Veient el títol d'avui podrieu dir "gent sense feina ho sé però, empreses que no troben candidats per cobrir vacants?"
Hi ha molta gent que busca feina a la qual es pot contractar, alguns amb pocs estudis i d'altres amb força qualificació, però es veu que costa trobar a persones que sàpiguen portar a terme determinades funcions que moltes empreses requereixen.
Perquè els que busquen feina no serveixen per ocupar aquests llocs de treball?
Candidats n'hi ha, només cal veure les xifres de l'atur, però a les empreses no els hi valen i prefereixen no contractar i deixar les funcions i els projectes sense cobrir.
i perquè prefereixen no contractar abans que contractar algú que no compleix tots els requeriments?
Candidats disposats a treballar
Normalment, una empresa assumeix que un nou empleat no sap tot el que necessita per poder complir amb les funcions requerides, en cas contrari ningú sense experiència prèvia trobaria feina, i si no troba feina, no té experiència, i si no té experiència...
Però si prefereixen no contractar és que els candidats presentats estan massa lluny del nivell requerit, i no els hi deu valer la pena invertir en formació.
I com poden aquests candidats assolir aquests requeriments si ningú els hi dóna l'oportunitat?
Una cosa està clara. Tots aquells que estan a l'atur tenen temps per formar-se i aprendre allò que els hi falti per poder optar a complir satisfactòriament amb aquests llocs de feina (una altra cosa són diners per pagar formacions).
Molta d'aquesta gent que busca feina té educació superior. S'assumeix que estudiant no n'hi ha prou per estar prou qualificat, però almenys els titulats haurien d'estar prou qualificats com per tenir una oportunitat d'adquirir experiència.
Qui és responsable de que hi hagi gent que busqui feina, empreses que busquen candidats i que no hi hagi contractacions?
En aquest context tenim:
- Els candidats
- Els centres formatius
- Les empreses
Que les coses funcionin és cosa de tots els que hi participen. Els centres educatius han de garantir que els seus titulats assoleixen un mínim per poder obtenir una oportunitat, els candidats s'han d'esforçar per tirar endavant la seva carrera i estar al dia del que demanda el mercat i les empreses han de procurar que els seus nous treballadors s'integrin en el seu funcionament i assoleixin aquesta qualificació que no es pot obtenir a les aules.
I com es fa tot això?
El problema principal que trobo és la falta de contacte i coordinació entre les tres parts, que pot ser producte de que mai ho havien necessitat.
La universitat sembla anar per darrera del món econòmic, i no inclou a l'itinerari acadèmic conceptes que s'han de dominar per ocupar un lloc de feina avui en dia.
Els candidats són molt passius. Esperen a obtenir el títol i que aquest els serveixi automàticament per trobar una feina, adquirir experiència i consolidar la seva carrera. No hi sol haver un treball de seguiment del mercat, de les noves tendències al lloc de treball ni formació continuada. M'incloc en aquesta descripció.
Les empreses, si tenen problemes per ocupar vacants, s'han de posar d'acord amb empreses del mateix sector i les administracions per veure com organitzen cursos, tallers o pràctiques amb l'objectiu de que els candidats siguin ocupables.
Per últim, si cal oferir formació als candidats per a que la seva candidatura sigui atractiva, es podria subvencionar cursos potents, avalats pel món empresarial, que permetin a aquests posar-se al dia.
Al cap i a la fi, la millor inversió per a un país és tenir gent capaç de fer coses que generin molt de valor.
Algú em pot dir que ja existeixen cursos per a aturats, i jo n'he fet algun. Però no ensenyen res pràctic que demanin específicament les empreses. Serveixen per omplir espais en blanc al currículum o seguir cobrant prestació i poc més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada