dimarts, 5 de gener de 2016

L'art de saber ignorar

És molt el que no sabem sobre les coses que ens afecten, ho ignorem pràcticament tot.




Quines són les intencions dels nostres polítics? Quin d'ells diu la veritat? Podré conservar la feina o trobar-ne una? Podré seguir pagant el pis en el futur? Funcionarà aquest televisor que és tan barat o s'espatllarà de seguida? Són de fiar aquestes persones? Em puc creure el que diuen? 

La informació, el conjunt de dades que ens arriben i amb les quals intentem entendre i interpretar el món que ens envolta, per tal de prendre les decisions adequades, només les podem saber per observació directa o perquè algú altra ens les ha explicat. 


"Ho ignorem pràcticament tot. La informació que necessitem per prendre decisions pot enganyar i ser confusa o complexa"


Podem donar gràcies a que ens podem comunicar amb altres persones i intercanviar-hi informació. Imaginem si només coneixèssim allò que podem veure i experimentar. 

Arà be, la informació que ens subministren els altres pot estar força distorsionada. Les nostres fonts poden tenir una informació força incompleta sobre el que ens estan explicant, perquè igual a ells també els hi han explicat (recordeu el joc del telèfon?), o també poden arreglar una mica la seva versió per tal de fer-la quadrar amb els seus interessos. 


"La informació la obtenim de la nostra observació o del que ens diuen els altres"


A les persones els interessa donar una informació a través de la qual ells surtin el més reforçats possible. Imaginem quan anem a una entrevista de treball i hem de donar informació al contractant sobre la nostra trajectòria i capacitat per treballar per a ells. Hi ha moltes coses que disimularem, que podrien no ajudar a contractar-nos, i altres que destacarem, que sí ens ajudaran. I així tots els exemples del món. 

Bàsicament, quan rebem informació podem fer tres coses; creure la informació, refusar-la o ignorar-la o indagar en ella. La majoria de vegades no farem la tercera cosa, perquè no tenim ni el temps, ni els recursos ni l'interés necessari. Així que normalment, o be l'acceptem o be la refusem o la ignorem. 


Tenint en compte tot això, crec que el que normalment fem no és gestionar la informació que tenim, sinó més aviat gestionar la nostra ignorància. Hem d'intentar saber ignorar de la millor manera possible. 



"No crec que es tracti tant de saber, més aviat és tracta de saber ignorar"


Saber ignorar significa processar la informació rebuda sobre algun assumpte sobre el qual haguem de prendre alguna decisió, decidir què fer-ne i pensar la manera de validar tota aquesta informació. Només sobre aspectes concrets que ens afectin i dels quals haguem de prendre alguna decisió. 

Es tracta de saber ignorar perquè estem suposant que la informació que tenim pot perfectament no ser certa, estem ignorant quina és la interpretació més precisa.

2 comentaris:

  1. Art de saber ignorar ... allò que no ens interessa. Segons la meva opinió, estem "sobreinformats" perquè amb un clic podem accedir a un volum tan gran d'informació que ens pot acabar desinformant i perdent molt temps. Per tant, la gran tasca de cada un no serà validar o no allò que llegim, sinó fiar-nos de les fonts d'allò que estem llegint.
    Un exemple, que és més fiable wikipedia, un bloc o dades oficials de les administracions?, googlemaps o el visor del ICC?, etc
    I una altre cosa que crec interessant, no ignorem fonts que poden ser vàlides pel seu origen i la nostra predisposició a desconfiar d'ells? (una actitud que passa molt sovint amb els diaris)
    ;)

    ResponElimina
  2. Més que passar del que no ens interessa, ser conscients de que opinem i prenem decisions sense tenir la informació que convindria. Per tant, ser una mica modestos i, sobretot, inquisidors, voler esbrinar una mica més.

    Efectivament, l'era de la informació es distingueix per la sobreinformació. Ara un paio com jo està saturant la xarxa de més informació. Lo següent serà trobar la manera de filtrar i trobar exactament el que es busca.

    En quant a la fiabilitat, ens basem en la confiança que ens generen les fonts, però també en si creiem que el que ens expliquen té sentit. Per exemple, quan tinc una incidència amb l'ordinador, busco al Google i trobo informació d'algú que no conec de res. Valoro aquesta informació en la mesura que sigui fàcil d'entendre i parli de coses que em sonen.

    I per suposat, fem més cas a aquells que validen les nostres tesis, ens resulta més cómode. Però també val a dir que els mitjans en general podrien explicar les coses d'una manera més creible. Sinó, davant el dubte, escombrem cap a casa.

    ResponElimina