Acomiadament lliure

Alguns defensen que l'acomiadament hauria de ser lliure, és a dir, que l'empresari hauria de poder acomiadar als seus treballadors sense donar explicacions i sense cap indemnització. 

De fet, la última reforma laboral va reduir els dies cobrats per any treballat. Aquesta reforma no seria acomiadament lliure però s'hi aproparia. 

 Font: abogadoenmijas.es

 
  



I perquè es defensa l'acomiadament lliure?


L'economia clàssica, aquella que defensa el lliure comerç sense intromissió de l'Estat, defensa que amb l'acomiadament lliure l'oferta i la demanda s'equilibrarien sempre es podrien equilibrar ràpidament, evitant crisis on es tanquen negocis que no poden pagar els sous exigits per l'Estat i on molts treballadors no troben feina perquè els empresaris no s'atreveixen a contractar justament per aquestes complicacions. 

Amb acomiadament lliure, els aturats podrien pendre-li la feina als que treballen si estan disposats a cobrar menys, i els que tenen la feina tindrien que acceptar rebaixes similars per mantenir la feina. Això seria així fins que ningú acceptés condicions més baixes. 

Amb sous més baixos, s'animaria la contractació i fins i tot noves empreses arribarien atretes per les facilitats per establir-se i portar a terme les seves activitats. Creixeria la demanda de treballadors i aquests podrien exigir millores salarials. 

De fet, sovint es diu que l'elevat atur en molts països es deu a la rigidesa del mercat de treball. Com que és massa costòs acomiadar, no val la pena fer-ho i portar gent més barata. Tanquen empreses, perquè no poden mantenir salaris tant alts, i amb elles desapareixen els seus llocs de treball. 





Però, què pot passar també?


Se m'acuden alguns problemes que pot crear un acomiadament menys costòs o lliure:

Creixeria la diferència salarial entre aquells que estan molt qualificats i especialitzats i aquells que fan feines que, amb una mica de formació i experiència, qualsevol pot fer. Per a aquest segon tipus de feina sempre es podria trobar a algú que acceptés salaris més baixos, perquè hi hauria molts candidats, mentre que si un sap fer coses que es triguen anys a aprendre a fer bé i que requereixen ser molt competent costarà reemplaçar-los per gent més barata. 

Caiguda del consum, sobretot de béns cars com l'habitatge o els cotxes, perquè molt poca gent podria estar segura de mantenir la feina i el sou. Per poder consumir com si no hi hagués demà, la gent necessita saber que demà cobrarà igual o més que avui. Si no és així, consumiran només allò que sigui imprescindible i estalviaran la resta per aguantar en males époques. 




Sembla que la solució és millorar la qualificació de la població


Tal com es veu, els treballadors qualificats, que poden fer coses complicades i d'alt valor, podrien aguantar bé en un entorn de lliure competència perquè són difícilment substituibles. 

D'altra banda, si en un país els treballadors ben qualificats són abundants, això atraurà empreses que fan coses d'alt valor, perquè abundància d'aquests treballadors no es troba fàcilment. Es podrien mantenir sous alts sense veure perillar l'establiment d'empreses al país. 

Un país que aconsegueix abundància de talent i qualificació pot mantenir lleis i ajudes per a aquelles que no estan tant qualificats.

La qüestió es com aconseguir aquesta qualificació, ja que amb l'educació superior no és suficient, ja que es necessita experiència laboral que a les universitats no s'obté.