La tragèdia dels comuns

Segons la Wikipedia, la tragèdia dels comuns és una situació en la qual uns quants individus, motivats per l’interés personal i actuant racionalment, acaben exhaurint un recurs compartit, tot i que a cap d’ells li convingui que això passi. 

Aquesta teoria intenta analitzar la relació entre la llibertat individual i la responsabilitat col·lectiva. La llibertat de satisfer les nostres necessitats de la manera en la qual creiem convenient i la responsabilitat de vetllar per poder seguir tenint aquest recurs en el futur. 

La qüestió es que, des del punt de vista individual, si nosaltres decidim ser responsables i consumir menys recurs, probablement els altres no faran el mateix. Els recursos s'exhauriran igualment i nosaltres n'haurem fet menys ús mentre ho podiem fer. És una situació que no convida gaire a ser responsable. 

Per això li deuen dir tragèdia, perquè sabem que estem exhaurin un recurs, però no volem deixar de consumir-lo perquè, de tota manera, si no el consumim nosaltres el consumiran uns altres. 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Exemples de recursos compartits que es regeixen per la tragèdia dels comuns n'hi ha molts. N'hi ha els clàssics, com les pastures, les terres de conrreu o els recursos pesquers, i d'altres més "moderns", com els gasos d'efecte hivernacle, els diners públics o el petroli.

Cimera pel canvi climàtic. Aquí s'intenta evitar una tragèdia dels comuns

Precisament, en les cimeres pel canvi climàtic es pot veure un bon exemple de tragèdia dels comuns. Es diu que, si es vol evitar que la terra s'escalfi fins al punt de posar en perill l'equilibri climàtic que ens sustenta, s'ha de posar límit a les emissions de gasos d'efecte hivernacle que fem. El recurs són aquests gasos que encara podem emetre sense arribar a una situació catastròfica, i els consumidors som les persones i els països que volem seguir gaudint de creixement econòmic, augmentant les nostres emissions si cal. És difícil arribar a acords ambiciosos perquè ningú vol renunciar a mantenir les seves activitats econòmiques i el seu nivell de vida actuals. 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A bada d'aquests exemples, se m'acuden dos exemples que menys intuitius, però que es podrien considerar com tragèdia dels comuns.

Des del punt de vista dels capital, tota aquella gent que obté ingressos dels beneficis dels seus negocis i inversions, el recurs compartit seria la renda disponible dels consumidors, i la manera d'exhaurir-la seria abaixant salaris i retallant llocs de treball.

Això pot fer que cada productor obtingui més beneficis en un principi, però si tots fan el mateix, i tendeixen a fer-ho, faltarà renda disponible que permeti vendre els productes i obtenir beneficis. 

Es diu que moltes crisis econòmiques, com la Gran Depressió, van ser producte d'aquest exhauriment de la renda disponible, que va enfonsar els ingressos i les cotitzacions borsàries de moltes empreses. 

També podríem trobar la tragèdia dels comuns entre aquells que obtenen els seus ingressos treballant. En aquest cas, el recurs compartit és la massa salarial, la quantitat de diners que les empreses i l'Estat reparteixen en forma de salari a canvi de treball, i la manera d'exhaurir aquest recurs és consumir productes més barats. 

Si un treballador consumeix productes més barats, pot consumir més coses, però si tothom ho fa, és possible que molts es quedin sense feina i amb salaris més baixos, perquè les empreses, per oferir productes barats, han de pagar salaris baixos i mantenir pocs treballadors. 

La deslocalització de moltes empreses a països més barats i els productes low cost són exemples de pressió sobre la massa salarial.