We are the 99%. Aquest és un lema bastant de moda durant els últims anys, que han popularitzat moviments com "Occupy World Street", i que bàsicament vol reivindicar al 99% de la població mundial (o nacional) menys ric, enfront l'1% més ric que formaria la élit econòmica i que s'estaria apropiant de gran part de la riquesa disponible i, per tant, de gran part del poder polític.
D'aquesta manera, es pretén que el 99% menys ric de la població, fent ús de la seva aclaparadora superioritat demogràfica, s'uneixi recuperar part d'aquesta riquesa i aquest poder que ara tenen aquestes élits provilegiades.
Perquè no hi ha un 99% unit i anant a una?
La meva resposta és molt breu: perquè no existeix un 99% prou homogeni per a que sigui el cas.
És més, diria que des del punt de vista de les condicions de vida, hi ha menys diferència entre la vida que porta l'1% més ric i el següent 1% més ric, que formaria part del 99%, que entre aquest segon 1% més ric i l'1% més pobre.
No és el mateix una familia de classe mitjana-alta als Estats Units, que igual no està entre l'1% més ric, que una familia de classe baixa a Eritrea. Els primers se sentiran més aprop de l'1% més ric que de la familia eritrea, amb la qual de fet no comparteixen interessos ni aspiracions.
Dins el 99% hi ha molta gent; empresaris, directius, funcionaris, amb contracte indefinit, amb contracte temporal, aturats, indigents, etc.
No competim amb l'1% més ric
Per a nosaltres aquest 1% més ric està fora de competició. Competim amb els que poden ocupar llocs similars als nostres, amb els que ens poden prendre el lloc.
Donarem més suport a lleis que ens protegeixin dels que poden competir amb nosaltres que a lleis que puguin aturar l'enriquiment dels de dalt.
Per això es dóna més suport a iniciatives proteccionistes, que fan que sigui més car portar productes de fora o fer-nos fora de la feina o endur-se la fàbrica a una altre pais. Totes aquestes mesures ens podrien perjudicar-nos, però podrien afavorir a algú altre...que també estaria dins el 99%.
Vivim en un món desigual, però per entendre la desigualtat no només hem de mirar a l'1% més ric, també ens hem de mirar a nosaltres mateixos, que també estem sotmesos a molta pressió per prosperar econòmicament, destacar i demostrar que estem en una bona posició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada