dimecres, 28 de desembre de 2016

Perquè diuen que és dolent que baixin els preus?

"El perill de la deflació"


S'ha parlat molt durant els últims temps de la deflació, i més concretament del perill de la deflació.

Es veu que durant els últims anys els preus, en general, no han augmentat i, de fet, han disminuit lleugerament. Això sembla bo per a les nostres carteres, ja que anem a comprar i les coses no augmenten de preu o fins i tot disminueixen.

Però l'objectiu no és que els preus es mantinguin o baixin, sinó que augmentin una mica, arribant al 2%. 




I perquè volen que tot sigui una mica més car?


La deflació o l'estancament dels preus es veu com un mal símptoma per a l'economia. 

Les coses estan més barates perquè hi ha poca demanda, el que vol dir que la gent no té diners per consumir, o que se'ls guarda perquè no confia en ingressar-ne molts més, i si les coses estan barates, els marges de benefici són més escassos i les empreses han de retallar costos i llocs de treball, el que encara accentua més la situació. 

Una mica d'inflació pot voler dir que hi ha demanda perquè la gent té diners i confia en seguir guanyant-ne, i amb els preus a l'alça a les empreses els resulta atractiu invertir i contractar perquè poden obtenir més beneficis. 

Els beneficis cauen si hi ha deflació




A més, hi ha el deute. Inflació vol dir que els diners perden valor amb el temps, tant aquells que es tenen a la butxaca com aquells que es deuen. Amb inflació, el deute perd valor i resulta més assumible de tornar. Seria com una quitança encoberta, o un impost encobert en el cas del deute públic. En un moment en el que es deuen tants diners, una mica d'inflació resulta interessant.

Amb una mica d'inflació els estalviadors hi perden, perquè els diners cada cop valen menys, el que els obliga o a invertir-ho o a gastar-ho i moure la economia. La inflació implica dinamisme, que fa que l'economia vagi bé, i no estancament, que fa que l'economia es deteriori. 

Per això l'ideal oficial és que els preus augmentin una mica cada any. 




Capitalisme i deflació


Vivim en una economia de mercat que, oficialment, aposta per una lleugera inflació però, en teoria, aquest mateix sistema econòmic tendeix a pressionar els preus a la baixa. L'ideal hauria de ser la deflació, i no la inflació. 


 Ryanair és sinònim de baixada de preu o low cost





Es diu que en un lliure mercat els productors competeixen entre ells per vendre els seus productes, i per poder-ho fer, han d'ajustar preus per a que els comprin a ells i no a la competència. Per poder ser competitius, cal retallar marge de beneficis i costos de producció (pagar menys a treballadors i proveidors). 

Per tant, el lliure mercat i la lliure competència portarien a que tot fos més barat (productes, treballadors i proveidors) i no lleugerament més car com oficialment es busca. 

La competència estimularia l'eficiència, generar més valor amb menys cost, la qual cosa portaria a tenir menys diners, però a treure més partit de cada moneda i cada bitllet. 

De fet, no és el que està passant ara, amb els serveis digitals que són gratuits o gairebé i tots els productes low-cost que existeixen i que abans no hi eren?

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada