dimecres, 11 de gener de 2017

Perquè no ens agrada el liberalisme econòmic??



Diuen que l'economia de mercat és el millor sistema econòmic, però...
Alguns diuen que el lliure mercat és el millor sistema econòmic que ha existit mai. El que més té en compte la naturalesa humana, centrada en l'interés propi, el que millor s’adapta a les necessitats de les persones i s’avança als seus desitjos, el que ens ha portat a la vida pròspera que portem al segle XXI en comparació amb segles anteriors i el que pot treure a la resta del món de la pobresa. A més, s’ha imposat al seu gran rival ideològic durant el passat segle, que ha desaparegut. 



Tot i que la gent accepta com a bona l’economia de mercat, també sembla demandar majoritàriament una versió força intervencionista i redistributiva de la mateixa, amb una administració pública capaç d'oferir molts serveis bàsics a la població per garantir-ne unes condicions de vida dignes, l'anomenat estat del benestar. Bé, almenys això a Europa.
A més, sembla que la tendència actual sigui votar propostes que apostin per un estat més fort en detriment del lliure comerç, com les de Donald Trump o els euroesceptics, que volen més Estat i menys globalització, o les de l'esquerra autèntica, com Podemos o Syriza, que també demanen una revisió del funcionament de la Unió Europea i les seves institucions, que consideren massa liberal i enfocada al capital i no a les persones. 


El liberalisme econòmic no acaba de seduir ideològicament
És força sorprenent que la idea d'un mercat lliure amb mínima intervenció de l'estat no acabi de cuallar majoritàriament, sobretot tenint en compte que diuen que la mà invisible orienta als mercats a oferir allò que la gent vol comprar. En aquest cas, però, el liberalisme econòmic (o neoliberalisme en sentit pejoratiu) no és capaç de funcionar com la mà invisible que defensen, i no sembla que ofereixin una cosa que el públic vulgui comprar. 

I perquè no sedueix?
Sembla que la idea del mercat lliure va bé per vendre patates o cotxes, però no va tant bé per vendre lideratges polítics, on la gent demana cares visibles que tinguin presència i que estiguin disposades a ocupar-se dels nostres problemes, a protegir-nos.
I crec que hi ha una necessitat molt humana de la qual els defensors del liberalisme no es fan càrrec, l'aversió a la pèrdua
Què passa si perdo la feina? Què passa si em poso malalt? Què passa si el negoci em va malament? Què passa si m'enganyen alguns aprofitats sense escrúpols que volen lucrar-se a costa de qui sigui?
Aparentment, si tot és lliure i no hi ha protecció de cap mena, qualsevol de nosaltres pot caure tant baix com dictin les circunstàncies. Això és el que fa que la gent no se'n refii del mercat totalment lliure. Preferim pagar un alt cost en impostos i en restriccions que saber que, si les coses van malament, la pataca podria ser descomunal. 
El liberalisme no ens explica com podem superar aquestes situacions, i aquest crec que és el seu principal error. Haurien de ser més conscients del que vol la gent, i la gent vol confiar en que algú els subjectarà si cauen.

2 comentaris:

  1. Ideològicament el neoliberalisme no pot seduir mai. Bé, possiblement si en aquell 1% de la població mundial que acumula grans recursos econòmics arreu del planeta. Mentre que la resta de la població ... ja s'ho farà. Fins i tot podríem dir que el sistema econòmic d'extrem lliure mercat és un genocidi a gran escala. Una de les conseqüències al primer món és que serà quasi impossible el que es coneix com "l'ascensor social" funcioni en el futur, encara que l'alumne sigui de matrícules ... quin potencial malbarat :(
    Va ser un desastre com va succeir la fi de la URSS, d'això ja fa 25 anys. Era un contrapoder al capital més cru i un dels motius que sorgís l'estat del benestar en una Europa democràtica (on hi havia partits comunistes i sindicats forts).
    Actualment no tenim pilars com hi ha hagut anteriorment: ni la família, ni l'església, ni l'estat, ni la comunitat, ... Un fet que encara debilita més als individus. Caldrà repartir més la riquesa o pot acabar en conflictivitat greu. És a dir, que aquest 1% s'ho replantegi o ja pot anar aixecant murs ben alts.

    ResponElimina
  2. Jo crec que sedueix a molta gent que no és del 1%...més de la que sembla, per convicció o resignació.

    Al cap i a la fi, aquest 99% que sovint es reivindica és molt més desigual del que sembla (va des de les teixidores de Bangladesh fins a un metge a Europa). Hi ha l'aturat, el precariat, el qualificat, el no qualificat, l'indefinit, el funcionari, l'endollat, el no endollat, etc.

    Tota aquesta gent té interessos diferents, i sempre hi ha gent que està pitjor que tu i, de la qual, t'has de protegir per a que no competeixin amb tu (estil extrema dreta).

    Si que és cert que els anys en que capitalisme i comunisme van conviure després de la guerra se solen anomenar els "30 anys gloriosos" on es va construir el paradigma de feina segura, expectatives econòmiques a l'alça per tothom i estat del benestar i, d'ençà la caiguda del mur...

    Però certament, totes les societats necessiten una certa xarxa de suport i cooperació, realment això dels últims anys sembla un campi qui pugui.

    ResponElimina