dimecres, 24 de maig de 2017

Drets laborals

Sempre s'ha dit que, a l'inici del capitalisme, les condicions laborals eren durissimes; jornades de més de dotze hores, condicions insalubres i amb poca ventilació, sense protecció contra accidents i sense cap assegurança en cas de malatia, lesió o acomiadament.

"Viure és no morir" en deien.

I llavors van aparèixer les reclamacions de millores laborals, de la jornada de vuit hores, de les lluites obreres, del comunisme, el socialisme, l'anarquisme, etc.

Cap a final de segle, ja treballavem vuit hores, treballavem en entorns ventil·lats i nets, teniem vacances pagades i subsidi d'atur, i sanitat pública i gratuita i educació pels nens (fins i tot educació superior a l'abast de tothom.

Vaga de neteja de l'aeroport d'Eivissa. Les vagues encara existeixen



I tot això, es diu, gràcies a les reivindicacions obreres, a les vagues generals, a exigir sempre les millores considerades justes, a posar problemes en cas de no veure aquestes demandes satisfetes. 




Com els crancs


Sembla que la tendència, en tot cas, es reverteix. Salaris a la baixa i més demanda de flexibilitat (contractar quan es calgui i fer fora amb menys cost).




Si tant bé va anar la cosa en el passat, perquè no es repeteix?


La gent de més edat diu que el jovent s'ha tornat molt dócil, que ignoren quant van haver de lluitar i patir les generacions anteriors per arribar a tenir tot el que es té ara i que donen pel fet el que hi ha. Igual és cert.

Però hi ha un altre factor pel qual crec que costarà repetir-ho; la mundialització.

La mundialització ha fet que tots els països del món estiguin subjectes al mercat mundial. Ara tot pot ser produit a qualsevol lloc i es pot buscar el lloc més barat possible.

Això ha fet que ara poguem tenir productes de força qualitat a preus assequibles, i clar, n'estem encantats de la vida com a consumidors. 

Però també és cert que, com a treballadors, ens trobem amb que hem de competir amb gent que fa el mateix però més barat, i, si ens volem oposar a una rebaixa en les condicions, agafen les coses i marxen a un lloc on siguin menys exigents. 

Durant les últimes setmanes, cada dilluns hi ha vaga dels treballadors del Metro de Barcelona. És un cas bastant aïllat ja que, a diferència de la resta de treballadors, la seva feina afecta a moltes persones. La majoria de nosaltres, si fem vaga, qui se n'entera? A qui podem pressionar? Podem donar gràcies de tenir feina. 


1 comentari:

  1. Sóc del parer que la fi de la URSS i el ple domini dels neoliberals ha estat un gran cop per l'estat del benestar. I en conseqüència, en els drets dels treballadors.

    Al meu parer ha estat aquesta globalització sense barreres que ens ha portat grans problemes de caire social, medi ambiental, etc. Tots participem en el mateix joc però amb unes regles ben diferents. Per posar un exemple, a la UE cal seguir un conjunt de normes perquè una empresa química porti a terme qualsevol activitat però no succeeix el mateix si l'empresa es deslocalitza al Marroc (llavors els guanys van mans privades i els problemes es globalitzen perquè ho resolguin les respectives administracions públiques de un o altre costat del Mediterrani).

    Si només tu fas vaga potser no pot passar res ... però i si fa vaga tot un sector? Potser avui és més fàcil paralitzar una metròpoli o un estat que a principis del segle XX. Potser això ja ho han pensat "altres" i per això s'ha fet tanta mala premsa envers les vagues i les aturades. No creus ?

    ResponElimina