Fragment d'una entrevista a Santiago Niño Becerra al diari l'Econòmic, on descriu com serà el mercat laboral a partir d'ara:
"En general, anem a un nou model econòmic que prioritzarà l'eficiència i la productivitat, en què treballarà la gent que calgui, per fer el que calgui, quan calgui, i serà remunerada en funció del valor generat i punt. Això significa que hi haurà zones que sí i zones que no, gent que sí i gent que no, i avui sí i demà no"
Bàsicament vol dir que les empreses buscaran, de forma continuada, la manera menys costosa de produir, buscant l'emplaçament on es treballi millor i els costos siguin més baixos (eficiència i productivitat). Tots els productors es concentraran allà on es donin aquestes condicions i deixaran buit la resta de regions (zones que sí i zones que no) i es contractaran o s'acomiadaran treballadors en funció de si es necessiten o no a cada moment donat (avui sí, demà no).
Les coses sembla que ja estan anant per aquí. La última reforma laboral del mercat laboral del govern espanyol va abaratir els cost de l'acomiadament, per tal de garantir a les empreses aquesta "eficiència" de posar i treure segons convingui. A més, la tendència del mercat laboral és la temporalitat, contractar treballadors per un temps limitat o fins que acabi el projecte concret. Sembla que si això no s'accepta, les empreses marxaran a llocs on sí acceptin aquestes condicions.
També estem veient que hi ha zones en clar declivi econòmic i d'altres en ple auge. Només cal pensar en les ciutats de Detroit i San Francisco. Una es cau a trossos i es buida, mentre l'altra és el centre de la innovació tecnològica i els béns immobiliaris valen una fortuna.
Efectivament, aquest sembla que és el model econòmic que ens espera a partir d'ara.
Què ens espera, doncs?
Sembla que s'ha acabat treballar tota la vida a la mateixa empresa, bàsicament perquè aquestes tenen major mobilitat geogràfica, i de fet s'han de moure per poder competir. D'altra banda, la tecnologia disponible i els productes també canvien ràpidament i és més difícil poder fer el mateix durant tota una vida laboral.
Sembla que tindran més treball aquells que ho facin millor i aquells que acceptin pitjors condicions, i óbviament ningú de nosaltres vol estar al segon grup.
Llavors sembla que haurem de treballar millor i generar més valor. La capacitat de generar valor és allò que ens donarà seguretat laboral, tal i com diu Borja Vilaseca al seu article "La muerte del CV". "El valor" és el conjunt de coses que satisfan al mercat i per la qual aquest està disposat a assumir un cost, és a dir, pagar.
Això de generar valor compet tant a les persones (treballadors i empreses) com a cada regió, ja que les regions també es poden veure excloses del mercat si no generen prou valor.
Les persones i empreses s'han de centrar en fer coses i produir productes que generin aquest valor pel qual seran recompensades, mentre les regions s'han de centrar en ser atractives per anar-hi a produir i generar valor. Això es pot fer amb bones infraestructures que permetin fer arribar el producte o servei a la resta del món de manera ràpida i barata, educant a la seva població per a que aprenguin a generar valor, i atraure, d'aquesta manera, inversors i talent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada