dimecres, 9 de novembre del 2016

Trump ja és president


Aquest mateix matí, a aquesta banda de l'Atlàntic, ens hem llevat amb la que probablement és la notícia de l'any; Donald Trump és president dels Estats Units. 

I tot això malgrat que, ahir a la nit, les enquestes encara donàven un lleuger avantatge a Hillary Clinton i molts deien que fins i tot el fet que Trump hagués estat a prop de ser president ja era per fer-s'ho mirar. I no només ha estat a prop sinó que és president. 

 Discurs de la victòria de Trump (font: diari ARA)


I tot això en una época molt moguda a tot arreu; amb la guerra de Síria i els refugiats, la encara crisi econòmica, el Brexit, el govern en funcions a Espanya, els ajustos pressupostaris pendents i, per a l'any vinent, eleccions a França (i si guanya la Le Pen?). 




Heroi de les classes populars o oligarca?


Quan Trump va sortir escollit candidat a president dels EUA, em va sorprendre que es digués que era el candidat anti-establisment que venia a donar veu i a protegir a la classe treballadora, sobretot tenint en compte que és multimilionari i del partit republicà, i què hi ha de més establishment que un republicà i a sobre milionari? 

Realment farà polítiques favorables a la gent blanca i sense estudis superiors que diuen que és el seu principal suport? O més aviat reduirà impostos, retallarà prestacions socials i eliminarà regulacions?

Si més no, diu que desfarà part del procés d'obertura comercial dels Estats Units al món que, aparentment, s'ha emportat molts llocs de treball que ocupàven els qui ara l'han votat. Potser aquesta és la clau per entendre la seva victòria. 




La vengança contra les èlits?


No sabem encara com actuarà Donald Trump com a president, però queda clar que allò que anomenem les èlits apostàven per Hillary Clinton (els bancs, els inversors, la majoria de mitjans i els artistes) deixant a Trump com a alternativa antisistema. 

Està de moda votar contra les èlits, i si les èlits donen suport a un resultat, a les eleccions surt el resultat contrari, com hem vist al Brexit. 

Això és en part el resultat de la crisi econòmica, que fa que molta gent hagi perdut poder adquisitiu i no tingui expectatives de recuperar-lo gràcies a les polítiques "dels de sempre", però també és en part per l'actitud d'aquesta mateixa gent.

I és que dóna la sensació que es creuen que són els únics que tenen dret a prendre decisions i menyspreen clarament a aquells que els hi donen l'esquena. Ho vam veure amb el Brexit, quan es deia que havia guanyat el referèndum gràcies a la gent ignorant i sense estudis del centre d'Anglaterra, en oposició a la gent educada i cosmopolita de Londres que va votar Remain. Amb la presidència americana passa el mateix, és la gent ignorant del centre dels Estats Units la que ha donat la presidència a Trump. 

Entre que la gent veu com els seus dirigents els han portat a les seves actuals dificultats econòmiques i escolta com els tracten d'ignorants per no confiar en ells, crec que s'enten en gran part els últims resultats electorals arreu del món. 

Hem de reflexionar sobre com estan anant les coses.




Ah, una última cosa, la comunicació i la imatge de marca


De Donald Trump sabiem que era un home que les deia grosses (comentaris homòfobs, racistes, masclistes, etc) i que volia revertir part dels efectes que la globalització ha generat entre molts treballadors americans, com el lliure comerç o la immigració. 

I què en sabiem de Hillary Clinton? Que era el que calia votar per evitar que Trump fos president. Està clar que hi ha certa oficialitat que ha de millorar el seu relat, no pot viure només de ser "lo malo conocido".


2 comentaris:

  1. Et vas superant a cada post. Em provoques la reflexió. Está vist que ni els medis, ni les enquestes, ni lo politicament correcte ni menys Twitter (cosa que m'alegro) decideix la intenció de vot de la gent ni tant sols modifica la intenció. Ja va passar amb el sorpasso que tothom el donava per fet perque els votants socialistes a les enquestes no van donar el seu parer.

    Jo entenc que Trump es una persona peculiar on a campanya ha mostrat ser un candidat una mica problemátic però el problema está com per exemple diaris com la Vanguardia i el País han estat donant-li canya cada dia com si nosaltres haguèssim de decidir aquí, si guanyava o no. I me les he trobat canutes per saber el per qué hi ha gent que sí el vota i per això ens sobte que hagi guanyat. Ningú parla de les reformes fiscals que vol fer ni res d'aquest tema, sol es parla del mur de Mèxic i que tocava el cul a les secretaries. Vull que el periodisme em doni lo bó i lo dolent perqué si no la gent no sap perqué personatges així, guanyen. Ja m'he enrollat prou. Un abraçada!

    ResponElimina
  2. Després de més d'un any publicant, si no em superés hauria de plegar...

    Justament és tot aquest bombardeig contra el personatge en qüestió i enquestes que donen la victòria al seu corrent favorit el que fa pensar a molta gent que els que ens dirigeixen compten amb que els considerarem la única opció viable i que, per evitar mals majors, els donarem un xec en blanc per a que vagin fent.

    Certament, no hagués votat ni pel Brexit ni per Trump, però trobo que dir coses com que la gent no sap el que li convé i que cal replantejar-se si deixar-los decidir és una mica trist.

    ResponElimina