La importància de ser concís

Avui en dia, ser consís en allò que es comunica i s'ofereix és més important que mai. Ens cal comunicar-nos d'una manera curta i que, al mateix temps, cridi l'antenció i pugui interessar al nostre públic. 

"Cal comunicar-nos d'una manera curta i que, al mateix temps, desperti interés"

 
Tenim una oferta de productes, serveis i informació enorme. De fet, és el gran problema del món modern, on dóna la sensació que hi ha excés de tot (gent que busca feina, pàgines d'Internet que parlen del mateix, negocis que venen el mateix, etc). 

Com diu Jack Trout, al seu llibre "Differentiate or die", avui el públic té tanta oferta de tot que amb prou feines la pot assimilar. No és només que no pugui pagar per tot el que se li ofereix, és que no li pot dedicar temps ni atenció, està saturat.  

"Hi ha més oferta i informació de la que es pot assimilar. Captar l'antenció d'algú és molt difícil"

Per tant, aquest públic dedicarà molt poc temps a decidir si ens presta atenció o passa. Generalment, aquest temps són uns segons. 

Hem de ser capaços, en poques paraules, de captar el major interés possible per aconseguir que ens facin cas.


No és gens fàcil sintetitzar. Normalment, voldríem explicar moltes coses que creiem que són importants per a la nostra exposició. Creiem que una exposició sintetitzada no mostrarà tot el que volem mostrar i quedarà aigualida. Hem d'anar reduint el discurs i quedar-nos només amb el més important, el que millor defineix el que volem explicar i, al mateix temps, és més interessant per a qui escolti. 

A aquest home fa estona que l'han deixat d'escoltar

Tot aquest esforç de sintetització pot portar un temps de pensar-ho bé i de fer proves, on creem un elevator pitch, un discurs curt de presentació del nostre projecte, de no més de 30 segons, l'expliquem a la gent amb la qual ens trobem i comprovem quin és el seu interés mostrat.

Ens hem d'anar acostumant a això que en diem crisi?

Tornarà a funcionar igual que abans el mercat laboral i tornarem a tenir les mateixes expectatives econòmiques que esperàvem tenir anys enrera? O alguna cosa ha canviat per sempre i haurem de canviar la nostra estratègia de formació i de carrera professional si volem mantenir els nivells esperats de prosperitat econòmica? Aquesta és la qüestió que plantejo a l'entrada d'aquesta setmana?

"Les nostres expectatives laborals i econòmiques han canviat per sempre o tornaran algun dia a ser les d'anys abans?"

No hi ha consens en aquesta qüestió. Alguns economistes diuen que la globalització i els avenços tecnològics estan canviant les nostres condicions econòmiques per sempre, però hi ha altres persones, sobretot polítics, que pensen que la crisi es superarà i tornarem a estar al mateix nivell de prosperitat al que vam estar, que només és qüestió de temps i de paciència. 

Podem definir la crisi econòmica com un període de temps en el qual la nostra situació, oportunitats i expectatives econòmiques s'han vist deteriorades. Amb la nostra mateixa intel·ligència, esforç i recursos de sempre obtenim resultats econòmics inferiors als que podiem obtenir abans i no podem esperar una millora suficient a curt termini. Tenint en compte això, que cadascú tregui les seves conclusions sobre si hem sortit ja de la crisi. 

"La crisi és el període de temps en el qual la nostra situació econòmica i laboral s'ha vist força deteriorada"

Però si aquesta situació i aquestes expectatives no són temporals, sinó que han vingut per quedar-se entre nosaltres permanentment, com alguns suggereixen, ja no parlem de crisi, sinó de nova normalitat. 

Si hi ha una nova normalitat, per poder mantenir o recuperar la prosperitat econòmica esperada, caldrà encara la nostra formació i la nostra carrera professional d'una manera diferent a com sempre hem fet. No fer-ho així ens pot portar a unes expectatives decreixents i insuficients. 

"En funció de com creiem que evolucionarà el mercat laboral, enfocarem la nostra carrera d'una manera o d'un altra"

Sembla que l'economia està cada cop més encarada cap al talent i cap al valor, on les nostres possibilitats venen donades per les coses que sabem fer i allò que som capaços de satisfer o de solucionar, i no tant les titulacions i la trajectòria que hem pogut tenir en el passat.

De si pensem que tot tornarà a ser com abans o si pensem que tot ha canviat per sempre en dependrà l'estratègia que adoptem a partir d'ara, si seguim intentant fer allò que ens van inculcar des de sempre o intentem presentar-nos davant el mercat de treball d'una manera diferent. La decisió és força important perquè és una estratègia a mitjà i llarg termini.

 

Com explicar la nostra proposta professional o de negoci?

Molt sovint, ens podem trobar que hem de buscar la manera de guanyar-nos la vida. La vida ens la podem guanyar de moltes maneres; podem buscar un lloc de treball, podem buscar clients com a autònoms o podem crear la nostra pròpia empresa, amb oficines, treballadors, etc. 

Per guanyar-nos la vida, en algun moment haurem d'oferir alguna cosa (producte, servei, treball) que algú estigui disposat a pagar. Haurem d'explicar molt be a aquest algú el que oferim per tal de convence'l de que ho contracti. 

"Per guanyar-nos la vida, haurem d'oferir algun producte, servei o treball que algú estigui disposat a pagar"

Aquells que tenen una empresa o en volen crear una fan servir el pla d'empresa. Un document on s'expliquen tots els detalls sobre com montar una empresa. Però aquest document no ens serveix com a guió de presentació davant el nostre mercat, el que ha de comprar el que oferim, perquè és massa llarg i parla d'altres coses, com la competència i el finançament, i tampoc és útil per als que busquen feina o volen oferir el seu treball per lliure, ja que no funcionen com empreses. 

Tant per als meus projectes d'emprenedoria com per a la recerca de feina faig servir un document que anomeno "proposta de valor", en el qual explico i ordeno tot el que tingui relació amb el que ofereixo. 

El valor és el conjunt de qualitats que fa que allò que oferim sigui desitjable. Allò que oferim ha de ser, per sobre de tot, valuós per al públic. Fem una proposta que ha de ser valuosa per al mercat. D'aquí li ve el nom. 

"Hem d'oferir valor, alguna cosa que sigui percebuda com a valuosa"

El document s'estructura en una sèrie de preguntes, la resposta de les quals serà la nostra proposta de valor. 

Redacció d'una proposta de valor feta per mi

L'estructura és la següent:

Valor. Què satisfaré? Quin problema resol?
Producte o servei. Com ho satisfaré?
Elevator pitch. Com ho explicaria breument?
Nom (si cal). Com anomeno aquest servei?
Marca. Com vull ser recordat?
Públic. A qui va dirigit?
Assumpcions. Perquè crec que serà acceptat?
Ingressos. Com obtindré diners?



Però el millor d'aquesta estructura és que és fàcil de revisar i modificar a mesura que anem aprenent de la nostra experiència oferint la proposta, seguint una mica la metodologia Lean Startup, que dóna molta importància a la validació de la idea inicial i al procés d'aprenentatge en base al nostre feedback amb el mercat. 

I ja dic, això també serveix per a persones que busquen feina. No és un substitut del Curriculum, perquè aquí no es tracta d'explicar què heu fet anteriorment, però si que podria ser el bastiment de les vostres cartes de motivació i el vostre guió principal a les entrevistes, sobretot les primeres preguntes. 

L'art de saber ignorar

És molt el que no sabem sobre les coses que ens afecten, ho ignorem pràcticament tot.

Quines són les intencions dels nostres polítics? Quin d'ells diu la veritat? Podré conservar la feina o trobar-ne una? Podré seguir pagant el pis en el futur? Funcionarà aquest televisor que és tan barat o s'espatllarà de seguida? Són de fiar aquestes persones? Em puc creure el que diuen? 

La informació, el conjunt de dades que ens arriben i amb les quals intentem entendre i interpretar el món que ens envolta, per tal de prendre les decisions adequades, només les podem saber per observació directa o perquè algú altra ens les ha explicat. 

"Ho ignorem pràcticament tot. La informació que necessitem per prendre decisions pot enganyar i ser confusa o complexa"

Podem donar gràcies a que ens podem comunicar amb altres persones i intercanviar-hi informació. Imaginem si només coneixèssim allò que podem veure i experimentar. 

Arà be, la informació que ens subministren els altres pot estar força distorsionada. Les nostres fonts poden tenir una informació força incompleta sobre el que ens estan explicant, perquè igual a ells també els hi han explicat (recordeu el joc del telèfon?), o també poden arreglar una mica la seva versió per tal de fer-la quadrar amb els seus interessos. 

"La informació la obtenim de la nostra observació o del que ens diuen els altres"

A les persones els interessa donar una informació a través de la qual ells surtin el més reforçats possible. Imaginem quan anem a una entrevista de treball i hem de donar informació al contractant sobre la nostra trajectòria i capacitat per treballar per a ells. Hi ha moltes coses que disimularem, que podrien no ajudar a contractar-nos, i altres que destacarem, que sí ens ajudaran. I així tots els exemples del món. 

Bàsicament, quan rebem informació podem fer tres coses; creure la informació, refusar-la o ignorar-la o indagar en ella. La majoria de vegades no farem la tercera cosa, perquè no tenim ni el temps, ni els recursos ni l'interés necessari. Així que normalment, o be l'acceptem o be la refusem o la ignorem. 

Tenint en compte tot això, crec que el que normalment fem no és gestionar la informació que tenim, sinó més aviat gestionar la nostra ignorància. Hem d'intentar saber ignorar de la millor manera possible. 

"No crec que es tracti tant de saber, més aviat és tracta de saber ignorar"

Saber ignorar significa processar la informació rebuda sobre algun assumpte sobre el qual haguem de prendre alguna decisió, decidir què fer-ne i pensar la manera de validar tota aquesta informació. Només sobre aspectes concrets que ens afectin i dels quals haguem de prendre alguna decisió. 

Es tracta de saber ignorar perquè estem suposant que la informació que tenim pot perfectament no ser certa, estem ignorant quina és la interpretació més precisa.