dijous, 27 d’octubre de 2016

Es busca feina, no consells



L’atur és una situació molt desagradable i dura. Et deixa fora de joc, sense ingressos, sense saber què fer durant el dia, sense ganes d'explicar com et va la vida a totes les reunions a les que vas, però el pitjor de tot és que tothom es permet donar-te lliçons i dir-te què estas fent malament i què hauries de fer. 
Si tens feina, ningú et dirà com l'has de fer ni què has de fer, encara que siguis un incompetent i no gaire bon treballador, però sense feina són pressa fàcil per a tota mena de "consellers" que ofereixen els seus serveis a qui no els demana. 
A aquests sembla que cal renyar-los per la situació en la que es troben
  


És culpa de l'aturat no tenir feina?


Hi ha un missatge molt estés que culpabilitza a l’aturat de la seva situació. No s’esforcen, ho volen tot fàcil, tenen moltes pretencions, no volen treballar, no elaboren correctament el seu CV, no es preparen adequadament les entrevistes, no hi van correctament vestits o fins i tot no fan l'encaixada de mans amb l'entrevistador amb prou confiança. 
Sovint a l'aturat se'l considera una persona que no té el que ha de tenir per merèixer una feina i, per tant, necessita rebre constantment lliçons d’actitud, motivació i redacció de currículums i cartes de presentació?
Certament, hi pot haver gent que no trobi feina per manca de competència i d'actitud, però trobo que a l'aturat se'l jutga de seguida sense tenir en compte les circumstàncies. 


Si la culpa és de l'aturat, perquè varia la taxa d'atur?

L'any 2006 hi havia molt menys atur que, per exemple, l'any 2010. Significa això que han augmentat les persones incompetents, gandules i que no saben vendre's adequadament al mercat laboral? 
Els incompetents perden la feina però els substitueix un altre, la qual cosa no afecta l'índex de desocupació, però si hi ha més atur és senzillament perquè no hi ha oferta de llocs de treball. 
Quan es busquen molts treballadors, pràcticament pots escopir-li a la cara al teu entrevistador i t'agafarà (bé, és una exageració però s'entén). Quan no se'n busquen, tots els seminaris, assessors i tutorials dificilment farà que una persona trobi feina. 
Mai està de més aprendre a vendre's millor, però no és just centrar tota la responsabilitat per la seva situació a l'aturat. L'últim que mereix és que se'l tracti de tonto i inútil.





2 comentaris:

  1. Gran article. Hi ha una corrent ancestral que ara per fi s'ha donat nom que és el "cunyadisme". Es tracta d'aquella persona que ho sap tot i que els seus consells son la veritat. És aquell tipus de gent que si tú dius que has trobat una "ganga", aquella persona ha patit o coneix un amic que supera la teva sort.

    I això es trasllada a aquella gent tan "torracollons" que et dóna lliçons de com trobar feina des de la trinxera de treballar 20 anys como a peó d'albanyileria. En aquests casos la ignorància cap aquestes persones tòxiques per part del "aconsellat", ha de ser contundent. Fins demá!

    ResponElimina
  2. Sí, aquesta tendència a opinar sobre tot (en mode expert) ens ve de la nostra necessitat permanent de reivindicar la nostra vàlua davant els altres.

    Qualsevol de nosaltres pot tenir la temptació de fardar de coneixements davant els altres, sobretot si es mostren mancats de confiança, però caldria no abusar-ne.

    El nom cunyadisme deu haver sortit de les clàssiques sobretaules en família on les copetes que acompanyen les postres trauen a la superfície les grans veritats del món.

    ResponElimina