Gent sense feina i empreses sense candidats

Veient el títol d'avui podrieu dir "gent sense feina ho sé però, empreses que no troben candidats per cobrir vacants?"

Hi ha molta gent que busca feina a la qual es pot contractar, alguns amb pocs estudis i d'altres amb força qualificació, però es veu que costa trobar a persones que sàpiguen portar a terme determinades funcions que moltes empreses requereixen. 





Perquè els que busquen feina no serveixen per ocupar aquests llocs de treball?


Candidats n'hi ha, només cal veure les xifres de l'atur, però a les empreses no els hi valen i prefereixen no contractar i deixar les funcions i els projectes sense cobrir. 

i perquè prefereixen no contractar abans que contractar algú que no compleix tots els requeriments? 

Candidats disposats a treballar

Normalment, una empresa assumeix que un nou empleat no sap tot el que necessita per poder complir amb les funcions requerides, en cas contrari ningú sense experiència prèvia trobaria feina, i si no troba feina, no té experiència, i si no té experiència...

Però si prefereixen no contractar és que els candidats presentats estan massa lluny del nivell requerit, i no els hi deu valer la pena invertir en formació.





I com poden aquests candidats assolir aquests requeriments si ningú els hi dóna l'oportunitat?


Una cosa està clara. Tots aquells que estan a l'atur tenen temps per formar-se i aprendre allò que els hi falti per poder optar a complir satisfactòriament amb aquests llocs de feina (una altra cosa són diners per pagar formacions).

Molta d'aquesta gent que busca feina té educació superior. S'assumeix que estudiant no n'hi ha prou per estar prou qualificat, però almenys els titulats haurien d'estar prou qualificats com per tenir una oportunitat d'adquirir experiència. 





Qui és responsable de que hi hagi gent que busqui feina, empreses que busquen candidats i que no hi hagi contractacions?


En aquest context tenim:

   -   Els candidats

   -   Els centres formatius

   -   Les empreses


Que les coses funcionin és cosa de tots els que hi participen. Els centres educatius han de garantir que els seus titulats assoleixen un mínim per poder obtenir una oportunitat, els candidats s'han d'esforçar per tirar endavant la seva carrera i estar al dia del que demanda el mercat i les empreses han de procurar que els seus nous treballadors s'integrin en el seu funcionament i assoleixin aquesta qualificació que no es pot obtenir a les aules. 





I com es fa tot això?


El problema principal que trobo és la falta de contacte i coordinació entre les tres parts, que pot ser producte de que mai ho havien necessitat.

La universitat sembla anar per darrera del món econòmic, i no inclou a l'itinerari acadèmic conceptes que s'han de dominar per ocupar un lloc de feina avui en dia. 

Els candidats són molt passius. Esperen a obtenir el títol i que aquest els serveixi automàticament per trobar una feina, adquirir experiència i consolidar la seva carrera. No hi sol haver un treball de seguiment del mercat, de les noves tendències al lloc de treball ni formació continuada. M'incloc en aquesta descripció.

Les empreses, si tenen problemes per ocupar vacants, s'han de posar d'acord amb empreses del mateix sector i les administracions per veure com organitzen cursos, tallers o pràctiques amb l'objectiu de que els candidats siguin ocupables.



Per últim, si cal oferir formació als candidats per a que la seva candidatura sigui atractiva, es podria subvencionar cursos potents, avalats pel món empresarial, que permetin a aquests posar-se al dia. 

Al cap i a la fi, la millor inversió per a un país és tenir gent capaç de fer coses que generin molt de valor. 

Algú em pot dir que ja existeixen cursos per a aturats, i jo n'he fet algun. Però no ensenyen res pràctic que demanin específicament les empreses. Serveixen per omplir espais en blanc al currículum o seguir cobrant prestació i poc més.




 

Celtic, Ajax i Anderlecht en una mateixa lliga?

Com bé tots sabeu, un dels aspectes més comentats sobre la independència de Catalunya és el de la lliga de futbol. En una Catalunya independent, deixarà el Barça de jugar contra el Madrid, l'Atlètico o el Sevilla per jugar contra l'Espanyol, el Rubí i el Santa Coloma de Farners?

Generalment, els equips de futbol juguen a la lliga del seu Estat, per molt petit i poc competitiu futbolísticament que aquest sigui, tot i que hi ha algunes excepcions, com que Escòcia té la seva pròpia lliga (tot i no ser Estat) o com que el Mònaco juga a la lliga francesa. 

Equips històrics en decadència

Independentment de si hi ha o no una Catalunya independent, actualment a Europa ja existeixen països que són molt petits en extensió i població, i els equips de futbol d'aquests països ja estan força limitats per la poca grandària d'aquests. 

Hi ha equips que han sigut molt importants a Europa, i que han guanyat Copes d'Europa, que avui en dia no poden competir ni remotament per la Champions, i que a les principals lligues europees ara mateix vagarien per la zona mitjana i baixa. 

Partit de la lliga belga. Aquesta lliga acostuma a protagonitzar els resums de les pifies

Així, tenim l'Ajax d'Amsterdam, el PSV Eindhoven, l'Anderlecht, el Celtic o molts d'altres equips que per història, massa d'aficionats i carisma podrien tenir un potencial molt més alt, però que no el tenen perquè cada setmana s'enfronten a equips gairebé amateurs als que guanyen sense baixar de l'autobus. Després arriba la Champions i el Celtic s'endú set del Camp Nou. 

Països com Holanda, Bélgica, Grècia o Eslovènia no renunciaran a la seva independència política per millorar la competitivitat dels seus equips principals, però és una pena que aquests equips no puguin competir amb els més grans. 

A falta de lliga europea, el que veig més factible és juntar uns quants campionats nacionals en un de sol. 

Fusionar lligues, solució per als països petits

Es podrien fusionar lligues de països amb potencial similar i proximitat geogràfica per tal de recuperar competitivitat, atractiu i que no pugi la despesa en desplaçaments. 

Per exemple, jo fusionaria les lligues escocesa, holandesa i belga per crear la "Lliga del Mar del Nord", ja que tots aquests països tenen costa en aquest mar i aquest nom la fa reconeixible. 

Crec que equips com l'Ajax, el Celtic i l'Anderlecht tenen nivells força similars, i una història, massa social i fama també similars. Si s'enfrontessin entre ells, i amb d'altres equips més forts, cada setmana rendirien més, atraurien a més espectadors i, finalment, podrien tenir millors jugadors. 

Això es podria fer amb més països, tot i que hi haurà moltes resistències, com sempre. 

Ni l’endeutament ni l’austeritat semblen funcionar

Com ja tots bé sabeu, encara parlem de crisi econòmica. No hi ha grans expectatives per al futur, perquè encara hi ha molt d'atur, molt treball de mala qualitat, molt de deute per pagar i molta paràlisi política.

Per sortir de la crisi i tornar a la prosperitat que tots estem esperant es proposen dues coses molt diferents. Una és deixar que els països, empreses i persones es puguin seguir endeutant per poder seguir gastant i que tornin a fluir diners, l'altra és que cadascú s'adapti al seu pressupost i liquidi els seus deutes per a poder tornar a demanar més diners en prèstec. 

  La UE exigeix apretar-se el cinturó a alguns dels seus membres i això té conseqüències traumàtiques per a les seves economies  






No sembla que cap de les dues opcions serveixi. No es poden demanar diners eternament perquè aquells que els deixen esperen que els hi puguin ser tornats, però amb l'austeritat es cau en una espiral de subconsum i subocupació (o no ocupació). Al cap i a la fi, les coses van anar bé mentre hi havia molt de crèdit disponible. 





Si no ens podem endeutar més, i l'austeritat no funciona, llavors què?


Alguns suggereixen que el problema de fons és la transferència de les rendes del treball cap a les rendes del capital que es ve produint des de fa unes dècades. S'argumenta que aquells que tenen rendes de capital consumeixen relativament menys que els treballadors, perquè no necessiten tots els seus ingressos per satisfer les seves necessitats materials. 

Tot això fa que cada cop menys diners es destinin al consum per passar a ser excedents destinats a la inversió, però sense consum hi ha cada cop menys inversions profitoses. Això es va solucionar en el seu dia prestant diners per a consumir, però es veu que no es pot repetir la jugada perquè aquestes persones deuen molts diners i no tenen ingressos gaire estables. 

Ja fa uns mesos vaig parlar de la idea de llençar diners des d'un helicòpter a la gent per a què pogués consumir

http://tinc-entes.blogspot.com.es/2016/04/llencar-diners-des-dun-helicopter-per.html

Molt probablement, aquesta iniciativa provocaria morts per estampida humana per recollir els bitllets llençats. Ara escric aquesta entrada per suggerir una altra idea semblant, però sense estampides.





Transferència voluntària de rendes del capital a rendes del treball


La idea és la següent. Fer una col·lecta entre totes les persones millionàries del món per a què donin una part de la seva fortuna. Repartir a l'atzar, amb aquests diners, xecs de 100 dòlars entre la població del planeta per a que comprin els que vulguin. 

Quanta més quantitat es recapti, més xecs es podran repartir. Es podria organitzar un gran sorteig anual, entre tots els habitants del planeta, per veure a qui li toca un d'aquests xecs. 

 Aquesta transferència seria una gran loteria, on es podrien repartir milions de xecs de 100 dòlars

Aquests diners recaptats són diners que es destinaran a consum i que activaran la economia mundial.

Aquests xecs s'han de gastar en algun comerç abans que acabi l'any, no es podran guardar al banc ni es podran retirar en efectiu per evitar el seu ús en activitats il·legals. Es tracta només d'una idea, però crec que té força sentit i en qualsevol cas no faria mal.