Com remunerar adequadament las activitats amb cost marginal cero?

L’economia digital ens ha proporcionat una sèrie de productes que són de cost marginal zero. Això vol dir que, un cop creats, poden ser reproduits tantes vegades com es vulgui sense cap mena de cost adicional. 

Entre aquests productes hi trobem la música, la literatura, la informació, el software o les aplicacions per a móbil. L'existència d'aquests productes trenca amb la concepció comercial clàssica en la qual el productor crea un producte, en fabrica x unitats i les ven a x clients, cadascun dels quals pagant el cost del producte. 

"Els productors de productes digitals han perdut el control de la seva reproducció, fent que el públic el pugui obtenir gratuitament"

La principal característica d'aquests productes digitals és que el productor n'ha perdut el control de la seva reproducció, fent que el públic els pugui obtenir gratuitament, amb o sense el consentiment del productor. Podem tenir, sense pagar, música al nostre reproductor mp3, llibres electrònics al nostre Ebook, veure pel·licules o tenir el programari informàtic que requerim, ningú ho impideix, només cal saber on trobar-ho. 

Donada aquesta situació, els productors no han sapigut o no han volgut trobar noves formes de d'oferir els seus productes. Segueixen insistint en comercialitzar-los com ho han fet tota la vida, en unes circumstàncies que mai tornaran. 

Han passat ja uns anys des de l'aparició de Napster i de la grabadora de CD's, i personalment crec que està pendent buscar un nou "contracte" comercial entre productors i consumidors d'aquesta mena de productes. Un contracte on es pugui assegurar una remuneració justa per als productors, un bon preu per als consumidors i una transmissió efectiva del valor cultural que aquests productes solen tenir. 

"Crec que el consumidor vol pagar pels productes que consumeix, però no el que li demanen ni en les condicions existents"

Tenint en compte la meva experiència personal com a consumidor, crec que aquest no vol pagar per anticipat (pagar i veure després si el producte és bó), no vol pagar una quantitat molt elevada per cada producte (perquè en vol consumir molts) i, important, no vol fer una transferència online per cada producte adquirit, encara que aquest costés un cèntim. 

Tenint en compte això, crec que una solució interessant podria ser l'existència de plataformes que, per un preu fixe a l'any, et deixessin descarregar x productes, podent descarregar-ne més pagant un extra. També estaria bé poder pagar, en una sola plataforma i en un únic pagament, totes les donacions que vulguem fer a plataformes digitals gratuites, com la Viquipèdia. 

Crec que el consumidor de productes digitals vol remunerar a aquells que fan possible els productes que consumeix, però creu que el preu demanat és molt alt i les condicions tampoc el satisfan. Caldria buscar el punt de trobada entre productors i consumidors. I no ho dic només com a consumidor, ja que també voldria poder oferir els meus llibres i ser-ne remunerat. 

 

Quin és el millor sistema econòmic?

Dins l'economia de mercat, existeixen dues corrents, força diferenciats entre si, que intenten canalitzar a la seva manera els fluxos i les relacions que hi ha entre tots els actors econòmics.

Corrent liberal

Per una banda, hi ha una corrent liberal, que vol donar protagonisme a la iniciativa privada en detriment del control públic.  Els seus defensors afirmen que fomentant l'enriquiment privat, s'estimula als individus a ser més enginyosos i productius, la qual cosa al final fa que tota la societat es beneficii de millors productes i serveis i d'una millor organització social, fruit de l'esforç de tots els individus per ser millors i oferir millors prestacions per tal de ser recompensats. 

És un pensament econòmic que es basa en l'oferta, en l'esforç per crear més oferta de productes, de més qualitat i a preus menors. Afirmen que la oferta acaba generant la seva pròpia demanda. Es posicionen en contra de la intervenció estatal en l'economia, perquè diuen que el mercat, coneixedor de les seves pròpies necessitats i incentius, es regula millor que una entitat paternalista, rígida i poc coneixedora de les tendències i necessitats dels individus. L'escola austríaca i l'escola de Chicago són exemples coneguts de defensa d'aquesta corrent.

