Qui en sortirà guanyant amb l'economia actual?

Diuen que l'economia està experimentant canvis profunds, que en certa manera ja estem notant després de tants anys de crisi econòmica. Últimament es parla molt de l'automatització i de la desocupació tecnològica causada per aquesta. Molts dels actuals llocs de treball que existeixen podrien ser totalment o parcialment automatitzats, reduint els treballadors necessaris per mantenir el mateix nivell de producció actual, o més elevat. 

També s'ha intensificat, durant els últims anys, el procés de globalització que ha portat bona part dels llocs de treball dels països desenvolupats cap a països emergents, on ha crescut una classe mitjana que pot competir amb les nostres classes mitjanes per els llocs de treball industrials. 

"L'economia està experimentant canvis profunds que estan afectant a la manera de guanyar-nos la vida"

Tot això estaria provocant que la manera com ens guanyem la vida i obtenim ingressos s'estigui veient afectada. Diuen que la generació de joves actuals viurem pitjor que els nostres pares, que allò que abans valia per prosperar dins el mercat laboral, titulació i experiència, ara pot no ser suficient i també diuen que ens hem d'aconstumar a una desocupació estructural. 

Des de l'any 2008, les expectatives econòmiques de bona part de la població s'han vist reduides considerablement. Ara tenir feina, sigui quina sigui, sembla que és suficient, que 1.000 euros de sou està força bé i que sis mesos de duració és estan prou bé. Les persones s'aferren més als seus llocs de feina perquè no veuen molt probable trobar-ne una altra. Ja fa molts anys que estem així i les millores són molt petites.

"Malgrat les expectatives a la baixa de la majoria, hi ha grups de persones que poden sortir molt beneficiades de l'actual situació"

 
No obstant, encara hi ha gent que pot prosperar força en aquesta situació. Ja fa uns mesos, vaig trobar a la biblioteca pública un llibre, no en recordo el nom, que parlava de tres categories de guanyadors en aquesta situació econòmica. Són els següents:

- El capital

La gent que no obté ingressos per la via del treball, sinó per la via d'invertir el seu patrimoni en actius que generin rendibilitat. Les rendes del capital augmenten més ràpidament que les rendes del treball, i per això que aquesta gent es veurà beneficiada. 

- Els professionals de les noves tecnologies

Són els enginyers, programadors, matemàtics i científics capaços de posar a punt les noves tecnologies que estan revolucionant l'economia, com les tecnologies de la informació. Les noves tecnologies són un camp en expansió dins el qual costa trobar professionals realment qualificats. Com que costen de trobar, tenen bons salaris. 

- Les super estrelles

Persones que en saben molt d'un tema en concret i es tornen cèlebres dins d'aquest àmbit, o fins i tot entre el públic en general. Aquestes persones han trobat en les tecnologies de la informacio i en la globalitzacio del mitjans de comunicació la forma ideal d'augmentar la seva notorietat, autoritat i, per tant, els seus ingressos. 


 

La importància de ser concís

Avui en dia, ser consís en allò que es comunica i s'ofereix és més important que mai. Ens cal comunicar-nos d'una manera curta i que, al mateix temps, cridi l'antenció i pugui interessar al nostre públic. 

"Cal comunicar-nos d'una manera curta i que, al mateix temps, desperti interés"

 
Tenim una oferta de productes, serveis i informació enorme. De fet, és el gran problema del món modern, on dóna la sensació que hi ha excés de tot (gent que busca feina, pàgines d'Internet que parlen del mateix, negocis que venen el mateix, etc). 

Com diu Jack Trout, al seu llibre "Differentiate or die", avui el públic té tanta oferta de tot que amb prou feines la pot assimilar. No és només que no pugui pagar per tot el que se li ofereix, és que no li pot dedicar temps ni atenció, està saturat.  

"Hi ha més oferta i informació de la que es pot assimilar. Captar l'antenció d'algú és molt difícil"

Per tant, aquest públic dedicarà molt poc temps a decidir si ens presta atenció o passa. Generalment, aquest temps són uns segons. 

Hem de ser capaços, en poques paraules, de captar el major interés possible per aconseguir que ens facin cas.


No és gens fàcil sintetitzar. Normalment, voldríem explicar moltes coses que creiem que són importants per a la nostra exposició. Creiem que una exposició sintetitzada no mostrarà tot el que volem mostrar i quedarà aigualida. Hem d'anar reduint el discurs i quedar-nos només amb el més important, el que millor defineix el que volem explicar i, al mateix temps, és més interessant per a qui escolti. 

A aquest home fa estona que l'han deixat d'escoltar

Tot aquest esforç de sintetització pot portar un temps de pensar-ho bé i de fer proves, on creem un elevator pitch, un discurs curt de presentació del nostre projecte, de no més de 30 segons, l'expliquem a la gent amb la qual ens trobem i comprovem quin és el seu interés mostrat.

Ens hem d'anar acostumant a això que en diem crisi?

Tornarà a funcionar igual que abans el mercat laboral i tornarem a tenir les mateixes expectatives econòmiques que esperàvem tenir anys enrera? O alguna cosa ha canviat per sempre i haurem de canviar la nostra estratègia de formació i de carrera professional si volem mantenir els nivells esperats de prosperitat econòmica? Aquesta és la qüestió que plantejo a l'entrada d'aquesta setmana?

"Les nostres expectatives laborals i econòmiques han canviat per sempre o tornaran algun dia a ser les d'anys abans?"

No hi ha consens en aquesta qüestió. Alguns economistes diuen que la globalització i els avenços tecnològics estan canviant les nostres condicions econòmiques per sempre, però hi ha altres persones, sobretot polítics, que pensen que la crisi es superarà i tornarem a estar al mateix nivell de prosperitat al que vam estar, que només és qüestió de temps i de paciència. 

Podem definir la crisi econòmica com un període de temps en el qual la nostra situació, oportunitats i expectatives econòmiques s'han vist deteriorades. Amb la nostra mateixa intel·ligència, esforç i recursos de sempre obtenim resultats econòmics inferiors als que podiem obtenir abans i no podem esperar una millora suficient a curt termini. Tenint en compte això, que cadascú tregui les seves conclusions sobre si hem sortit ja de la crisi. 

"La crisi és el període de temps en el qual la nostra situació econòmica i laboral s'ha vist força deteriorada"

Però si aquesta situació i aquestes expectatives no són temporals, sinó que han vingut per quedar-se entre nosaltres permanentment, com alguns suggereixen, ja no parlem de crisi, sinó de nova normalitat. 

Si hi ha una nova normalitat, per poder mantenir o recuperar la prosperitat econòmica esperada, caldrà encara la nostra formació i la nostra carrera professional d'una manera diferent a com sempre hem fet. No fer-ho així ens pot portar a unes expectatives decreixents i insuficients. 

"En funció de com creiem que evolucionarà el mercat laboral, enfocarem la nostra carrera d'una manera o d'un altra"

Sembla que l'economia està cada cop més encarada cap al talent i cap al valor, on les nostres possibilitats venen donades per les coses que sabem fer i allò que som capaços de satisfer o de solucionar, i no tant les titulacions i la trajectòria que hem pogut tenir en el passat.

De si pensem que tot tornarà a ser com abans o si pensem que tot ha canviat per sempre en dependrà l'estratègia que adoptem a partir d'ara, si seguim intentant fer allò que ens van inculcar des de sempre o intentem presentar-nos davant el mercat de treball d'una manera diferent. La decisió és força important perquè és una estratègia a mitjà i llarg termini.

 

Com explicar la nostra proposta professional o de negoci?

Molt sovint, ens podem trobar que hem de buscar la manera de guanyar-nos la vida. La vida ens la podem guanyar de moltes maneres; podem buscar un lloc de treball, podem buscar clients com a autònoms o podem crear la nostra pròpia empresa, amb oficines, treballadors, etc. 

Per guanyar-nos la vida, en algun moment haurem d'oferir alguna cosa (producte, servei, treball) que algú estigui disposat a pagar. Haurem d'explicar molt be a aquest algú el que oferim per tal de convence'l de que ho contracti. 

"Per guanyar-nos la vida, haurem d'oferir algun producte, servei o treball que algú estigui disposat a pagar"

Aquells que tenen una empresa o en volen crear una fan servir el pla d'empresa. Un document on s'expliquen tots els detalls sobre com montar una empresa. Però aquest document no ens serveix com a guió de presentació davant el nostre mercat, el que ha de comprar el que oferim, perquè és massa llarg i parla d'altres coses, com la competència i el finançament, i tampoc és útil per als que busquen feina o volen oferir el seu treball per lliure, ja que no funcionen com empreses. 

Tant per als meus projectes d'emprenedoria com per a la recerca de feina faig servir un document que anomeno "proposta de valor", en el qual explico i ordeno tot el que tingui relació amb el que ofereixo. 

El valor és el conjunt de qualitats que fa que allò que oferim sigui desitjable. Allò que oferim ha de ser, per sobre de tot, valuós per al públic. Fem una proposta que ha de ser valuosa per al mercat. D'aquí li ve el nom. 

"Hem d'oferir valor, alguna cosa que sigui percebuda com a valuosa"

El document s'estructura en una sèrie de preguntes, la resposta de les quals serà la nostra proposta de valor. 

Redacció d'una proposta de valor feta per mi

L'estructura és la següent:

Valor. Què satisfaré? Quin problema resol?
Producte o servei. Com ho satisfaré?
Elevator pitch. Com ho explicaria breument?
Nom (si cal). Com anomeno aquest servei?
Marca. Com vull ser recordat?
Públic. A qui va dirigit?
Assumpcions. Perquè crec que serà acceptat?
Ingressos. Com obtindré diners?



Però el millor d'aquesta estructura és que és fàcil de revisar i modificar a mesura que anem aprenent de la nostra experiència oferint la proposta, seguint una mica la metodologia Lean Startup, que dóna molta importància a la validació de la idea inicial i al procés d'aprenentatge en base al nostre feedback amb el mercat. 

I ja dic, això també serveix per a persones que busquen feina. No és un substitut del Curriculum, perquè aquí no es tracta d'explicar què heu fet anteriorment, però si que podria ser el bastiment de les vostres cartes de motivació i el vostre guió principal a les entrevistes, sobretot les primeres preguntes. 

L'art de saber ignorar

És molt el que no sabem sobre les coses que ens afecten, ho ignorem pràcticament tot.

Quines són les intencions dels nostres polítics? Quin d'ells diu la veritat? Podré conservar la feina o trobar-ne una? Podré seguir pagant el pis en el futur? Funcionarà aquest televisor que és tan barat o s'espatllarà de seguida? Són de fiar aquestes persones? Em puc creure el que diuen? 

La informació, el conjunt de dades que ens arriben i amb les quals intentem entendre i interpretar el món que ens envolta, per tal de prendre les decisions adequades, només les podem saber per observació directa o perquè algú altra ens les ha explicat. 

"Ho ignorem pràcticament tot. La informació que necessitem per prendre decisions pot enganyar i ser confusa o complexa"

Podem donar gràcies a que ens podem comunicar amb altres persones i intercanviar-hi informació. Imaginem si només coneixèssim allò que podem veure i experimentar. 

Arà be, la informació que ens subministren els altres pot estar força distorsionada. Les nostres fonts poden tenir una informació força incompleta sobre el que ens estan explicant, perquè igual a ells també els hi han explicat (recordeu el joc del telèfon?), o també poden arreglar una mica la seva versió per tal de fer-la quadrar amb els seus interessos. 

"La informació la obtenim de la nostra observació o del que ens diuen els altres"

A les persones els interessa donar una informació a través de la qual ells surtin el més reforçats possible. Imaginem quan anem a una entrevista de treball i hem de donar informació al contractant sobre la nostra trajectòria i capacitat per treballar per a ells. Hi ha moltes coses que disimularem, que podrien no ajudar a contractar-nos, i altres que destacarem, que sí ens ajudaran. I així tots els exemples del món. 

Bàsicament, quan rebem informació podem fer tres coses; creure la informació, refusar-la o ignorar-la o indagar en ella. La majoria de vegades no farem la tercera cosa, perquè no tenim ni el temps, ni els recursos ni l'interés necessari. Així que normalment, o be l'acceptem o be la refusem o la ignorem. 

Tenint en compte tot això, crec que el que normalment fem no és gestionar la informació que tenim, sinó més aviat gestionar la nostra ignorància. Hem d'intentar saber ignorar de la millor manera possible. 

"No crec que es tracti tant de saber, més aviat és tracta de saber ignorar"

Saber ignorar significa processar la informació rebuda sobre algun assumpte sobre el qual haguem de prendre alguna decisió, decidir què fer-ne i pensar la manera de validar tota aquesta informació. Només sobre aspectes concrets que ens afectin i dels quals haguem de prendre alguna decisió. 

Es tracta de saber ignorar perquè estem suposant que la informació que tenim pot perfectament no ser certa, estem ignorant quina és la interpretació més precisa.

Quines són les limitacions del pla de negoci?

El pla de negoci és el document amb el qual expliquem en què consistirà el nostre negoci i quin és el nostre pla per posar-lo en marxa, i on també aportem informació que demostra que el negoci és viable. 

El seu propòsit principal és el d'obtenir accés al finançament, ja que amb ell podem convèncer als possibles inversors de que invirteixin en el nostre projecte. Però també serveix als promotors del projecte com a guia amb la qual poder treballar i prendre decisions. 

"Amb el pla de negoci, expliquem en què consisteix el nostre negoci, com el posarem en marxa i defensem la seva viabilitat"

Però el plan de negoci, tal i com el conec, te algunes limitacions. La dificultat de planificar a llarg termini i la dificultat de fer estudis de la competència i del mercat. 

Pot resultar força improductiu planificar des de l'inici a molt llarg termini, perquè no sabem com aniran les coses una vegada ens posem a treballar. Hi ha tot un aprenentatge al llarg del desenvolupament del negoci que, evidentment, el pla de negoci no tindrà en compte. Això ens porta a desfer i tornar a elaborar els nostres plans moltes vegades. 

"Els plans de negoci s'han d'anar adaptant a l'aprenentatge continu del negoci"

Després està el tema de la competència. Sempre es diu que cal estudiar a tots els competidors per poder estar segurs que no ens quedarem sense mercat. Però sempre m'he trobat amb que hi ha molta competència potencial per estudiar. Hi ha competidors que ofereixen el mateix que nosaltres i hi ha competidors que fan coses que poden substituir allò que nosaltres fem. I a més tots ells es van movent amb el temps. De nou, molta feina que, a més, queda desfasada molt ràpidament. 

I amb el mercat passa una cosa semblant. Les estadístiques i les enquestes contenen informació insuficient, perquè per saber si el producte funciona necessitem posar-lo davant del client i veure què passa. 

Tota aquesta planificació i tot aquest estudi ens treuen molts recursos i queden inservibles molt ràpidament. També es dóna la paradoxa de que podem necessitar finançament per fer aquests estudis, finançament que no obtindrem perquè no tenim aquesta informació.

"Necessitem plans de negoci que es puguin adaptar al nostre aprenentatge constant"

És per tot això que els plans de negoci em semblen poc dinàmics. Necessitem plans de negoci que siguin més fàcilment revisables i modificables sobre la marxa, a mesura que obtenim nova informació i aprenentatge.   

Com la competitivitat pot afectar la transparència i la honestitat

Un ambient molt competitiu pot tornar a les persones i organitzacions de persones menys transparents i menys honestes entre elles. Recordem que un ambient competitiu és, simplement, un ambient en el qual el guany d'una persona o grups de persones és la pèrdua d'una altra persona o d'un grup de persones. 

"Tenir informació és un avantatge que alguns no volen compartir per poder guanyar"

Per tant, tot allò que pugui ser un avantatge per obtenir aquest guany no serà compartit de manera pública, perquè per garantir-se el guany previst també cal privar d'aquest mateix avantatge als altres possibles competidors, que accedirien a ells si la deixessim a disposició del públic. 

L'exemple més clar d'aquest avantatge que és privat de ser compartit és la informació i el coneixement. La conseqüència d'aquesta ocultació de la informació és la manca de transparència i d'honestitat de les persones. Manca de transparència perquè no s'ensenya la informació que els altres necessiten per poder actuar d'acord amb els seus interessos, i manca d'honestedat perquè es dóna informació falsa o a mitges amb l'objectiu de privar d'alguna mena d'avantatge als altres. 

"El progrés requereix que la informació disponibles sigui compartida. Afortunadament, cada cop és més fàcil de compartir amb els nous mitjans"

I tot això és una pena, perquè crec que el progrés es fonamenta en la compartició de la informació i el coneixement, on cada persona pot aportar millores successives. El món digital ens dóna l'esperança de que cada cop sigui més difícil no ser transparent i honest, ja que si una persona no comparteix el que sap, algú altra ho pot fer.