L’altre dia, a Twitter, vaig trobar un quadre de Borja Vilaseca que
em va cridar l’atenció.
Com es pot veure a la imatge, es fa una comparativa entre el món laboral que podríem anomenar "de tota la vida" i un nou model laboral basat en l'emprenedoria.
El món laboral "de tota la vida" és el de l'empleat, que s'està al seu lloc de feina de tal hora a tal hora, a canvi d'un salari i de la seguretat de seguir obtenint aquest salari al llarg del temps. No ofereix els seus serveis directament al contractant, sinó que contesta ofertes de feina existents assenyalant què ha estudiat i en què ha treballat (recerca reactiva), no té unes qualitats que el fan especial (marca blanca) i fa bàsicament el que li diuen.
El "nou" món laboral és el de l'emprenedor, que ofereix valor afegit i treballa per resultats, enlloc de temps. Ofereix allò que pot aportar directament al seu "client ideal" (recerca proactiva) i no es centra en rebre una formació estàndard, sinó que és autodidacta i cultiva unes qualitats pròpies (marca personal. Aquests emprenedors es centren en aportar un valor que millori la societat, sent els diners rebuts la conseqüència d'aquesta bona aportació.
He escrit unes quantes entrades en aquest bloc alabant aquest nou model laboral i, de fet, és el model de treball que estic adoptant. Així per exemple, escric setmanalment en aquest bloc per millorar la meva pràctica escrivint i exposant idees. És una pràctica constant que espero que millori les meves qualitats particulars, amb les quals millorar la meva marca personal.
Més encara, estic treballant en una pauta de treball per a gent que porta a terme activitats pel seu compte, la qual en certa manera preten ajudar a les persones a fer aquesta transició de ser empleat a ser emprenedor autodidacta i amb marca pròpia.
Certament, el model laboral conegut mostra símptomes d'esgotament. L'atur fa molt de temps que és alt i està costant baixar-lo, malgrat els salaris i les condicions a la baixa. Fins i tot costa trobar feina tenint estudis superiors i costa que se'ns mirin el currículum perquè en tenen decenes sobre la taula. I no sabem si aquesta tendència ha vingut per quedar-se.
"El model actual de buscar i mantenir una feina mostra símptomes d'esgotament, però encara no hi ha prou massa crítica, ni suport ni eines per avançar cap a un nou model"
No obstant, el nou model laboral és possible, però no del tot probable, almenys a curt termini. Penso que la societat no està preparada ni té el xip posat en aquest nou paradigma. La majoria de gent segueix funcionant de la única manera que coneix, encara que no els hi doni bons resultats. I molts d'aquells que intentin canviar aquesta manera de funcionar s'acabaran frustrant, perquè no tenen les eines, ni el suport ni l'entorn adequat per fer-ho. Ni jo mateix tinc clar si me'n sortiré o hauré de tornar a aferrar-me al treball clàssic.
Passar d'un paradigma de treball remunerat a un altra de de marca personal i valor afegit no em sembla ni molt menys inevitable i caldrà buscar la manera d'incentivar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada