dimecres, 8 de juny de 2016

Llums i ombres sobre la renta bàsica universal

Com bé ja sabreu, aquest cap de setmana els suïssos han votat en referéndum si el seu pais havia d'instaurar una renda bàsica universal, una renda que tots els seus habitants rebrien independentment dels ingressos que tinguessin i de si volien treballar o no. Aquesta renta era de 2.500 francs pels adults i de 650 francs pels nens. Una quantitat molt generosa, almenys pels nostres estàndards. 

Campanya a favor de la renta bàsica universal


Ha guanyat el "no" a aquesta renda amb el 77% dels vots, però el seu promotor s'ha mostrat satisfet amb el resultat, ja que ni el govern ni cap partit polític s'han pronunciat a favor de la mesura, i superar el 20% de vots afirmatius demostra que es tracta d'un debat creixent, i que algun dia s'haurà d'aplicar aquesta mesura. 

Respecte la renta bàsica universal, cal dir que es tracta d'un canvi de paradigma molt fort en les nostres relacions econòmiques, i que es tracta d'un terreny desconegut, ja que no hi ha cap societat on es pagui a tothom independentment del que aportin (l'excepció és Alaska, però amb el clima que tenen ja és normal que et paguin per quedar-t'hi).

No sabem com girarà una societat on tothom té garantit un ingrés pel sol fet d'existir, però en podem fer hipòtesis. Aquí en presento algunes de positives i algunes de negatives:







S'erradicaria la pobresa extrema, perquè tothom tindria un ingrés garantit que li permetria viure amb dignitat. La pobresa genera problemes de salut, conflictivitat social i atrapa a la gent pobre dins un cercla viciòs que els impideix tenir oportunitats de sortir-ne. Si no es tenen diners ni recursos, és més difícil generar diners i recursos per viure. 

Els problemes de salut generen despeses sanitàries, la conflictivitat social genera despeses penitenciàries i en seguretat (més presons i més policia) i la manca de recursos i formació genera baixa productivitat i competitivitat. La pobresa també costa diners. 

Després està el tema laboral. Si tothom té un ingrés garantit, les persones no tindrien que aferrar-se a una feina que no se'ls dóna gaire bé per tal de poder viure, i no tindríem una legió de venedors porta per porta intentant vendre'ns com sigui el seu producte. 

El món laboral és ple de gent desmotivada i que no fa la feina tot lo bé que es podria fer. Amb una renda garantida, la gent buscaria feines que se li donessin bé i no s'aferraria a la primera que trobés. Les relacions entre companys de feina i entre superiors i subordinats serien millors perquè tothom que hi és, hi és perquè hi vol ser. 

Una renta garantida estimularia feines creatives i arriscades, ja que les persones poden treballar en nous productes i serveis que encara no existeixen sense la limitació de necessitar ingressos per viure i haver d'apostar per feines segures i conegudes. 

No és segur que la gent es creués de braços amb un ingrés garantit. Les persones necessitem fer coses productives i que ens generin un cert reconeixement. 








Un ingrés garantit modificaria radicalment la manera com entenem el treball i l'intercanvi de productes i serveis entre persones.

Es diu que em progressat materialment gràcies al fet que les persones estem obligades a fer allò que satisfaci als altres per tal d'obtenir ingressos. Si deixem de tenir aquesta necessitat, deixaríem d'esforçar-nos per oferir allò que els altres volen. Hi hauria una crisi de subministres i d'oferta de productes, perquè no hi hauria gent disposada a fer allò que es necessita, en cas que aquesta feina no fos gaire agradable. 

La manca d'oferta, sumada a la disponibilitat de diners, generaria una gran inflació que es podria menjar el poder adquisitiu adquirit gràcies a la renta bàsica universal, amb la qual cosa estaríem igual o pitjor que estàvem al principi. 

Tampoc hem d'ignorar que la vida de la majoria de nosaltres s'estructura entorn de la nostra necessitat de treballar i aportar alguna cosa a la societat, alguna cosa que la societat demandi. Viure sense treballar ens desestructuraria d'una manera que potser no podríem gestionar, perquè no sabem viure així, sense necessitat de treballar. 





Conclusions


En els propers anys, l'automatització farà que es necessiti menys gent treballant per produir el mateix, i això fa que la renda bàsica universal arribi a ser una mesura necessària per tal de seguir fent viable la nostra economia, ja que es necessita que la gent segueixi consumint i es necessita certa igualtat de condicions. 

La qüestió és com donar forma a aquesta mesura, perquè no és tant senzill com donar diners a tothom. 

Quant ha de rebre cada persona? D'on sortiran els diners? S'ha de fer ara o millor esperem a que s'hagin eliminat més llocs de feina i l'atur estructural sigui insuportable? Com valorarem el comportament de la gent davant aquesta nova situació?

Són encara molts dubtes, i el primer que cal fer és intentar descriure uns resultats esperats amb aquesta mesura, posar-ho en pràctica i avaluar què ha passat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada