S'està recuperant l'economia?

Durant els últims anys, ens han vingut dient que l'economia s'està recuperant i que, per tant, podem tornar a somiar amb les nostres expectatives de sempre. Això bàsicament és tenir una feina, una llar, un cotxe, poder anar a sopar fora de tant en tant i anar de vacances lluny de casa a l'estiu. Una vida que podríem considerar estàndard, vaja. 

I tot aquest discurs ha vingut recolzat per una sèrie de dades econòmiques a l'alça, com l'augment del PIB, la disminució de l'atur, l'augment del consum i de les inversions, més cotxes venuts, augment dels preus dels pisos, etc. 

"S'ha estés un discurs de recuperació, però encara es respira molta crisi"

I malgrat tot, encara es respira crisi. Gent que encara busca feina i segueix sense trobar gaires ofertes, consum familiar força restringit, amb viatges curts i propers, sopars d'amics fets a casa, ús de transpost públic enlloc de cotxe, expectatives laborals i salarials congelades o a la baixa, etc. 

Avui en dia, encara hi ha molta gent en aquesta situació

Tampoc sembla que s'hagin depurat els errors que van portar a la crisi. N'han pagat més les conseqüències aquells que menys poder de decisió tenien, hi ha més desigualtat i encara mana un sector financer hipertrofiat. 

Per últim, hi ha comentaristes que diuen que, durant aquests anys, s'han produit i consolidat canvis estructurals que fan que les coses no tornin a ser com eren abans i que enlloc de crisi haguem de parlar de nova normalitat. Moltes activitats s'han traslladat als països emergents, on moltes persones s'han incorporat a la població activa mundial, a menor preu que nosaltres, i moltes feines han estat automatitzades. Tots aquests canvis són en detriment dels treballadors de països desenvolupats, especialment aquells que fan feines més manuals. Això es tradueix en més demanda de feina i menys oferta, que pot mantenir la tendència a la baixada salarial. 

"Hi ha canvis estructurals que fan que part d'allò que anomenem crisi sigui la nova normalitat"

Per tant, podem creure que existeix realment aquesta recuperació, però no podem esperar de forma passiva que ens vinguin a oferir les mateixes oportunitats que abans. Cal fer coses diferents a aquelles a les quals estàvem acostumats. Cal enfocar-se a ser capaç de generar valor que el mercat estigui disposat a pagar i a fer-ho conèixer convenientment. Allò que abans era suficient potser ja no ho és. 

Ah! També cal recordar que la Unió Europea ens demanarà més retallades per eixugar el dèficit i que els emergents crèixen menys. No sabem com afectarà això a la recuperació. 

Perquè és important el networking?

Una paraula de moda que ha vingut per quedar-se

Networking és una paraula de moda aquests últims anys. En molts centres d'orientació a l'emprenedoria i a la recerca de feina n'ofereixen cursos, a molts events socials sempre es reserva l'estona final per a fer networking. Networking és una paraula de moda i, em sembla a mi, ha vingut per quedar-se.

Networking significa "fer contactes", teixir una xarxa de contactes que ens puguin ajudar a assolir els nostres objectius, bàsicament professionals tot i que també podrien ser personals. Molta gent afirma que el networking és el nou eufemisme per referir-se al clàssic "enxufisme". Tot i que en alguns casos, la paraula networking es pugui fer servir com a eufemisme, en general no es ben bé el mateix. Amb l'enxufisme som triats només gràcies a una relació familiar o personal molt propera sense tenir gaire en compte la competència professional. El networking ens obliga a valer per a la feina que ens encomanen, tot i que el fet d'haver establert contacte prèviament ens dóna un cert avantatge. 

"El networking consisteix a crear i mantenir una xarxa de contactes que ens poden ajudar a assolir els nostres objectius professionals"

Com ja he dit, el networking és cada vegada més important en les nostres vides, i això és fruit de la creixent liberalització de les relacions econòmiques. El mercat laboral tendeix a ser més flexible, buscant adaptar-se a les circumstàncies de cada moment. Això fa que cada cop sigui més difícil treballar tota la vida en un mateix lloc de feina, en una mateixa empresa i en un mateix sector. Si hem de canviar d'ocupació tan sovint, haurem d'estar ben connectats per tenir més oportunitats de recol·locació.

Com fer networking

En opinió meva, el networking consisteix en anunciar i difondre la nostra existència com a professionals de manera constant, no només quan estem buscant noves oportunitats, i procurar conèixer (i que ens coneguin) altres persones del mateix sector. 

"El networking consisteix en anunciar la nostra existència com a professionals i buscar i interactuar amb altres persones del mateix sector"

Ja no ens avala només la nostra formació i experiència, sinó allò que siguem capaços de satisfer i resoldre. Hem de saber anunciar el nostre talent, la nostra activitat i els nostres assoliments com la nostra carta de presentació i el nostre curriculum. Per això tenim Internet, una web de presentació propia, un bloc i una presència a les xarxes socials, on els nostres contactes i el mercat en general poden conèixer tot allò que els podem oferir. Amb aquest procés crearem una reputació i una marca que ens farà reconeixibles al públic.

A més de permetre que ens trobin, també hem de buscar i mantenir contactes de qualitat, aquells que amb els quals podem crear sinèrgies per millorar la nostra carrera. Podem donar-nos a conèixer buscant persones del nostre sector o interés a les quals seguir per les xarxes socials o en events especials i interactuar amb ells en aquests events o en discussions vàries on puguem introduir els nostres serveis i coneixements sense que això sigui forçat. Així és possible que ens segueixin i ens segueixin. 

Perquè és tan difícil canviar les coses?

Sigui quina sigui la societat en la qual vivim, sempre hi ha coses amb les quals no estem comformes, no ens satisfan prou o no ens deixen ben parats. Hi ha situacions on no ens sentim identificats amb la manera com funciona el món que ens envolta o que, directament, aquest no ens proporciona mitjans suficients per tenir un bon projecte de vida. Volem canviar les coses per poder sentir-nos més identificats amb la societat en la qual vivim i jugar un bon paper en la participació dins d'aquesta. 

"Podem no identificar-nos amb la societat en la qual vivim o estar decebuts amb les perspectives que aquesta ens ofereix"

Però canviar coses dins la societat no és gent fàcil. Cal tenir en compte que cada societat porta la seva pròpia inèrcia. La inèrcia és la manera de ser i de funcionar d'una societat. Com es governa, com es produeixen béns i serveis, que pren les decisions més importants i com aconsegueixen que aquestes siguin respectades, com s'entenen les relacions personals, quins valors i creences predominen, etc. 

"Tota societat té una inèrcia, una manera de ser i de funcionar difícil de canviar"

Aquesta inèrcia és la que és en part perquè ha vingut funcionant relativament bé durant molt de temps, almenys per a certa quantitat de persones, i en part perquè és el que tothom coneix i veu que tothom respecta i aplica en general. 

Si ens trobem insatisfets amb la inèrcia que ha vingut portant la societat durant els últims temps, és possible que vulguem que alguna cosa canvíi, ja sigui aquest un canvi rellevant o només algun detall de poca envergadura. 

Però per fer un canvi possible, haurien de passar almenys una de les següents coses. Que la manera de funcionar de la societat decebi i molesti a molta gent o que algú faci una proposta força prometedora i d'un cost relativament baix. 

"Per portar a terme un canvi, o molta gent està decebuda amb l'actual societat, o algú proposa algun canvi prometedor i d'un cost relativament baix"

Faig notar això del cost relativament baix perquè molta gent que voldria canvis no els dóna suport per por a totes les conseqüències imprevisibles que el canvi podria tenir. Al cap i a la fi, les persones hem aprés a moure'ns, de millor o pitjor manera, sota aquesta inèrcia, i no sabrem si ens adaptarem millor o pitjor al canvi. També cal tenir en compte la reacció d'aquells que estan bé com estan, que sempre n'hi han i solen tenir molts recursos per oposar-s'hi i convertir l'aplicació dels canvis en un problema.

Tema 24: És la intel·ligència artificial una amenaça per als humans?

Fa uns mesos, un dels científics més importants del món, Stephen Hawking va declarar: "El desenvolupament de la intel·ligència artificial completa pot significar la fi de l'espècie humana". 

http://www.ara.cat/tecnologia/intel-ligencia_artificial-tecnologia-stephen_kawking-bill_gates-informatica_0_1294070807.html

El científic diu que la intel·ligència artificial està avançant tant ràpidament que, si arriba un dia en que es crea un organisme capaç de pensar per si mateix, aquest serà capaç de millorar-se a si mateix a una velocitat més ràpida que a la que poden millorar-ho els humans, arribant a superar-nos i substituir-nos. 

Terminator, una pel·licula basada en un futur en el qual les màquines esclavitzen als humans

La qual cosa em porta a la següent reflexió: si els organismes amb intel·ligència artificial arriben a dominar, esclavitzar i destruir als humans, això vol dir que són éssers orgullosos, competitius, violents, cobdiciosos i amb afany de dominació. 

El que està suposant la tesi de que la intel·ligència artificial acabarà amb nosaltres deu sostenir que els organismes amb intel·ligència artificial estaran fets a imatge i semblança nostre, perquè nosaltres som bàsicament d'aquesta manera. 

Per ser més avançats que nosaltres, sembla que seran tan estúpids com nosaltres.

Per acabar, no veig tan clar que un organisme amb intel·ligència artificial hagi d'heretar tots els nostres instints manies i misèries. Al cap i a la fi, totes les coses mal fetes que fem i tots els nostres defectes no crec que siguin atribuibles a la nostra racionalitat, sinó més aviat als nostres instints primaris, que la intel·ligència artificial no té perquè tenir ni té perquè desitjar adoptar, com dient "Eh! jo també vull ser orgullós i competitiu com aquests organismes de carn i ossos, és una idea molt raonable i intel·ligent". 

Tant pel que fa a la intel·ligència artificial com pel que fa a la idea de Deu, sembla que tenim tendència a suposar que, si existeixen, deuen ser exactament com nosaltres. No debem poder imaginar éssers pensants que es comportin d'una altra manera. 

Tema 23: Apunts sobre els atemptats de Paris

Aquesta setmana tractaré la meva entrada sobre el fet més impactant dels últims dies, els atemptats de Paris. Aprofitaré el tema per fer un exercici de posar en ordre tot el que entenc, tot el que he sentit i tot el que crec sobre el que està passant. Faré un repàs dels anàlisis i opinions més escoltats, començant pels atemptats mateixos, seguint pel tema de la multiculturalitat i la integració i acabant amb la polèmica pel tractament dels morts en uns llocs i en uns altres.

Atemptats

Se'ns diu sovint que els atemptats són obra de ciutadans europeus, d'origen musulmà, fanatitzats gràcies a la manca d'oportunitats, d'expectatives i de discriminació que pateixen aquí. Són persones que han nascut aquí, però que no se senten ni d'aquí ni d'on provenen els seus pares o avis. Molts veuen en el projecte de ISIS una manera de ser algú i de formar part d'un projecte en expansió i que té lloc per a ells.




Aquestes persones s'han animat a participar en aquest projecte gràcies a l'èxit obtingut a Orient Pròxim. Aquest éxit és la causa de la inestabilitat que existeix en aquella regió, primer amb la caiguda de Saddam Hussein i després amb les revolucions àrabs que han fet caure altres régims. Hi ha un buit de poder que organitzacions com aquesta estan sabent ocupar. Potser les dictadures eren mals menors en aquests paisos i ara ens trobem amb una cosa pitjor encara. 

Així doncs, s'ajunten la falta d'expectatives a Occident amb l'auge d'un moviment que convida a totes aquestes persones excloses a participar activament en aquest, creant la reacció violenta que hem vist. Aquestes persones, quan tornen a casa, són un enemic invisible, que apareix de sobte i intenta fer el mal més gran possible. Si se surten amb la seva sovint poden fer que la nostra sigui una societat espantada, paranoica i policial, on tot és controlat i vigilat. 

Multiculturalitat i integració

Serà inevitable que creixi el rebuig cap a la població musulmana. Ja portem uns anys veien aquest fenòmen, que va creixent acció rere acció de l'ISIS. Rebutjar públicament als musulmans encara queda fora de la correcció política, encara està mal vist en molts cercles, però ja se sent un rumrum en molts altres cercles.

Es diu que els musulmans tenen una mentalitat que xoca frontalment amb el model de societat que hem construit, que no estan disposats a acceptar aquest model i que intentaran imposar el seu món gràcies al seu increment demogràfic.

Es diu que allà on hi ha més concentració de població musulmana, especialment àrab, és on més problemes socials es detecten i on més gihadisme hi ha, com els barris perifèrics de les ciutats franceses i belgues. Això indicaria que la integració d'aquesta població està fracassant i que la multiculturalitat porta a societats molt diferents entre elles es mirin amb desconfiança les unes amb les altres.


En tot cas, crec que al final se n'haurà de parlar de quin paper juga aquesta gent nouvinguda a Europa. No ens podem tancar en nosaltres mateixos i menysprear la resta del món, però tampoc podem fer com si no passés res, perquè alguna cosa està passant entre aquesta part de la població.




Morts aquí, morts allà i banderes franceses al Facebook

Hi ha hagut polèmica a les xarxes socials pel tractament dels atemptats de Paris. Es diu que al món àrab també mort gent, més que a Europa, i que som tan hipòcrites que no li donen la mateixa cobertura informativa i que no posem les banderes d'aquests paisos al perfil de Facebook.

Ja crec que és normal que tingui més impacte l'atemptat de Paris. En primer lloc, ens cau més a prop perquè París és dins el nostre àmbit, ha passat allà com podia haver passat aquí i per això ens alarma. També era més probable tenir amics i coneguts allà que no pas al món àrab. Per últim, hi ha la freqüència i la quantitat, els atemptats al món àrab són quasi diaris, aquí atemptats així passen poc. Les coses que són molt freqüents impacten menys.
 

Tema 22: Renda bàsica? És viable? És bona idea? És necessari?

Si no hi ha renda bàsica, sempre es pot fer un espectacle com el de Full Monty

Últimament es parla molt de la instauració d'una renda bàsica universal. L'ha proposada Podemos i també l'està contemplant el PSOE. També en parla l'economista Santiago Niño Becerra, que diu que aquesta és l'única manera de poder fer front a l'atur estructural que ha vingut per quedar-se.

Segons la Viquipèdia i la Xarxa Renda Bàsica, la renda bàsica és un ingrés que l'Estat paga a cada membre de ple dret de la societat sense condicions, ja que no es té en compte si la persona està intentant trobar feina remunerada, si té patrimoni i rendes amb les quals mantenir-se o si conviu amb persones que la poden mantenir.

La proposta de la renda bàsica té pinta de que serà molt polèmica, ja que si es porta a terme tenint en compte la definició anterior, pot comportar un augment important de la despesa pública i un canvi profund en els incentius de les persones per treballar.

El primer problema és la viabilitat econòmica de la proposta. Quanta gent es beneficiarà d'aquesta renda? Quant en rebran? Quant costarà en total? Cal tenir present que continua havent-hi moltíssima pressió per a que l'Estat redueixi la despesa pública i que ja està costant pagar les pensions de jubilació (diuen que s'està fent servir la guardiola de la Seguretat Social per poder pagar-les). A més, sembla que cada cop és més díficil demanar més esforç fiscal als més rics i a les grans empreses, que poden moure la seva residència cap allà on més els hi convingui i fer pràctiques d'enginyeria fiscal. Se'm fa díficil saber d'on sortirien els diners per sostenir aquesta proposta.

El segon problema és si la renda bàsica és una bona idea. És fàcil pensar que, si les persones poden obtenir ingressos sense haver de treballar, perquè es molestarien en treballar per obtenir ingressos? Sembla probable que molta gent que actualment treballa ho deixés de fer si pugués mantenir-se sense seguir treballant. Per tant, com es sustenta un pais si la gent no treballa? D'altra banda, si menys gent treballa i rep la renda bàsica, d'on surt la recaptació per pagar aquesta renda? I si la gent que només treballa per diners ho deixa de fer, on trobaran els empresaris gent a la qual contractar?

També veig un tercer problema. Ja s'acostumarà la gent que no pot entrar al mercat laboral i que rep la renda bàsica a aquesta situació? No treballar està molt bé quan és durant un temps limitat i un sap què fer de la seva vida sense ocupar un lloc de treball, però molta gent sempre ha suposat que dedicaria part del seu temps a treballar, i si no ho fan, què faran diàriament? què explicaran als altres que fan? Al cap i a la fi, diuen que el treball dignifica i, a més, allò que fem en certa manera marca la nostra personalitat.


Conclusió

Per poder pagar aquesta mesura, sembla que caldrà un esforç redistributiu que no sembla marcar tendència a l'economia mundial, ja que la renda bàsica és un recurs car que pot restar "competitivitat" al pais que l'apliqui.

També sembla que, quant més elevada sigui aquesta renda, menys incentius tindran els treballadors per mantenir una feina que els resulti dura i desagradable.

Tenint en compte tot això, veig viable la renda bàsica només si la seva quantia és relativament baixa, que permeti subsistir i viure amb dignitat, però no molt més. D'aquesta manera el cost de la mesura serà més baix i assumible i les persones seguiran tenint incentius per esforçar-se més, treballar i fer viable la mesura.

Tema 21: És útil la filosofia?

Perquè té tan poc prestigi?

Avui dia, la filosofia és una disciplina arraconada i menystinguda. Potser és pel fet que no hi ha prou demanda laboral de filòsofs, potser és pel fet que el motor del nostre progrés siguin més les ciències "materials", com la medicina o l'enginyeria, o potser és una mica de tot. 

Crec que el problema, en part, és que tant la filosofia com la resta de ciències socials, no s'estan sabent "vendre" a la societat, comunicar la seva vàlua i justificar que s'hi destinin recursos al seu desenvolupament. Potser el problema és que tenen un cert rerefons bohemi i alternatiu. A molta gent de l'àmbit de les ciències socials li deu molestar la idea "d'haver-se de vendre" per adquirir prestigi. Sembla que l'excepció són el dret i l'economia, que tenen un rerefons més "pràctic" i enfocat als valors més arrelats en tots nosaltres, els diners i el reconeixement social. 

Tot això fa que molta gent amb talent es decanti per exercir professions amb més demanda i més prestigi i que aquells que contracten professionals busquin professionals que "van més per feina". 

Perquè és important?

La filosofia és la disciplina que ensenya a enraonar, a fer servir la raó per entendre el món que ens envolta i per satisfer les nostres necessitats i expectatives. Vist així, podem considerar, de fet, que la filosofia és la disciplina més important de totes, la que estudia com funciona la raó humana i ensenya a fer-la servir per a adquirir tota la resta de coneixements, aquells que sí que tenen prestigi. 

I on està el problema?

Sembla que la filosofia o no s'està sabent identificar amb el món actual, o no sap plantejar solucions als problemes actuals o no s'està sabent oferint correctament a la societat. Un altra problema és que les professions i disciplines amb prestigi són molt específiques, sabem exactament per a què serveixen i quant valuòs és allò que ofereixen. La filosofia ve a ser com la disciplina mare que s'ha quedat envellida i tancada a la residència d'avis mentre espera que els seus fills la vagin a visitar alguna vegada. 

A l'escola, la filosofia es limita a estudiar els filòsofs més rellevants, però no existeix la filosofia com a eina pràctica per al món actual. Sembla que la filosofia està per explicar-me quin era el pensament de Plató, però no per ajudar-me a formar-me una opinió sobre el que passa al món o com enraonar per prendre una decisió tenint en compte el context i la informació de la qual disposo. 

Què caldria?

Cal que la filosofia recuperi "cartell". Cal que la gent tingui ben clar la filosofia és l'eina que ens ajuda a enraonar i a conèixer, en oposició a altres actituts humanes que són irracionals i instintives però que també existeixen. 

El món necessita la filosofia per posar ordre a les seves idees i a les seves intencions, sobretot en un moment de canvi tan accelerat com l'actual. Els canvis només es porten bé si s'hi actua raonablement i no deixant-se emportar per emocions com la por i la cobdícia. 

La filosofia ha de ser protagonista a l'educació. No s'ha de repassar la història del pensament, sinó que ha d'ensenyar-nos a pensar avui mateix. Al cap i a la fi, allò que ens farà prosperar és la nostra capacitat de pensar.