dimecres, 27 de juliol del 2016

Desigualdad. Un análisis de la (in)felicidad colectiva

Ja fa un temps vaig trobar a la biblioteca un llibre molt interessant sobre la desigualtat econòmica i els seus efectes, titulat "Desigualdad. Un análisis de la (in)felicidad colectiva", de Richard Wilkinson i Kate Pickett, i un cop acabat de llegir, m'agradaria exposar-ne en aquesta entrada les idees més interessants. 




La idea principal que intenta transmetre el llibre és que la desigualtat econòmica, el fet que hi hagi molta diferència entre els que tenen molt i els que tenen poc, no només perjudica als que tenen poc, també perjudica als que tenen molt. 

A les societats desiguals hi ha més problemes socials, com poden ser:
    - Violència i delinqüència
    - Pitjor salut i menor esperança de vida
    - Més drogadicció
    - Més obesitat
    - Més embarassos adolescents 
    - Major població penitenciària

Sorprenentment, la gent rica d'aquestes societats pateix més d'aquests problemes que la gent més rica de països més igualitaris. I d'aquí la conclusió del llibre.

Les societats desiguals són societats més dures i menys sociables i hi ha menys confiança en entre persones, perquè hi ha molta competència per tenir un estatus elevat i es dóna més importància a aquest estatus. En una societat desigual totes les persones pateixen més ansietat i estrès per conservar el seu estatus o per guanyar-ne. 

La desigualtat també afecta als hàbits consumistes de la població. Quanta més desigualtat hi ha, menor és la taxa d'estalvi, major és l'endeutament privat i més diners s'inverteix en publicitat. El consum és la forma amb la qual demostrem tenir un estatus elevat i, si l'estatus és molt important, som més sensibles al fet de poder adquirir coses que donin prestigi, i això les empreses ho saben i ho exploten. 

La desigualtat també afecta al mediambient. A les societats desiguals existeix una competició constant per consumir més productes i demostrar que es té més estatus. Aquest consum creixent fa difícil reduir el consum de recursos finits i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. En una societat més igualitària es podria reduir aquest deteriorament, perquè necessitaríem poc més que el bàsic per subsistir. 

Per últim, és curiòs 








2 comentaris:

  1. Sí, és un tema curiós ... i indecent.
    És una qüestió preocupant l'augment del 4º món arreu del planeta. Una mena de casta de intocables que va apareixent com bolets en totes les grans ciutats del planeta.
    Per desgracia sembla que el neoliberalisme s'estén com la pesta i els estats cada cop són més dèbils per enfrontar-se a les gran multinacionals.

    Afegeixo al teu article un recurs audiovisual:

    https://www.ted.com/talks/richard_wilkinson?language=ca#t-250822

    ResponElimina
  2. Justament, els gràfics que surten al video són els que surten al llibre.

    Si que es diu que, d'ençà la lliure circulació de capital, el gran capital té més capacitat de fer i desfer, fent que l'únic que poden fer els estats és competir entre ells per evitar que marxin. Això faria que uns puguin ser més rics i l'estat menys capaç de redistribuir.

    ResponElimina