Perquè el creixement econòmic és imperatiu per anar bé?

El creixement econòmic sempre és la prioritat de totes les autoritats polítiques i econòmiques. Sempre s'insisteix en l'augment del PIB com a símptoma de que les coses van bé o malament. Si el PIB creix un 5% estem de meravella, però si decreix un 1% estem malament. 

Malgrat això, veient el nivell de vida d'algunes persones, no sembla que sigui tant necessari i 
imperiòs crèixer més en tot (en producció, en vendes, en ingressos). Moltes persones a la nostra societat ja tenen la seva vida material força resolta, i fins i tot dóna la sensació que podrien estar perfectament amb menys del que tenen. Justament, és aquest tipus de persones benestants les que més insistèixen en la necessitat de crèixer econòmicament. 

I llavors, perquè insistim tant en anar a més? Perquè és inacceptable no crèixer o decrèixer? Més que de no generar prou, no és un problema de distribució i de gestió del que ja es genera?

Així és com entenc perquè el creixement econòmic és tant necessari:

   -  Deute

Agafar diners prestats d'algú altre per poder invertir o gastar en coses que, d'altra manera, no podríem és la base de l'economia de mercat. Perment accelerar la roda de la inversió, innovació i millora de la producció i consum de productes cars. Aquesta roda fa que tot funcioni, en cas contrari, no es milloraria la producció, ni s'innovaria si d'adquiririen productes com automòbils o habitatges, perquè no tindriem amb què finançar-los fins haver estalviat els diners necessaris. 

Però els diners s'han de tornar i, si n'hem demanat molts, necessitarem més diners per tornar-los. El creixement genera aquests diners amb els quals tornar els deutes. Sinó, costarien de tornar. 


   -  Baixos ingressos

Hi ha persones que sí que van una mica justes de diners per viure. Aquestes persones sí que desitgen que hi hagi creixement econòmic per tal de millorar la seva situació, perquè sí que necessiten millores materials. 

També és interessant dir que aquestes persones són les últimes beneficiades del creixement econòmic, i les primeres a patir les recessions. 


   - Insaciabilitat

En general, les persones sempre volem anar a més. Hi ha un concepte que es diu adaptació hedónica, que suggereix que ens acostumem al que tenim fins al punt que ens sap a poc, i ja estem pensant en les properes adquisicions. D'altra banda, com que no volem ser menys que els altres i els altres ja estan pensant en tenir més, nosaltres també estem pensant en tenim més. 

Per finançar aquestes adquisicions, necessitem incrementar els nostres ingressos, i en termes de pais això vol dir creixement econòmic. 






Aquests són els motius que se m'acudeixen per explicar perquè no hi ha un PIB que puguem considerar suficient i necessitem que creixi constantment. Si algú se li acut alguna cosa diferent, podeu comentar-ho en aquesta mateixa entrada.