I en gran mesura és cert. Al cap i a la fi, les coses passen per que a algú se li va ocòrrer fer que passessin i hi va fer alguna cosa. Dues persones no es conèixen si cap fa el pas, i un lloc de feina a una empresa si a ningú li va donar per posar-la en marxa.
Proactivitat i popularitat
La proactivitat és una competència personal amb una valoració a l'alça, en paral·lel a l'alça que també té l'emprenedoria, que hi va de braçet. Avui es porta molt això de buscar el nostre propi destí i fer el que ens agrada i amb qui ens agrada. Els vents d'avui bufen cap a la proactivitat.
Però està clar que encara ens va molt el ser reactius, el tenir sempre alguna cosa assegurada i no arriscar a perdre-ho. Per això a la gent encara avui li agradaria tenir parella estable, feina segura i el grup d'amics de tota la vida.
Hi ha raons evidents i conegudes per no ser proactiu; la por al fracàs i la vergonya de veure'ns lluny del nostre entorn de confiança. Però hi ha un impediment que també és important però que costa tenir-lo també en consideració.
I és que la proactivitat implica haver d'anar al darrera de les oportunitats i de la gent, i això no ens sol agradar.
Perquè no ens agrada haver d'anar al darrera de la gent?
A les persones ens agrada sentir-nos valorades i, per tant, ens agrada que els altres ens segueixin més que no pas haver-los de seguir nosaltres a ells.
Ser proactiu implica animar-se a seguir a d'altres abans d'aconseguir que ells ens segueixin. No sembla que ser proactiu sigui propi de gent exitosa, més aviat al contrari.
Tots tenim la imatge de la gent popular; són aquells que reben l'admiració de la resta, sempre reben proposicions i invitacions dels altres, mai t'aniran a buscar a tu i, de fet, són força inaccesibles si no estas a la seva alçada.
En canvi, la persona que sempre s'està movent per conèixer gent nova sembla que no té on caure's morta, que ho ha de fer per tenir oportunitats i trobar un lloc al món.
La proactivitat no sembla allò que fan les persones a les quals ens hi va bé. No obstant això, sembla que ara és temps d'emprenedors, i no tant de dives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada