Esgotament

El panorama polític i econòmic dels últims 5-8 anys sembla especialment agitat.

Hi ha moltes coses que semblaven impensables fa uns pocs anys. Un Estat membre de la Unió Europea fent un referèndum per marxar-ne, repetició de les eleccions espanyoles perquè cap dels dos partits de sempre poden formar govern, més de la meitat dels diputats del Parlament català favorables a la independència, l’aparició de conflictes i Estats fallits a la mateixa riba del nostre Mar Mediterrani, la percepció que la nostra generació viurà pitjor que la dels nostres pares.

L’element que fa que tot això que era impensable que passés estigui passant és l’esgotament.

El sistema polític que es remonta a la fi de la Segona Guerra Mundial (i a la fi del franquisme a Espanya) i que segueix vigent avui mostra símptomes d’esgotament, de no ser capaç de generar confiança i conformitat en molta gent.

Aquest sistema ha funcionat raonablement bé durant dècades. Hi ha hagut l’integració europea, la fi de les dictadures al sud d’Europa, la construcció de l’estat del benestar i una millora espectacular en la nostra qualitat de vida. Però aquest model ha perdut credibilitat durant els últims anys, perquè ja no funciona tant bé i perquè no és capaç de donar solucions als problemes i als canvis que s’han donat en els últims temps, com la globalització.

L'estat del benestar sembla que passa per dificultats

Aquests són alguns dels problemes amb els quals es troben alguns dels pilars del sistema polític:

Unió Europea

És el projecte més important dels últims temps. Havia d’unir el continent europeu en un sol projecte polític amb pes al món i una personalitat pròpia que posés l’accent en la llibertat i la igualtat.

La poca cohesió i les diferències entre països i la llunyania de les institucions europees dels ciutadans fa que molta gent es plantegi per a què serveix la Unió Europea, que veuen com una institució burocràtica i opaca que no defensa els seus interessos. Molts ciutadans de la Unió veuen al seu govern nacional més capacitat per defensar els seus interessos que les institucions europees.

Catalunya

Molta gent a Catalunya creu que és impossible arribar a sentir-se cómode i conforme sent ciutadà de l’Estat espanyol. Durant anys, s’ha intentat millorar l’entesa amb els governs de Madrid en qüestions com el finançament o l’autogovern. L’experiència ha estat frustrant, sobretot veient com molts polítics i periodistes menyspreaven i atacaven el fet de defensar la identitat del pais, la seva llengua i la seva cultura. Ningú voldria formar part d'un pais que el menysprea i l'insulta activament. 

Socialdemocràcia

La socialdemocràcia està en declivi a tot Europa. És un altre model esgotat, perquè no estan sabent conciliar la seva pertinença al sistema amb la defensa dels seus votants, la classe treballadora, que veu les seves expectatives estancades, precisament per l’acció d’aquest sistema.

La globalització i la crisi econòmica han golpejat durament l’economia d’aquestes persones. Occident s’ha buidat d’activitats industrials i de llocs de feina i els treballadors perden poder adquisitiu i no poden fer valer els seus drets si no volen perdre la feina. Moltes d’aquestes persones no confien en la socialdemocràcia per resoldre aquests problemes. En el seu lloc, confien en la nova esquerra, com Podemos o Syriza, o en l’extrema dreta o l’euroescepticisme, que té un missatge més agressiu contra aquest sistema que sembla esgotat.

   

Com afrontar aquest esgotament

Que una manera de fer que encara està vigent estigui esgotat i hi hagi gent que el qüestioni implica que ja no podem funcionar per inèrcia, deixar-nos anar per la situació i esperar que tot vagi bé. 

Necessitem que la política sigui comprensible, menys dogmàtica, que explori noves solucions. 

No em sembla bona idea el que fan alguns líders, que mantenen una actitud defensiva i de menyspreu cap aquells moviments que els qüestionen, acusant-los de populisme i de coses pitjors. El principal problema d'aquests líders tradicionals és que sembla que es resignen a no oferir res de bo, tot esperant que els problemes s'arreglin per sí sols.