dimecres, 13 de juliol de 2016

Motivació intrínseca, treballar per amor a l'art


Algun cop he parlat en aquest bloc de la renda bàsica universal, aquest ingrés que tota persona rebria pel sol fet d'existir, independentment de la seva aportació a la societat. 

Una de les principals objeccions que es posa per oposar-se a la instauració d'aquesta mesura és que, en quant la gent deixi de tenir necessitat de treballar per mantenir-se, tothom es dedicarà a gaudir de la vida i no es trobaran voluntaris per fer les tasques que requereixin cert esforç i molèstia, però que la societat requereix que algú faci. 


 Molts ens movem només si tenim una pastanaga al davant per agafar


Aquesta entrada va dedicada a la motivació intrínseca en el treball, a voler treballar encara que un tingui la vida resolta i no ho necessiti per a res. Diuen que això existeix, però és difícil saber-ho perquè, qui més qui menys, necessita treballar per subsistir i no es pot preguntar si seguiria fent-ho si no hi tingués necessitat.




Un món on només treballen els que volen sona impossible


El treball pràcticament mai és al gust de qui el fa, sinó del que paga per a que aquest treball sigui fet. És difícil pensar que algú pugui estar mai prou satisfet amb la seva feina com per voler-ho fer enlloc de gaudir de la familia, els amics o les diverses aficions que un pugui tenir. 

Fins a la data, el món funciona i progressa gràcies al fet que cadascú de nosaltres es veu forçat a aportar el seu granet de sorra per fer-ho possible. Si no és així, entrem en territori desconegut, on no està garantit que tot funcioni i que les nostres necessitats estiguin cobertes, perquè aquells que ho han de garantir no necessiten fer-ho. 

És per això que un món on es treballa per gust no sembla que hagi de ser gaire funcional. 




Però, seria possible més motivació intrínseca?


Diuen que l'automatització ens permet produir més i fer funcionar les coses sense necessitat de fer intervenir a tanta gent, i encara ho permetrà més en el futur. Això vol dir que podríem no ser tant dependents del treball humà. Podríem fer que treballessim els que realment en tenen ganes i fer descansar als més desmotivats, o que dediquessin el temps a crear una professió que els agradès enlloc de podrir-se de dilluns a divendres en un lloc on no hi volen ser. O podríem fer que cadascú treballés menys, podent dedicar temps a activitats que estiguessin disposats a fer per amor a l'art. 

Tot això són suposicions, i a més cal recordar que, sense renta bàsica universal, si no ens contracten per treballar del que sigui no cobrem, i no ens podem mantenir per nosaltres mateixos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada