Aquesta periodista lamenta que es consideri que la maternitat és un fet cabdal i imprescindible a la vida d'una dona, un esdeveniment idealitzat del qual sempre se'n obvien tots els aspectes negatius.
Però tenir fills segueix sent llei de vida
Al cap i a la fi, tots som el resultat de la maternitat d'alguna dona, ho tingués previst o no. Som aquí perquè una dona, generalment acompanya per un home, tot i que no té perquè, va assumir la pèrdua de qualitat de vida i els sacrificis que comportava tenir fills.
De fet, què pensaran els bessons d'aquesta periodista quan siguin grans i llegeixin aquesta notícia? Com ens sentiriem nosaltres si els nostres pares es lamentessin d'haver-nos tingut?
La maternitat segueix sent llei de vida. Encara no es creen nadons en laboratoris, com a la novel·la "Un món feliç" així que cada nova persona que vingui al món ha de ser concebuda, parida i criada per algú.
Canvi de mentalitat respecte la familia
Fins fa no gaire, no formar una família era enfrontar-se a ser considerat una persona menys respectable i que havia fracassat en el compliment dels objectius de la vida. Això era així per a les dones, a les quals es considerava despectivament "solterones", però també pels homes, ja que tenir descendència és una aspiració bàsica per a tots.
Per no dir que es tenen fills pensant també en no quedar-se sol en la vellesa i tenir algú que t'assisteixi quan ja no pots valdre't per tu mateix.
I malgrat que formar una familia encara és un objectiu elemental per a molts, molta gent ja es planteja no tenir-ne, o posposar aquest projecte el més tard que es pugui. Al cap i a la fi, ens agrada viure bé, i molts volen gaudir de totes les coses bones i plaents que la vida els hi pot oferir, i haver d'ocupar-se de per vida d'uns marrecs trapelles no seria una d'aquestes coses.
Quanta més gent veiem renunciant a tenir fills, més fàcil se'ns farà a nosaltres mateixos renunciar-hi. Sembla que tenir fills no està de moda.
Baixa natalitat
Aquesta actitud també té efectes en la nostra demografia. Les societats occidentals envelleixen a marxes forçades. La gent viu més i no vol tenir fills, o en vol tenir pocs.
Això genera alguns interrogants; Qui mantindrà la creixent tercera edat? Els marrecs trapelles que no volem tenir? I quin serà el pes demogràfic d'Occident en el futur, tenint en compte que, mentre aquí ens queixem de com n'es de dura la maternitat, a altres parts del planeta ja tenen quatre fills com qui no vol la cosa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada