S'està recuperant l'economia?

Durant els últims anys, ens han vingut dient que l'economia s'està recuperant i que, per tant, podem tornar a somiar amb les nostres expectatives de sempre. Això bàsicament és tenir una feina, una llar, un cotxe, poder anar a sopar fora de tant en tant i anar de vacances lluny de casa a l'estiu. Una vida que podríem considerar estàndard, vaja. 

I tot aquest discurs ha vingut recolzat per una sèrie de dades econòmiques a l'alça, com l'augment del PIB, la disminució de l'atur, l'augment del consum i de les inversions, més cotxes venuts, augment dels preus dels pisos, etc. 

"S'ha estés un discurs de recuperació, però encara es respira molta crisi"

I malgrat tot, encara es respira crisi. Gent que encara busca feina i segueix sense trobar gaires ofertes, consum familiar força restringit, amb viatges curts i propers, sopars d'amics fets a casa, ús de transpost públic enlloc de cotxe, expectatives laborals i salarials congelades o a la baixa, etc. 

Avui en dia, encara hi ha molta gent en aquesta situació

Tampoc sembla que s'hagin depurat els errors que van portar a la crisi. N'han pagat més les conseqüències aquells que menys poder de decisió tenien, hi ha més desigualtat i encara mana un sector financer hipertrofiat. 

Per últim, hi ha comentaristes que diuen que, durant aquests anys, s'han produit i consolidat canvis estructurals que fan que les coses no tornin a ser com eren abans i que enlloc de crisi haguem de parlar de nova normalitat. Moltes activitats s'han traslladat als països emergents, on moltes persones s'han incorporat a la població activa mundial, a menor preu que nosaltres, i moltes feines han estat automatitzades. Tots aquests canvis són en detriment dels treballadors de països desenvolupats, especialment aquells que fan feines més manuals. Això es tradueix en més demanda de feina i menys oferta, que pot mantenir la tendència a la baixada salarial. 

"Hi ha canvis estructurals que fan que part d'allò que anomenem crisi sigui la nova normalitat"

Per tant, podem creure que existeix realment aquesta recuperació, però no podem esperar de forma passiva que ens vinguin a oferir les mateixes oportunitats que abans. Cal fer coses diferents a aquelles a les quals estàvem acostumats. Cal enfocar-se a ser capaç de generar valor que el mercat estigui disposat a pagar i a fer-ho conèixer convenientment. Allò que abans era suficient potser ja no ho és. 

Ah! També cal recordar que la Unió Europea ens demanarà més retallades per eixugar el dèficit i que els emergents crèixen menys. No sabem com afectarà això a la recuperació.