no treballem menys?


Al llibre, es defensa que les hores de feina no s'han reduit fins a les 5 o 10 hores perquè vivim en una societat insaciable, que no es planteja quant és suficient tenir. Sempre hi ha alguna cosa més a la qual aspirar que fa que necessitem treballar més per tal d'adquirir-la.

Què és la bona vida?


Es defensa que la raó que fa que la societat sigui insaciable és la manca d'una idea clara de què significa viure una bona vida. Si sapiguèssim que és una bona vida i l'aprecièssim en el moment d'obtenir-la, no necessitariem tenir més coses ni més diners.

L'autor identifica "la bona vida" com la suma dels "bens bàsics", que són els següents:
- Salut: entesa com el funcionament complet del cos, ignorant aquest funcionament, ja que recordem el nostre cos quan ens fa mal o no ens permet fer alguna funció
- Seguretat: entesa com l'expectativa de que tot seguirà segons el seu curs habitual o esperat.
- Respecte: indicar a una persona que els seus punts de vista són dignes de consideració
- Personalitat: la capacitat de planejar i executar un pla de vida que reflexi el nostre gust i temperament (això requereix autonomia personal i financera)
- Amistat: es pot entendre com una coincidència d'interessos o de diversions amb altres persones o apreciar a algú pel que és
- Oci: es pot entendre com relax, descans o temps fora del treball, o en un sentit més clàssic com una activitat que es fa pel de fer-la, no com el mitjà per una altra cosa.

Tenir això en quantitats acceptables seria "la bona vida". Cal entendre que això és un resum molt ampli de cada element, al llibre s'expressen més matissos, però les explicacions que exposo em convencen més. 

Què en penso?

Jo crec que hi ha molta gent interessada en "la bona vida" més que no pas en tenir molts diners, el que passa és que, tenint en compte el cost de la vida i els sous que es paguen, molta gent no es pot permetre treballar menys hores.

Tot i això, si que és cert que potser comprem masses coses que no necessitem, potser per tenir alguna novetat o bé per millorar el nostre estatus, i que la gent que més guanya no sembla considerar, en algun punt, que ja en tindria prou.

Jo penso que estaria molt be això de poder tenir tot allò que necessito i fer una jornada de 5 o 10 hores, fins i tot si fossin 15 ja ho signaria. Tot serà qüestió de veure com s'aconsegueix això.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada