dimecres, 30 de novembre de 2016

L'éxit està sobrerepresentat a la nostra imaginació

L'éxit està sobrerepresentat a la nostra imaginació i, pel contrari, el fracàs està infrarepresentat.

Què vol dir això? Que hi ha menys casos d'éxit dels que acostumem a creure i més fracassos dels que podem imaginar. El fet és que l'éxit es fa més visible que no pas el fracàs.




Perquè és així?


La societat, i els individus que la formen, necessita valorar-se a si mateixa constantment i sentir-se valorada. Això és pot veure en tots els àmbits socials; al govern, a les empreses i a les persones.

Tots aquests actors exhibeixen sempre que poden els seus punts forts, allò que creuen que els proporcionarà una imatge més positiva, i fins i tot els exageren o, directament, menteixen.

En canvi, els punts dèbils, aquells que ens avergonyeixen o que creiem que perjudicaran el nostre tracte amb els altres, s'acostumen a obviar i a ometre. No acostumem a saber de les penes o problemes dels altres, a no ser que els vivim de prop o que confiin en nosaltres com a confidents.



Això igual us sona


Podem imaginar una empresa destacant, a la seva pàgina web, que fa treballar hores extres no remunerades als seus treballadors o que bona part de la plantilla no està a gust treballant-hi?

Podem imaginar un resum d'un perfil de Linkedin que digui "M'he passat els últims dos anys llençant currículums infructuosament"?

Podem imaginar una foto al Facebook on un amic ha compartit els tristos macarrons amb tomàquet que soparà perquè no pot comprar una altra cosa per menjar?

Macarrons amb tomàquet. Com que algú els ha penjat a Internet, no són gaire tristos. Si ho fossin, ningú n'hagués compartit la foto






No, no ho podem imaginar. De fet, flipariem si veiessim a algú ho fa. El normal és no veure aquestes coses. Però està clar que passar passen, encara que no es digui ni es reivindiqui.

El que sí veiem són empreses omplint-se la boca de paraules com qualitat i sostenibilitat (afegiu vosaltres més paraules que sonin bé), persones al Linkedin que són "jefazos" (manager cap amunt) i sopars en bons restaurants o menjar molt ben elaborat per nosaltres.




El fracàs ens fa sentir sols


La conseqüència de veure l'éxit més present del que realment és és que quan les coses no ens van gaire bé ens sentim sols, tenim la sensació de a que la resta del món li va millor que a nosaltres i que ens quedem enrera.

Però jo crec que allò que percebem com a fracàs, allò que no considerem gaire positiu ni digne d'orgull, és majoritari respecte l'éxit. Per tant, si les coses no ens van bé, és molt probable que hi hagi molta gent amb els mateixos problemes, o pitjors. No hi ha motiu pel qual sentir-se sol.

Però la nostra percepció la construïm segons el que veiem, no el que existeix, i el fracàs o les coses no gaire bones no les veiem gaire, clar que nosaltres tampoc les mostrem, així que si alguna persona fracassa com nosaltres, no ho sap, i nosaltres no en sabem d'ella. Cadascú aïllat a la seva illa.

Si ens animessim a explicar més sovint allò que no ens surt bé, però sense drames ni laments, potser la cosa canviaria.


Aprofito aquesta entrada per autoproclamar-me CEO, no, millor deu totpoderòs d'aquest bloc. Però no ho ficaré al Linkedin, que ja sabeu que la sobrequalificació pot ser un handicap.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada