Com explicar la nostra proposta professional o de negoci?

Molt sovint, ens podem trobar que hem de buscar la manera de guanyar-nos la vida. La vida ens la podem guanyar de moltes maneres; podem buscar un lloc de treball, podem buscar clients com a autònoms o podem crear la nostra pròpia empresa, amb oficines, treballadors, etc. 

Per guanyar-nos la vida, en algun moment haurem d'oferir alguna cosa (producte, servei, treball) que algú estigui disposat a pagar. Haurem d'explicar molt be a aquest algú el que oferim per tal de convence'l de que ho contracti. 

"Per guanyar-nos la vida, haurem d'oferir algun producte, servei o treball que algú estigui disposat a pagar"

Aquells que tenen una empresa o en volen crear una fan servir el pla d'empresa. Un document on s'expliquen tots els detalls sobre com montar una empresa. Però aquest document no ens serveix com a guió de presentació davant el nostre mercat, el que ha de comprar el que oferim, perquè és massa llarg i parla d'altres coses, com la competència i el finançament, i tampoc és útil per als que busquen feina o volen oferir el seu treball per lliure, ja que no funcionen com empreses. 

Tant per als meus projectes d'emprenedoria com per a la recerca de feina faig servir un document que anomeno "proposta de valor", en el qual explico i ordeno tot el que tingui relació amb el que ofereixo. 

El valor és el conjunt de qualitats que fa que allò que oferim sigui desitjable. Allò que oferim ha de ser, per sobre de tot, valuós per al públic. Fem una proposta que ha de ser valuosa per al mercat. D'aquí li ve el nom. 

"Hem d'oferir valor, alguna cosa que sigui percebuda com a valuosa"

El document s'estructura en una sèrie de preguntes, la resposta de les quals serà la nostra proposta de valor. 

Redacció d'una proposta de valor feta per mi

L'estructura és la següent:

Valor. Què satisfaré? Quin problema resol?
Producte o servei. Com ho satisfaré?
Elevator pitch. Com ho explicaria breument?
Nom (si cal). Com anomeno aquest servei?
Marca. Com vull ser recordat?
Públic. A qui va dirigit?
Assumpcions. Perquè crec que serà acceptat?
Ingressos. Com obtindré diners?



Però el millor d'aquesta estructura és que és fàcil de revisar i modificar a mesura que anem aprenent de la nostra experiència oferint la proposta, seguint una mica la metodologia Lean Startup, que dóna molta importància a la validació de la idea inicial i al procés d'aprenentatge en base al nostre feedback amb el mercat. 

I ja dic, això també serveix per a persones que busquen feina. No és un substitut del Curriculum, perquè aquí no es tracta d'explicar què heu fet anteriorment, però si que podria ser el bastiment de les vostres cartes de motivació i el vostre guió principal a les entrevistes, sobretot les primeres preguntes. 

L'art de saber ignorar

És molt el que no sabem sobre les coses que ens afecten, ho ignorem pràcticament tot.

Quines són les intencions dels nostres polítics? Quin d'ells diu la veritat? Podré conservar la feina o trobar-ne una? Podré seguir pagant el pis en el futur? Funcionarà aquest televisor que és tan barat o s'espatllarà de seguida? Són de fiar aquestes persones? Em puc creure el que diuen? 

La informació, el conjunt de dades que ens arriben i amb les quals intentem entendre i interpretar el món que ens envolta, per tal de prendre les decisions adequades, només les podem saber per observació directa o perquè algú altra ens les ha explicat. 

"Ho ignorem pràcticament tot. La informació que necessitem per prendre decisions pot enganyar i ser confusa o complexa"

Podem donar gràcies a que ens podem comunicar amb altres persones i intercanviar-hi informació. Imaginem si només coneixèssim allò que podem veure i experimentar. 

Arà be, la informació que ens subministren els altres pot estar força distorsionada. Les nostres fonts poden tenir una informació força incompleta sobre el que ens estan explicant, perquè igual a ells també els hi han explicat (recordeu el joc del telèfon?), o també poden arreglar una mica la seva versió per tal de fer-la quadrar amb els seus interessos. 

"La informació la obtenim de la nostra observació o del que ens diuen els altres"

A les persones els interessa donar una informació a través de la qual ells surtin el més reforçats possible. Imaginem quan anem a una entrevista de treball i hem de donar informació al contractant sobre la nostra trajectòria i capacitat per treballar per a ells. Hi ha moltes coses que disimularem, que podrien no ajudar a contractar-nos, i altres que destacarem, que sí ens ajudaran. I així tots els exemples del món. 

Bàsicament, quan rebem informació podem fer tres coses; creure la informació, refusar-la o ignorar-la o indagar en ella. La majoria de vegades no farem la tercera cosa, perquè no tenim ni el temps, ni els recursos ni l'interés necessari. Així que normalment, o be l'acceptem o be la refusem o la ignorem. 

Tenint en compte tot això, crec que el que normalment fem no és gestionar la informació que tenim, sinó més aviat gestionar la nostra ignorància. Hem d'intentar saber ignorar de la millor manera possible. 

"No crec que es tracti tant de saber, més aviat és tracta de saber ignorar"

Saber ignorar significa processar la informació rebuda sobre algun assumpte sobre el qual haguem de prendre alguna decisió, decidir què fer-ne i pensar la manera de validar tota aquesta informació. Només sobre aspectes concrets que ens afectin i dels quals haguem de prendre alguna decisió. 

Es tracta de saber ignorar perquè estem suposant que la informació que tenim pot perfectament no ser certa, estem ignorant quina és la interpretació més precisa.

Quines són les limitacions del pla de negoci?

El pla de negoci és el document amb el qual expliquem en què consistirà el nostre negoci i quin és el nostre pla per posar-lo en marxa, i on també aportem informació que demostra que el negoci és viable. 

El seu propòsit principal és el d'obtenir accés al finançament, ja que amb ell podem convèncer als possibles inversors de que invirteixin en el nostre projecte. Però també serveix als promotors del projecte com a guia amb la qual poder treballar i prendre decisions. 

"Amb el pla de negoci, expliquem en què consisteix el nostre negoci, com el posarem en marxa i defensem la seva viabilitat"

Però el plan de negoci, tal i com el conec, te algunes limitacions. La dificultat de planificar a llarg termini i la dificultat de fer estudis de la competència i del mercat. 

Pot resultar força improductiu planificar des de l'inici a molt llarg termini, perquè no sabem com aniran les coses una vegada ens posem a treballar. Hi ha tot un aprenentatge al llarg del desenvolupament del negoci que, evidentment, el pla de negoci no tindrà en compte. Això ens porta a desfer i tornar a elaborar els nostres plans moltes vegades. 

"Els plans de negoci s'han d'anar adaptant a l'aprenentatge continu del negoci"

Després està el tema de la competència. Sempre es diu que cal estudiar a tots els competidors per poder estar segurs que no ens quedarem sense mercat. Però sempre m'he trobat amb que hi ha molta competència potencial per estudiar. Hi ha competidors que ofereixen el mateix que nosaltres i hi ha competidors que fan coses que poden substituir allò que nosaltres fem. I a més tots ells es van movent amb el temps. De nou, molta feina que, a més, queda desfasada molt ràpidament. 

I amb el mercat passa una cosa semblant. Les estadístiques i les enquestes contenen informació insuficient, perquè per saber si el producte funciona necessitem posar-lo davant del client i veure què passa. 

Tota aquesta planificació i tot aquest estudi ens treuen molts recursos i queden inservibles molt ràpidament. També es dóna la paradoxa de que podem necessitar finançament per fer aquests estudis, finançament que no obtindrem perquè no tenim aquesta informació.

"Necessitem plans de negoci que es puguin adaptar al nostre aprenentatge constant"

És per tot això que els plans de negoci em semblen poc dinàmics. Necessitem plans de negoci que siguin més fàcilment revisables i modificables sobre la marxa, a mesura que obtenim nova informació i aprenentatge.   

Com la competitivitat pot afectar la transparència i la honestitat

Un ambient molt competitiu pot tornar a les persones i organitzacions de persones menys transparents i menys honestes entre elles. Recordem que un ambient competitiu és, simplement, un ambient en el qual el guany d'una persona o grups de persones és la pèrdua d'una altra persona o d'un grup de persones. 

"Tenir informació és un avantatge que alguns no volen compartir per poder guanyar"

Per tant, tot allò que pugui ser un avantatge per obtenir aquest guany no serà compartit de manera pública, perquè per garantir-se el guany previst també cal privar d'aquest mateix avantatge als altres possibles competidors, que accedirien a ells si la deixessim a disposició del públic. 

L'exemple més clar d'aquest avantatge que és privat de ser compartit és la informació i el coneixement. La conseqüència d'aquesta ocultació de la informació és la manca de transparència i d'honestitat de les persones. Manca de transparència perquè no s'ensenya la informació que els altres necessiten per poder actuar d'acord amb els seus interessos, i manca d'honestedat perquè es dóna informació falsa o a mitges amb l'objectiu de privar d'alguna mena d'avantatge als altres. 

"El progrés requereix que la informació disponibles sigui compartida. Afortunadament, cada cop és més fàcil de compartir amb els nous mitjans"

I tot això és una pena, perquè crec que el progrés es fonamenta en la compartició de la informació i el coneixement, on cada persona pot aportar millores successives. El món digital ens dóna l'esperança de que cada cop sigui més difícil no ser transparent i honest, ja que si una persona no comparteix el que sap, algú altra ho pot fer. 

S'està recuperant l'economia?

Durant els últims anys, ens han vingut dient que l'economia s'està recuperant i que, per tant, podem tornar a somiar amb les nostres expectatives de sempre. Això bàsicament és tenir una feina, una llar, un cotxe, poder anar a sopar fora de tant en tant i anar de vacances lluny de casa a l'estiu. Una vida que podríem considerar estàndard, vaja. 

I tot aquest discurs ha vingut recolzat per una sèrie de dades econòmiques a l'alça, com l'augment del PIB, la disminució de l'atur, l'augment del consum i de les inversions, més cotxes venuts, augment dels preus dels pisos, etc. 

"S'ha estés un discurs de recuperació, però encara es respira molta crisi"

I malgrat tot, encara es respira crisi. Gent que encara busca feina i segueix sense trobar gaires ofertes, consum familiar força restringit, amb viatges curts i propers, sopars d'amics fets a casa, ús de transpost públic enlloc de cotxe, expectatives laborals i salarials congelades o a la baixa, etc. 

Avui en dia, encara hi ha molta gent en aquesta situació

Tampoc sembla que s'hagin depurat els errors que van portar a la crisi. N'han pagat més les conseqüències aquells que menys poder de decisió tenien, hi ha més desigualtat i encara mana un sector financer hipertrofiat. 

Per últim, hi ha comentaristes que diuen que, durant aquests anys, s'han produit i consolidat canvis estructurals que fan que les coses no tornin a ser com eren abans i que enlloc de crisi haguem de parlar de nova normalitat. Moltes activitats s'han traslladat als països emergents, on moltes persones s'han incorporat a la població activa mundial, a menor preu que nosaltres, i moltes feines han estat automatitzades. Tots aquests canvis són en detriment dels treballadors de països desenvolupats, especialment aquells que fan feines més manuals. Això es tradueix en més demanda de feina i menys oferta, que pot mantenir la tendència a la baixada salarial. 

"Hi ha canvis estructurals que fan que part d'allò que anomenem crisi sigui la nova normalitat"

Per tant, podem creure que existeix realment aquesta recuperació, però no podem esperar de forma passiva que ens vinguin a oferir les mateixes oportunitats que abans. Cal fer coses diferents a aquelles a les quals estàvem acostumats. Cal enfocar-se a ser capaç de generar valor que el mercat estigui disposat a pagar i a fer-ho conèixer convenientment. Allò que abans era suficient potser ja no ho és. 

Ah! També cal recordar que la Unió Europea ens demanarà més retallades per eixugar el dèficit i que els emergents crèixen menys. No sabem com afectarà això a la recuperació. 

Perquè és important el networking?

Una paraula de moda que ha vingut per quedar-se

Networking és una paraula de moda aquests últims anys. En molts centres d'orientació a l'emprenedoria i a la recerca de feina n'ofereixen cursos, a molts events socials sempre es reserva l'estona final per a fer networking. Networking és una paraula de moda i, em sembla a mi, ha vingut per quedar-se.

Networking significa "fer contactes", teixir una xarxa de contactes que ens puguin ajudar a assolir els nostres objectius, bàsicament professionals tot i que també podrien ser personals. Molta gent afirma que el networking és el nou eufemisme per referir-se al clàssic "enxufisme". Tot i que en alguns casos, la paraula networking es pugui fer servir com a eufemisme, en general no es ben bé el mateix. Amb l'enxufisme som triats només gràcies a una relació familiar o personal molt propera sense tenir gaire en compte la competència professional. El networking ens obliga a valer per a la feina que ens encomanen, tot i que el fet d'haver establert contacte prèviament ens dóna un cert avantatge. 

"El networking consisteix a crear i mantenir una xarxa de contactes que ens poden ajudar a assolir els nostres objectius professionals"

Com ja he dit, el networking és cada vegada més important en les nostres vides, i això és fruit de la creixent liberalització de les relacions econòmiques. El mercat laboral tendeix a ser més flexible, buscant adaptar-se a les circumstàncies de cada moment. Això fa que cada cop sigui més difícil treballar tota la vida en un mateix lloc de feina, en una mateixa empresa i en un mateix sector. Si hem de canviar d'ocupació tan sovint, haurem d'estar ben connectats per tenir més oportunitats de recol·locació.

Com fer networking

En opinió meva, el networking consisteix en anunciar i difondre la nostra existència com a professionals de manera constant, no només quan estem buscant noves oportunitats, i procurar conèixer (i que ens coneguin) altres persones del mateix sector. 

"El networking consisteix en anunciar la nostra existència com a professionals i buscar i interactuar amb altres persones del mateix sector"

Ja no ens avala només la nostra formació i experiència, sinó allò que siguem capaços de satisfer i resoldre. Hem de saber anunciar el nostre talent, la nostra activitat i els nostres assoliments com la nostra carta de presentació i el nostre curriculum. Per això tenim Internet, una web de presentació propia, un bloc i una presència a les xarxes socials, on els nostres contactes i el mercat en general poden conèixer tot allò que els podem oferir. Amb aquest procés crearem una reputació i una marca que ens farà reconeixibles al públic.

A més de permetre que ens trobin, també hem de buscar i mantenir contactes de qualitat, aquells que amb els quals podem crear sinèrgies per millorar la nostra carrera. Podem donar-nos a conèixer buscant persones del nostre sector o interés a les quals seguir per les xarxes socials o en events especials i interactuar amb ells en aquests events o en discussions vàries on puguem introduir els nostres serveis i coneixements sense que això sigui forçat. Així és possible que ens segueixin i ens segueixin. 

Perquè és tan difícil canviar les coses?

Sigui quina sigui la societat en la qual vivim, sempre hi ha coses amb les quals no estem comformes, no ens satisfan prou o no ens deixen ben parats. Hi ha situacions on no ens sentim identificats amb la manera com funciona el món que ens envolta o que, directament, aquest no ens proporciona mitjans suficients per tenir un bon projecte de vida. Volem canviar les coses per poder sentir-nos més identificats amb la societat en la qual vivim i jugar un bon paper en la participació dins d'aquesta. 

"Podem no identificar-nos amb la societat en la qual vivim o estar decebuts amb les perspectives que aquesta ens ofereix"

Però canviar coses dins la societat no és gent fàcil. Cal tenir en compte que cada societat porta la seva pròpia inèrcia. La inèrcia és la manera de ser i de funcionar d'una societat. Com es governa, com es produeixen béns i serveis, que pren les decisions més importants i com aconsegueixen que aquestes siguin respectades, com s'entenen les relacions personals, quins valors i creences predominen, etc. 

"Tota societat té una inèrcia, una manera de ser i de funcionar difícil de canviar"

Aquesta inèrcia és la que és en part perquè ha vingut funcionant relativament bé durant molt de temps, almenys per a certa quantitat de persones, i en part perquè és el que tothom coneix i veu que tothom respecta i aplica en general. 

Si ens trobem insatisfets amb la inèrcia que ha vingut portant la societat durant els últims temps, és possible que vulguem que alguna cosa canvíi, ja sigui aquest un canvi rellevant o només algun detall de poca envergadura. 

Però per fer un canvi possible, haurien de passar almenys una de les següents coses. Que la manera de funcionar de la societat decebi i molesti a molta gent o que algú faci una proposta força prometedora i d'un cost relativament baix. 

"Per portar a terme un canvi, o molta gent està decebuda amb l'actual societat, o algú proposa algun canvi prometedor i d'un cost relativament baix"

Faig notar això del cost relativament baix perquè molta gent que voldria canvis no els dóna suport per por a totes les conseqüències imprevisibles que el canvi podria tenir. Al cap i a la fi, les persones hem aprés a moure'ns, de millor o pitjor manera, sota aquesta inèrcia, i no sabrem si ens adaptarem millor o pitjor al canvi. També cal tenir en compte la reacció d'aquells que estan bé com estan, que sempre n'hi han i solen tenir molts recursos per oposar-s'hi i convertir l'aplicació dels canvis en un problema.