dimarts, 1 de setembre de 2015

Tema 12: Què és millor? L'estabilitat o la diversitat?

Què vull explicar?

Segons el llibre "Porqué fracasan los paises", els països que han tingut èxit, aquests que tenen un desenvolupament humà i econòmic alt, ho tenen gràcies a una combinació d'estabilitat i centralització política, però també de pluralisme polític, on grups amb interessos diferents han pogut compartir el poder.

Segons l'autor, Daron Acemoglu, l'estabilitat i centralització han permès garantir i protegir la propietat privada i han evitat conflictes inacabables entre diferents autoritats, mentre el pluralisme polític ha impedit que una elit determinada acaparés el poder i la riquesa de tot el pais, destruint incentius perquè altres persones creessin riquesa, és el que l'autor anomena institucions polítiques i econòmiques extractives.

Què en penso?

La recepta que dóna l'autor per aconseguir un país pròsper és tenir institucions polítiques i econòmiques fortes i inclusives, en el sentit que són institucions centralitzades i estables però que garanteixen que no hi haurà un grup de persones que farà i desfarà a la seva conveniència.

El problema que veig és que això sembla una mica contradictori, ja que estabilitat i diversitat semblen conceptes antagònics i que no encaixen l'un amb l'altre.

Estabilitat i centralitat significa que tot continua igual, que no hi ha lloc per canvis. Diversitat i pluralisme vol dir que hi ha molts actors diferents amb interessos diferents, cadascú dels quals voldrà revisar la manera com es fan les coses, voldrà fer canvis, cosa que sovint es diu que afecta l'estabilitat.

Què es podria fer?

Ja podem intuir que la pluralitat, entesa com la compartició del poder entre grups amb interessos divergents, resulta força complexa i difícil de funcionar, ja que sempre sorgeixen tensions perquè cadascú vol una cosa diferent i costa prendre decisions. Serà per aquest motiu que hi ha tants pocs països que funcionin realment bé.

Per poder funcionar bé, qualsevol coalició ha de poder construir un projecte en comú de mínims amb el qual tots els membres es sentin cómodes, que hi hagi una mínima consistència per prendre decisions importants. Si aquestes decisions són avalades per sensibilitats tan dispars, és més probable que siguin més justes i més funcionals. Amb un projecte mínim comú de societat també es pot aconseguir estabilitat, per la mateixa raó que existeix una consistència i un únic relat.

Així es podria aconseguir el millor de la centralització política i el millor del pluralisme.

Si teniu millors idees, sempre és grat rebre comentaris interessants en aquest bloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada