dimecres, 31 d’agost del 2016

Canvi climàtic

El primer pas és reconèixer-ho
Sembla que cada cop està més estesa la idea de que el canvi climàtic està passant, està produït per la nostra activitat, pot portar conseqüències greus en les nostres vides durant les properes dècades i hauríem de prendre mesures per aturar-ho o mitigar-ho.
Però com passa a Alcoholics Anònims, reconeixer-ho només és el primer pas per arribar a solucionar el problema.
Cimera sobre el clima a Rio (1992). Ja fa temps que es reconeix el problema

I és que el cert és que mesures proposades, des del punt de vista polític, industrial i personal, n’hi ha poques i la majoria són més aviat simbòliques, com l’hora del planeta on se’ns convida a apagar les llums durant un hora cada cert temps per estalviar energia.



Perquè no fem res per aturar el canvi climàtic?
Explicat breument, perquè no és prioritari. La nostra prioritat és la de sempre, guanyar més diners i tenir més coses que ahir. I si fer alguna cosa per aturar el canvi climàtic entorpeix aquest objectiu, doncs allà queda, penjat a la llista de "pendents".
I dóna la sensació que lluitar contra el canvi climàtic entorpirà el nostre estil de vida. Cadascú de nosaltres agafant un cotxe per anar a treballar? Ui, ja no. Agafar un vol a l'altra punta del món per passar les vacances? Somies. Supermercats amb una oferta enorme de productes d'arreu del món? Cosa dels bons temps ens els quals no erem tant responsables. 
Quin lider ens suggerirà o imposarà aquestes mesures? Qui voluntàriament farà renúncies materials per satisfer la lluita contra el canvi climàtic, sobretot sabent que la resta no farà res? (tragèdia dels comuns).


I llavors, què passarà amb el canvi climàtic?
Com sol passar, no tractarem el problema fins que no el patim en carn pròpia (ara només el veiem venir). 
El fet és que actualment les nostres vides són força "normals", i aparentment els nostres principals problemes no són climàtics, sinó que són econòmics o polítics. 
Almenys això aparentment, perquè durant el periode 2006-2010 hi va haver una important sequera a Orient Mitjà, i a partir del 2011 la Primavera Àrab, on igual el canvi climàtic hi té alguna cosa a veure. 
Això seria un anticipi del que pot passar en el futur, si l'aigua escasseja a moltes regions i la producció de menjar es veu també afectada. Com he dit en alguna altra entrada, no sabem estar bé i anar a menys, així que és probable un augment de la inestabilitat, els conflictes i les grans migracions. 
Però bé, ja ens ho trobarem. 
Bona tornada de les vacances a tothom. 



dijous, 25 d’agost del 2016

Souvenirs


Com bé tothom sap, en català coneixem com "souvenir" als objectes que portem a casa procedents dels nostres viatges, i que serveixen per recordar-ne la nostra estada als llocs on hem estat.

Aquests souvenirs també serveixen com a regal, per fer saber a les persones a les quals les hi regalem que hem pensat en elles mentre viatjàvem. 




Val, sí, però perquè parlar de souvenirs?


La industria dels souvenirs ha crescut en la mateixa proporció que la industria turística, quants més viatges es fan més souvenirs es porten. Les ciutats i llocs turístics estan plens de botigues que només venen aquests tipus de productes que serveixen als visitants com a prova més o menys permanent de la seva estada a aquell lloc.

I aquí és on està el tema. Aquests souvenirs solen ser cars, de poca qualitat, amb poca originalitat i, sobretot, són molt semblants arreu, el mateix producte però amb el nom del lloc en qüestió (i potser la imatge del monument més emblemàtic). 







Una altra mena de souvenirs (o records millor dit)


Trobo que aquesta mena d'objectes tenen poca gràcia, sobretot si es van acumulant viatge rere viatge. Imants per la nevera encara en compro algun perquè hi queden prou bé i no ocupen lloc, però no té gaire sentit comprar una bossa de cada lloc, o una samarreta o una tovallola de platja, que en tinc alguna d'algun viatge, però no en compraria més perquè ja en tinc suficients. 

En canvi, hi ha objectes més típics de cada lloc que sí val la pena conservar per reviure la nostra estada. Són objectes quotidians d'aquell lloc i els fem servir durant la nostra estada. Gairebé es podria dir que són gratuïts, perquè els comprem per al seu ús i no com a objecte de record, i no desperdiciem temps comprant a les botigues, a més són objectes petits, que ocupen poc espai a l'equipatge i a casa. 

D'aquests objectes n'hi ha de molts tipus; monedes i bitllets, posters i triptics d'algun esdeveniment o publicitat d'allà, el bitllet de transport o fins i tot la bossa del supermercat local. 

Realment, crec que són un millor record que els souvenirs de botiga, perquè són objectes que ens recorden els dies passats en aquell lloc, al ser objectes d'ús habitual mentre hi erem i, per tant, objectes només relacionables amb aquell lloc i amb aquell viatge. 

Per acabar, fotos de "souvenirs" alternatius: 


 Tickets per accedir al museu del Louvre i a la Torre Eiffel

  Bossa de paper de supermercat (festival de música de Polònia)

 Ticket de tramvia de Montpelier


  Dolços de Geòrgia (el menjar típics, tot i que efímer, també és un bon record)

dimecres, 17 d’agost del 2016

Estabilitat



Es vol que tot sigui previsible i conegut...


Estabilitat és una de les paraules més gastades en política. Implica que tothom accepta les coses tal i com estan, no hi ha canvis importants i un pot preveure com aniran les coses en el futur, amb la qual cosa podem planificar a llarg termini sense por a que tot es giri en contra nostra. 

Junta d'accionistes d'una gran empresa. Esperen que se'ls garanteixi estabilitat i seguretat jurídica


La preocupació per l’estabilitat està molt associada a polítics conservadors o de llarga trajectòria al poder i a l’empresariat, que esperen que tot continuï igual perquè és la garantia de que podran mantenir els seus càrrecs o de que les inversions tindran els efectes previstos. Però els que no som ni polítics ni empresaris també esperem certa estabilitat per, per exemple, adquirir un pis en propietat o formar una familia. Per fer-ho, necessitem confiar en que les condicions que ho permetin se seguiran complint en el futur. La seguretat laboral és la nostra estabilitat jurídica. 




... però a costa de no canviar allò que no va bé


L'estabilitat implica que les coses no canvien, ni les bones ni les dolentes.  

Que no canviïn les coses bones és bo, però un cas diferent és que no canviïn les coses dolentes.

El sistema es torna molt rígid per tal de poder mantenir la regla de que res canviï i tot sigui previsible, no es solucionen els problemes si això implica dubtar de on ens portarà la solució aplicada i es deixa de banda al segment de la població més descontent per com van les coses, ja que es diu que, si s'obre la porta a revisar els equilibris de poder i el sistema organitzatiu, tothom voldrà assegurar la seva quota de poder i, per tant, conflictes i canvis de direcció bruscos a la vista.




Parlem-ne


Es vol que no hi hagi gaires estirabots ni conflictes, però la gent no sol acceptar resignadament que se la deixi de banda, almenys no per gaire temps, per tal de mantenir "la festa en pau".

L'àmbit polític necessita millorar l'àmbit de la negociació i el diàleg per tal de trobar solucions sense generar nous fronts de conflicte i buit d'autoritat. Hi ha d'haver autoritat, no autoritarisme, i si hi ha queixes i demandes, doncs parlem-ne, estudiem-ho i a veure cap a on ho podem portar tot plegat.



 

dimecres, 10 d’agost del 2016

Buscar parella i buscar feina són curiosament semblants

Buscar feina o buscar parella, o tenir-ne, són situacions que qui més qui menys ha viscut i per les quals ha passat. 




Són dos tipus de situació molt semblants entre elles, ja que la base és força semblant, buscar algú amb qui relacionar-se i que ofereixi unes certes prestacions, com companyia, coneixements en ofimàtica o els que es busqui. 

Aquest és un petit recull de coses semblants amb les quals ens podem trobar en relació a la nostra vida sentimental o professional:



   -   Si no se'n té, un en busca o n'espera tenir-ne

Molta gent té les dues coses, i sovint les té durant molt de temps, amb la qual cosa s'obliden d'haver-ne de buscar. 

Però si no se'n té, un almenys pensa en tenir-ne o en busca. Per això pàgines com Infojobs i Meetic són populars. Sempre hi ha gent buscant. 



  -  L'experiència és molt valorable

Sobretot a una certa edad. Les empreses volen veure que has tingut una carrera sòlida, amb consolidació de la posició laboral i d'uns coneixements i habilitats. Per això solen demanar anys d'experiència. A més, es diu que tenir periodes d'inactivitat treu punts, a no ser que ho sapiguem justificar. 

Si es busca parella, haver tingut relacions llargues també pot ser valorable. És la prova de que hi ha hagut algú capaç d'aguantar-nos durant tot aquell temps, o que nosaltres també tenim paciència i no ho enviem tot a rodar a la mínima. 

Al igual que al món laboral, el motiu de la finalització de la relació també es té en compte per veure què se'n pot esperar de tu. 

Això si, no demaneu carta de recomanació a les vostres ex, sobretot si la cosa no va acabar bé. 



  -  És més atractiu qui ja en té

Es diu que és més fàcil trobar feina si ja en tens una. No sé si amb les parelles passa el mateix. 

Deu ser que una persona que ja té una relació (laboral o sentimental) és menys accessible i és més interessant, perquè algú altra la vol. A més, ja està acostumada a la rutina de tenir una relació, a diferència de les persones que fa temps que estan buscant, que no se sap com s'adaptaran a la nova relació, acostumades a la llibertat i no acostumades a les restriccions de les relacions. 



  -  Hi ha cites que realment semblen processos de selecció

Moltes parelles es formen per accident, com qui no vol la cosa, però d'altres passen per un procés de recerca molt elaborat i sistemàtic. 

Moltes persones es coneixen a través d'amics, a través de la feina, els estudis o aficions, però d'altres es busquen i es tantegen des del començament per veure si poden encaixar. 



És una situació una mica forçada, perquè les dues persones ja saben des del inici què van a buscar. És una situació una mica incómode, on en poc temps s'estudia a l'altra i se li fan preguntes i se li posa en situacions diferents per veure com és el seu perfil. Igual que en una entrevista de feina. 





Però no tot són semblances. A les relacions sentimentals no existeix la pluriocupació i no existeix un Ashley Madison de la recerca de feina. És perfectament normal buscar una feina millor mentre ocupes l'actual. Buscar una parella millor mentre ja en tens una és...bé, lleig. 

dimecres, 3 d’agost del 2016

Problemes i dificultats

Problemes, fora d'aquí!


Problemes. Sempre tant pesats, horribles, insoportables i extenuants. Ens ho fan passar malament, ens fan passar estones angoixants, estressants, decebedores i frustrants. Maleïm la seva presència, no haurien d'existir, allò no ens hauria de passar, volem que se'n vagin ben lluny i que no tornin mai més, a poder ser. 

Si algú inventés una màquina que aspirès els problemes com una aspiradora aspira la pols, no pagaríem el que fos per adquirir-la?



I malgrat tot...


Ens fan espavilar, ens treuen la mandra, les excuses, ens donen lliçons, ens preparen per superar els problemes que vindran, ens donen la satisfacció de superar-los amb destresa i, sobretot, ens fan valorar la seva absència. 

Sense problemes, la tranquil·litat i les coses que funcionen tenen menys valor.

Aquesta setmana reflexió curta, que sé que no us agrada llegir gaire, i no estigueu com el ninot de la foto, que és estiu!

Foto extreta de entrepreneurialpractice.com