L’emprenedoria és una paraula de moda, però que no genera gaire consens.
Mentre alguns defensen que cal fomentar l’esperit i la
cultura emprenedores per tal de crear prosperitat i ocupació, altres diuen que,
amb l’emprenedoria, es creen unes expectatives poc realistes sobre la capacitat
que té la gent corrent de crear el seu propi negoci o ocupació, expectatives que oculten
la falta de voluntat o capacitat de les élits polítiques i empresarials de
crear condicions de treball dignes per a tothom.
A la meva entrada "Ja és bó tenir tants emprenedors?" ja comentava que, els països més pròspers, justament tenen una taxa d'emprenedoria baixa, en comparació amb els països més pobres que tenen una taxa més elevada. La qual cosa es pot traduir en que els països avançats tenen pocs emprenedors, però molt vocacionals i capaços de crear molt valor afegit, mentre els països pobres tenen molts emprenedors, però gran part d'aquests simplement fan el que sigui per sobreviure.
I, efectivament, la manca d'oportunitats laborals ha empés a molta gent a guanyar-se la vida pel seu compte. Només cal veure passejant pels carrers la quantitat de negocis que es fan i es desfan. Gent que prova sort amb el seu propi local i no se'n surt.
No obstant això, a mi personalment la idea d'emprendre i el fet de fer-ho m'han aportat moltes coses positives que han ampliat els meus horitzonts sobre el meu estil de vida i les meves expectatives professionals.
L'emprenedoria em dóna la oportunitat de basar la meva estratègia professional en els meus valors, interessos i talent potencial, més que no pas en les titulacions, experiència i contactes que hagi pogut arreplegar. Això fa que la meva activitat sigui més activa que abans, perquè tinc una motivació intrínseca per aportar valor i per ser més constant en els meus projectes.
Només per això, encara que al final tinguem bones ofertes laborals, ja val la pena tenir en compte la opció d'emprendre.
"Diuen que, amb el foment de l'emprenedoria, s'estan creant expectatives poc realistes sobre la possibilitat que té qualsevol de fer prosperar un negoci propi"
A la meva entrada "Ja és bó tenir tants emprenedors?" ja comentava que, els països més pròspers, justament tenen una taxa d'emprenedoria baixa, en comparació amb els països més pobres que tenen una taxa més elevada. La qual cosa es pot traduir en que els països avançats tenen pocs emprenedors, però molt vocacionals i capaços de crear molt valor afegit, mentre els països pobres tenen molts emprenedors, però gran part d'aquests simplement fan el que sigui per sobreviure.
I, efectivament, la manca d'oportunitats laborals ha empés a molta gent a guanyar-se la vida pel seu compte. Només cal veure passejant pels carrers la quantitat de negocis que es fan i es desfan. Gent que prova sort amb el seu propi local i no se'n surt.
No obstant això, a mi personalment la idea d'emprendre i el fet de fer-ho m'han aportat moltes coses positives que han ampliat els meus horitzonts sobre el meu estil de vida i les meves expectatives professionals.
L'emprenedoria em dóna la oportunitat de basar la meva estratègia professional en els meus valors, interessos i talent potencial, més que no pas en les titulacions, experiència i contactes que hagi pogut arreplegar. Això fa que la meva activitat sigui més activa que abans, perquè tinc una motivació intrínseca per aportar valor i per ser més constant en els meus projectes.
Només per això, encara que al final tinguem bones ofertes laborals, ja val la pena tenir en compte la opció d'emprendre.
Molt bé Dídac, aquesta entrada és el decàleg motivacional per a un bon empresari. Espero que treguis profit de la teva idea i quan t'expandeixis pensis en mi per ocupar qualsevol lloc de treball de prestigi ;). Una abraçada!
ResponEliminaA veure si és veritat. Si necessito que algú em porti a coll i ve de reunió en reunió pensaré en tu primer.
ResponElimina