Corrent socialdemòcrata

Per altra banda, hi ha un corrent més socialdemòcrata, que defensa l'actuació pública com a forma de compensar els desequilibris econòmics causats per l'actuació dels individus, que només actuen en favor del seu benefici immediat, encara que sigui en detriment del bé comú i del seu propi benefici comú. 

És una corrent preocupada per la demanda, més que no pas l'oferta. Defensa que l'economia de mercat, en la seva recerca del major benefici possible, procura produir el màxim que pot reduint els costos tant com pot. Això fa que es tendeixi a una major producció i, al mateix temps a una menor demanda, perquè la disminució de costos afecta als ingressos de terceres persones, que deixin de consumir el que es produeix. Per tant, quan això passa, és l'acció estatal la que, mitjançant l'endeutament i la pujada d'impostos, ha de liderar la despesa quan el sector privat no pot o no vol fer-ho. L'economista més conegut defensor d'aquesta corrent és John Maynard Keynes.

En l'aspecte social, aquest corrent defensa que l'estat ha d'oferir protecció social als seus ciutadans per garantir que totes les persones, independentment dels seus ingressos, tenen una vida digna i oportunitats dep prosperar. 

Diagnòstic de la crisi

Durant la crisi econòmica, els dos corrents segueixen divergint en la seva visió del que està passant i de la possible solució.

Uns diuen que estem en crisi pel sobredimensionament del sistema financer, per la deslocalització industrial i l'atur provocat pels avenços tecnològics. Tot això ha drenat diners de l'economia "real" (consumidors i estats) cap al sistema financer, fent que el consum sigui feble i que les expectatives de rendibilitat de moltes inversions siguin baixes i, per tant, que no s'inverteixin. 

Altres diran que el problema són els estímuls dels bancs centrals i l'endeutament públic, ja que distorsionen el mercat fent que els diners i els esforços es canalitzin cap a activitats ineficients i perquè generen un deute inassumible que un dia acabarà esclatant.  

I llavors què?

Veig certa part de raó en molt del que diuen ambdós corrents. Ens cal incentivar l'enginy i l'esforç individual per generar progrés col·lectiu, però també trobo cert que l'enginy i l'esforç individual no sempre actuen a favor del bé comú. Sembla que deixar fer a cadascú com vegi més convenient fa que molts facin trampes, juguin brut o acabin tenint una posició tant dominant (encara que ho mereixin) que no benficia a la majoria. 

També és cert que, mentre no s'apliqui cap dels dos corrents de manera pura, sempre hi haurà la possiblitat d'atribuir els errors al fet de no seguir les instruccions d'un d'ells al peu de la lletra. 

Les dues idees són necessàries, i fins i tot crec que es necessiten mútuament. Però per arribar a solucions óptimes sembla que caldrà persones més "científiques", capaces de formular preguntes i hipótesis, de posar en dubte tot i de provar diferents solucions i contextos. Sembla que són temps de readaptació i de proves.

Què ens pot aportar la idea d’emprendre?

L’emprenedoria és una paraula de moda, però que no genera gaire consens.

Mentre alguns defensen que cal fomentar l’esperit i la cultura emprenedores per tal de crear prosperitat i ocupació, altres diuen que, amb l’emprenedoria, es creen unes expectatives poc realistes sobre la capacitat que té la gent corrent de crear el seu propi negoci o ocupació, expectatives que oculten la falta de voluntat o capacitat de les élits polítiques i empresarials de crear condicions de treball dignes per a tothom.   

"Diuen que, amb el foment de l'emprenedoria, s'estan creant expectatives poc realistes sobre la possibilitat que té qualsevol de fer prosperar un negoci propi"

 
A la meva entrada "Ja és bó tenir tants emprenedors?" ja comentava que, els països més pròspers, justament tenen una taxa d'emprenedoria baixa, en comparació amb els països més pobres que tenen una taxa més elevada. La qual cosa es pot traduir en que els països avançats tenen pocs emprenedors, però molt vocacionals i capaços de crear molt valor afegit, mentre els països pobres tenen molts emprenedors, però gran part d'aquests simplement fan el que sigui per sobreviure. 

I, efectivament, la manca d'oportunitats laborals ha empés a molta gent a guanyar-se la vida pel seu compte. Només cal veure passejant pels carrers la quantitat de negocis que es fan i es desfan. Gent que prova sort amb el seu propi local i no se'n surt. 

No obstant això, a mi personalment la idea d'emprendre i el fet de fer-ho m'han aportat moltes coses positives que han ampliat els meus horitzonts sobre el meu estil de vida i les meves expectatives professionals. 

L'emprenedoria em dóna la oportunitat de basar la meva estratègia professional en els meus valors, interessos i talent potencial, més que no pas en les titulacions, experiència i contactes que hagi pogut arreplegar. Això fa que la meva activitat sigui més activa que abans, perquè tinc una motivació intrínseca per aportar valor i per ser més constant en els meus projectes. 

Només per això, encara que al final tinguem bones ofertes laborals, ja val la pena tenir en compte la opció d'emprendre. 

Qui en sortirà guanyant amb l'economia actual?

Diuen que l'economia està experimentant canvis profunds, que en certa manera ja estem notant després de tants anys de crisi econòmica. Últimament es parla molt de l'automatització i de la desocupació tecnològica causada per aquesta. Molts dels actuals llocs de treball que existeixen podrien ser totalment o parcialment automatitzats, reduint els treballadors necessaris per mantenir el mateix nivell de producció actual, o més elevat. 

També s'ha intensificat, durant els últims anys, el procés de globalització que ha portat bona part dels llocs de treball dels països desenvolupats cap a països emergents, on ha crescut una classe mitjana que pot competir amb les nostres classes mitjanes per els llocs de treball industrials. 

"L'economia està experimentant canvis profunds que estan afectant a la manera de guanyar-nos la vida"

Tot això estaria provocant que la manera com ens guanyem la vida i obtenim ingressos s'estigui veient afectada. Diuen que la generació de joves actuals viurem pitjor que els nostres pares, que allò que abans valia per prosperar dins el mercat laboral, titulació i experiència, ara pot no ser suficient i també diuen que ens hem d'aconstumar a una desocupació estructural. 

Des de l'any 2008, les expectatives econòmiques de bona part de la població s'han vist reduides considerablement. Ara tenir feina, sigui quina sigui, sembla que és suficient, que 1.000 euros de sou està força bé i que sis mesos de duració és estan prou bé. Les persones s'aferren més als seus llocs de feina perquè no veuen molt probable trobar-ne una altra. Ja fa molts anys que estem així i les millores són molt petites.

"Malgrat les expectatives a la baixa de la majoria, hi ha grups de persones que poden sortir molt beneficiades de l'actual situació"

 
No obstant, encara hi ha gent que pot prosperar força en aquesta situació. Ja fa uns mesos, vaig trobar a la biblioteca pública un llibre, no en recordo el nom, que parlava de tres categories de guanyadors en aquesta situació econòmica. Són els següents:

- El capital

La gent que no obté ingressos per la via del treball, sinó per la via d'invertir el seu patrimoni en actius que generin rendibilitat. Les rendes del capital augmenten més ràpidament que les rendes del treball, i per això que aquesta gent es veurà beneficiada. 

- Els professionals de les noves tecnologies

Són els enginyers, programadors, matemàtics i científics capaços de posar a punt les noves tecnologies que estan revolucionant l'economia, com les tecnologies de la informació. Les noves tecnologies són un camp en expansió dins el qual costa trobar professionals realment qualificats. Com que costen de trobar, tenen bons salaris. 

- Les super estrelles

Persones que en saben molt d'un tema en concret i es tornen cèlebres dins d'aquest àmbit, o fins i tot entre el públic en general. Aquestes persones han trobat en les tecnologies de la informacio i en la globalitzacio del mitjans de comunicació la forma ideal d'augmentar la seva notorietat, autoritat i, per tant, els seus ingressos.