dimecres, 19 d’octubre de 2016

Emprenedor-becari



Un dels problemes més citats en el moment d'emprendre és el fet de que es paguen molts impostos ja des del primer moment, tot i que s'obtinguin pocs diners. 
De fet, si els ingressos són tant baixos que no superen ni la quota d'autònoms, es poden perdre diners, amb la qual cosa resulta més lucratiu creuar-se de mans que intentar tirar endavant un projecte personal.
Es demana sovint que es baixi la pressió fiscal a aquells emprenedors que tot just comencen i que tenen encara pocs clients. Un primer pas va ser la tarifa plana per a autònoms, on es paguen 50 euros els primers sis mesos (si no s'ha cotitzat abans en aquest règim), però crec que un emprenedor necessita alguna cosa més que una quota rebaixada per poder animar-se a començar sense haver-ho de fer informalment o sense perdre diners. 
 

L'emprenedor-becari
Un becari és una persona que està fent carrera en una professió específica, però que encara no té els coneixements ni les habilitats necessàries per poder ser contractat com un professional, per la qual cosa cal oferir avantatges econòmics per afavorir que rebi una oportunitat. 
 Els que comencen ho han de mostrar per a que la seva manca d'habilitat sigui tinguda en compte


Els emprenedors que comencen amb el seu projecte són com becaris, els hi manquen moltes coses necessàries per tenir un projecte viable, i se’ls hauria d'oferir una etapa inicial amb avantatges fiscals, igual que als becaris.
Hauria d'existir l'emprenedor en pràctiques, un emprenedor que està començant el seu projecte i que busca els primers clients per començar a teixir la seva xarxa i començar a fer-se un nom. 
Hauriem de poder ser emprenedors sense haver-ho de fer en negre o sense arriscar-nos a sortir perdent econòmicament parlant. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada