dimecres, 23 de novembre de 2016

Perquè els debats s’han de guanyar?



Recordeu els debats d'abans de les eleccions on participen els principals candidats? Recordeu com el dia seguent sempre es parla de qui ha guanyat el debat? 
I qui decideix qui ha guanyat? Amb quin criteri? Sobretot tenint en compte que en política tothom es proclama guanyador de tot.
Sembla que el criteri més evident per proclamar un vencedor del debat són els resultats de les eleccions, però tampoc és del tot correcte, ja que dubto que molts votants votin en funció de l'últim debat, sinó més aviat del que ha passat durant els últims quatre anys o en funció d'afinitats ideològiques. 
Concurs de debat, on es proclama a un guanyador (font: http://agora.xtec.cat)


Competir en idees ens fa més intransigents
 
Si acceptem que un debat és una competició, assumim que només les opinions o creences d'un dels participants poden ser vàlides, mentre que cal descartar les altres. 
Això fa que l'opinió de cada participant sigui inamovible, no pugui evolucionar ni adaptar-se a altres punts de vista, perquè moure's seria com reconèixer la derrota. 


Què hauria de ser un debat?
 
Un debat hauria de ser més aviat una deliberació, on es tracta un tema en el qual estan involucrats o interessats pots els participants, on cadascú expressa el seu punt de vista inicial, es comenta i s'analitza entre tots cada punt de vista i s'intenta arribar a un punt que més o menys convenci a tothom. 
Imagineu que les discussions a casa les haguessim de guanyar a qualsevol preu? Igual acabaríem vivint tots sols.



2 comentaris:

  1. En política tot és massa general i mai ningú estarà al 100% d'acord amb els projectes d'un determinat partit polític. Però a alguna formació cal votar, oi?

    Ara bé, crec que els debats són molt interessants si són sobre una determinada temàtica i hi participen persones que en saben i que es veuen afectats d'una o altre manera sobre allò que es tracta.

    Actualment les grans ciutats, com per exemple Barcelona, fan projectes urbanístics participatius. En tals projectes l'administració assumeix que haurà de fer les modificacions que la ciutadania participant hagi decidit.

    Potser no es dona carta blanca als arquitectes per fer grans projectes que siguin un referent, però si un espai verdaderament públic i amb les necessitats del veïnatge.

    ResponElimina
  2. Acords al 100% són utópics, però molta gent, en debats i fòrums, va molt a matxacar. S'exposa i s'escolta poc i es diuen moltes coses grosses. Sempre hi ha alguna polèmica sobre la qual barallar-se, aquesta setmana Fidel Castro.

    Vaig anar a alguna d'aquestes assamblees veinals i he vist la web de participació. L'assamblea era una mica olla de grills i la pàgina web tampoc em deia res, això de que qualsevol pugui fer propostes satura una mica, seran els limits de la democràcia participativa.

    ResponElimina