La recerca de feina; o tot o res

Sense mitges tintes


En algun moment de la vostra vida, haureu hagut de buscar feina i passar per processos de selecció per ocupar un lloc de treball. És com una muntanya russa, en la que hi ha moments que ja t'imagines treballant i cobrant el teu sou (i imaginant com te'l gastaràs) i en la que hi ha moments en que totes les esperances s'esvaeixen, com quan l'entrevista ha estat un desastre o et diuen que han agafat a un altre. 

Foto extreta de orientavallbona.blogspot.com

La recerca de feina és una activitat amb resultat binari, o aconsegueixes la feina i resolts la teva situació laboral o no l'aconsegueixes i tornes a la casella de sortida, a seguir buscant com si res hagués passat. 




És així per culpa dels drets laborals?


Sovint és diu que el mercat laboral és molt rígid, que costa molt acomiadar i que per això els que estan a l'atur no poden optar pels llocs de feina que ocupen els que tenen contractes fixos. A més, aquesta rigidesa desincentivaria la contractació i reduint encara més les oportunitats laborals existents. 

Els treballadors i els sindicats solen oposar-se a mesures de "flexibilització" perquè reduirien els drets laborals que tant va costar guanyar i empitjoraria les condicions de treball, com la remuneració, les hores treballades, les baixes per malaltia, etc. 

També s'hi solen oposar els aturats, que tot i que en el moment present no tenen res a defensar, un lloc de feina amb drets, pensen en guanyar aquests drets un cop aconsegueixin la feina. 

Es diu que un mercat laboral més flexible crearia una major gamma d'oportunitats, resultats intermitjos entre el contracte indefinit i l'atur, amb els quals es va tirant fins a trobar una posició més estable. Però també es diu que, si aquestes condicions són possibles, es generalitzaran en la mesura en que hi hagi prou gent de reserva per contractar. 




Com buscar resultats intermitjos?


Si no aconseguim el típic contracte laboral, alguna cosa haurem de fer de mentres per tirar endavant. Algunes opcions són prou conegudes, com els contractes en pràctiques, que ens serveixen per demostrar el que valem, o l'autoocupació, que ens obliga a anar construint una cartera de clients als quals oferir els nostres serveis. 

Al cap i a la fi, les persones necessiten mantenir-se actives i obtenir uns ingressos per viure.






 

Com fer networking (i com no fer-ho)

El networking és l'acte de conèixer gent nova per tal de formar noves connexions. Ens presentem, expliquem quí som i què fem, escoltem el mateix dels altres i, possiblement, intercanviem contactes (sobretot la targeta de visita). 

Es tracta d'una activitat i d'una paraula que s'han posat de moda durant els últims anys, com tants altres anglicismes que tenen a veure amb els negocis, impulsat per l'auge de l'emprenedoria i l'autoocupació com a formes de guanyar-se la vida. Qui ocupa un lloc de treball només necessita conèixer als seus caps, però l'emprenedor i l'autònom necessiten conèixer gent nova de la qual obtenir i oferir alguna cosa. 

Fetes les presentacions, en aquest post explicaré com ha de funcionar el networking i com no ha de funcionar. 




Com no ha de funcionar


El networking no és venda. 

És important establir-ho perquè encara hi ha molta gent que va a events de networking principalment a vendre. Expliquen què venen, et donen la seva targeta i se'n van a buscar-ne a un altre. No els interesses si no mostres interés en comprar.

És normal voler vendre. Tots anem de cul per poder guanyar-nos la vida, i esperem poder convertir la nostra dedicació en diners per viure. Però per vendre existeixen les visites comercials, que normalment es fan amb gent que potencialment podria comprar el que oferim.
En un networking podem conèixer a qualsevol, i la gran majoria no seran clients potencials.

Això no vol dir que estigui prohibit vendre. Es poden tancar vendes en aquests events. Podem topar-nos amb gent molt interessada en el que oferim, tot i que no anem buscant això en primer lloc.




Com ha de funcionar


El networking serveix per conèixer i donar-nos a conèixer, amb l'objectiu de guanyar contactes útils i de ser un contacte útil per a algú. 

I què hi guanyem si no ens compren els productes? Guanyem visibilitat, guanyem accés a d'altres persones i guanyem la possibilitat de demostrar què valem en viu i en directe. 

Com bé sabeu, moltes oportunitats, fins i tot en l'àmbit laboral, es maneguen entre contactes, entre gent que es coneixia prèviament o estava connectada per mitjà d'un tercer. La gent que ja ens ha conegut, en un ambient més distès que el d'un intent de venda, ja està més disposada a fer-nos cas, i si col·laborem plegats en alguna cosa interessant, encara millor.




Per tant...


Per anar a un networking, cal preguntar-se "Quina col·laboració puc oferir a la gent que hi trobi?" i "quina mena de col·laboracions em podrien interessar?

Es pot col·laborar de moltes maneres amb la gent. Per fer prosperar el nostre negoci o carrera hi ha més elements a part dels diners. Podem aconseguir que la gent ens segueixi a les xarxes socials, llegeixi el nostre bloc, assisteixi als nostres events, que ens donin la seva opinió sobre el que oferim, que ens presentin a algú que sí podria estar interessat en el nostre producte. També podem oferir aquestes coses als altres.

Si no produïm aquestes oportunitats de col·laboració, perdrem el contacte amb tota aquesta gent. 

Tant guanyo, tant gasto, tant valc

Vivim en un món on bàsicament ens preparem per guanyar diners i adquirir coses, i no tant per millorar les nostres relacions amb els altres i el nostre estat d'ànim, que hem deixat pràcticament en la seva totalitat en mans de les nostres expectatives econòmiques. 

Un home content perquè té molts bitllets a la mà





Si la nostra posició econòmica és bona, estarem contents, tindrem confiança en el futur i en la forma en la que ens veuen els altres, mentre que si no la tenim estarem frustrats, ens sentirem inútils i no voldrem veure a massa gent per por a haver d'explicar com ens va. Tot gira entorn als diners i a les coses materials, quan el nostre benestar hauria de ser més aviat intangible. 




L'importància dels diners en temps de crisi


El nostre estat anímic depén molt de la nostra situació econòmica i, com ja sabeu, aquesta situació econòmica i aquestes expectatives econòmiques han empitjorat força durant els últims anys, això que anomenem crisi econòmica. 

I a sobre diuen que vivim en temps volàtils i incerts, en els quals la globalització, la digitalització i l'automatització estant destruint molts negocis i llocs de treball, o traslladant-los a altres llocs més barats. Diuen que viurem pitjor que els nostres pares, que s'acaba l'época de les expectatives econòmiques a l'alça. 

El nostre benestar depén de la nostra millora econòmica, però anem a pitjor. 




Acostumar-se a unes condicions econòmiques a la baixa


Si les nostres condicions econòmiques no van a l'alça, i de moment no van a l'alça, sembla que haurem d'aprendre a deslligar el nostre benestar de la nostra situació econòmica.

No ens preparem per gestionar les nostres emocions ni el nostre tracte a les altres persones, només ens preparem per ser competents en allò que ens fará guanyar diners. No obstant, aprendre a gestionar el que és intangible ens podria arribar a donar més éxit també en la vessant econòmica, perquè la gent ens valoraria més, i la valoració de la gent és el que cal per obtenir ingressos. 

Haurem d'aprendre a dir "vaig justet econòmicament, i què?", perquè igual millorar la nostra situació pot no dependre de nosaltres, almenys a curt termini.

 

Tenir fills no està de moda (pel que sembla)

Aquesta setmana he vist una entrevista que m'ha cridat molt l'atenció, on una coneguda periodista explica que ser mare no l'ha feta més feliç, que ha perdut qualitat de vida i que viu moments de molta dificultat, duresa i sacrifici. 

Aquesta periodista lamenta que es consideri que la maternitat és un fet cabdal i imprescindible a la vida d'una dona, un esdeveniment idealitzat del qual sempre se'n obvien tots els aspectes negatius. 

                                                        Sala de nounats....game over



Però tenir fills segueix sent llei de vida


Al cap i a la fi, tots som el resultat de la maternitat d'alguna dona, ho tingués previst o no. Som aquí perquè una dona, generalment acompanya per un home, tot i que no té perquè, va assumir la pèrdua de qualitat de vida i els sacrificis que comportava tenir fills. 

De fet, què pensaran els bessons d'aquesta periodista quan siguin grans i llegeixin aquesta notícia? Com ens sentiriem nosaltres si els nostres pares es lamentessin d'haver-nos tingut?

La maternitat segueix sent llei de vida. Encara no es creen nadons en laboratoris, com a la novel·la "Un món feliç" així que cada nova persona que vingui al món ha de ser concebuda, parida i criada per algú. 



Canvi de mentalitat respecte la familia


Fins fa no gaire, no formar una família era enfrontar-se a ser considerat una persona menys respectable i que havia fracassat en el compliment dels objectius de la vida. Això era així per a les dones, a les quals es considerava despectivament "solterones", però també pels homes, ja que tenir descendència és una aspiració bàsica per a tots. 

Per no dir que es tenen fills pensant també en no quedar-se sol en la vellesa i tenir algú que t'assisteixi quan ja no pots valdre't per tu mateix. 

I malgrat que formar una familia encara és un objectiu elemental per a molts, molta gent ja es planteja no tenir-ne, o posposar aquest projecte el més tard que es pugui. Al cap i a la fi, ens agrada viure bé, i molts volen gaudir de totes les coses bones i plaents que la vida els hi pot oferir, i haver d'ocupar-se de per vida d'uns marrecs trapelles no seria una d'aquestes coses. 

Quanta més gent veiem renunciant a tenir fills, més fàcil se'ns farà a nosaltres mateixos renunciar-hi. Sembla que tenir fills no està de moda. 



Baixa natalitat


Aquesta actitud també té efectes en la nostra demografia. Les societats occidentals envelleixen a marxes forçades. La gent viu més i no vol tenir fills, o en vol tenir pocs. 

Això genera alguns interrogants; Qui mantindrà la creixent tercera edat? Els marrecs trapelles que no volem tenir? I quin serà el pes demogràfic d'Occident en el futur, tenint en compte que, mentre aquí ens queixem de com n'es de dura la maternitat, a altres parts del planeta ja tenen quatre fills com qui no vol la cosa?