dimecres, 4 de maig de 2016

Em costa valorar la despesa pública

El tramvia per la Diagonal, 200 milions d'euros. 

La reforma de la plaça de les Glòries, 600 milions.

Un kilómetre de línia d'AVE de Barcelona a Madrid, 15 milions. 

Poder veure com avancen totes aquestes obres públiques, no té preu. 


Això només són tres exemples triats a l'atzar, relacionats amb obra pública, i amb uns costos que he tret de la primera entrada que he trobat al cercador, i sense tenir en compte conceptes amagats que facin augmentar el preu final. Això no és periodisme d'investigació. 


La plaça de les Glòries està sent reformada vint anys després de l'última reforma 


L'administració pública obté uns ingressos i els inverteix en sufragar diverses despeses, no només obra pública. També hi ha el pagament de pensions, la sanitat, l'educació, el funcionariat, etc.

Com a ciutadans, contribuim pagant impostos a generar aquests ingressos i, per tant, són els nostres ingressos. No obstant, a diferència dels diners que portem a la butxaca, tenim molt poc control sobre aquests diners, sobre que se'n fa o que se'n deixa de fer, i això és important tenir-ho en compte, sobretot quan fa anys que ens diuen que cal reduir la despesa i pagar el deute públic. 

I perquè ens resulta tant difícil controlar la despesa pública? Hi ha raons força evidents, com que aquests diners són de tots, no només nostres, i per tant ens hem de posar d'acord amb molta gent sobre què fer-ne, o com que hi ha moltíssims conceptes de despesa, i costa tenir-los tots presents. 

Però hi ha un altre motiu del qual me n'adono cada cop que es parla de xifres de despesa pública, com les que he citat al principi, i és que estem molt poc habituats a dominar i entendre les xifres de l'administració pública en qüestió de dinero contante y sonante

Tenint en compte això, si em diuen que unir el tramvia per la Diagonal costarà uns 200 milions d'euros, no tinc clar si això és car o és barat. Bàsicament, no ho sé perquè no tinc al cap el pressupost de l'ajuntament, quines són les altres despeses que ha d'afrontar i quan costen. No sé quin és l'esforç que s'està fent per pagar-ho, entenent l'esforç com els diners que deixes de tenir per pagar altres coses. 

Aquesta reflexió té sentit si comparem el cost del tramvia amb el cost de, per exemple, comprar llet. Quan anem a comprar llet, tenim en compte la qualitat i el preu, i podem considerar si és barata o cara en funció del nostre pressupost, de la resta de despeses que tenim i de l'esforç que haurem de fer per adquirir aquesta llet. 

Tenim una idea força clara de quin és el preu raonable a pagar per un brick de llet, però no el preu a pagar per un tramvia i si val la pena adquirir-ho. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada