dimecres, 22 de març de 2017

El que va, torna. L'economia com a cicle

Sovint haureu sentit a dir coses com "compra low cost i aviat et baixaran el sou" o "si no paguen bons sous, caurà la demanda dels seus productes".

Són afirmacions que venen a parlar d'un cert "karma" en les nostres decisions econòmiques. Si tal fem, tal ens acabarem trobant. 

 Els preus baixos poden empènyer a la baixa els sous


I és que l'economia és circular. Els diners van circulant de mà en mà, tot i que també es poden quedar aturats sota un matalàs, o a una illa del tresor. La despesa d'un és el ingrés de l'altre, i si aquest altre té ingressos, podrà tenir despeses, que seran l'ingrés d'un altre, que igual som nosaltres. I així succesivament. 

Dit d'una altra manera, si gastem, algú ingressarà, i si gasta, algú altre ingressarà, i si van fent, nosaltres podrem ingressar de nou...i gastar de nou.  

El tema és que, des del punt de vista individual, no entenem que tot el que donem torna, només ens fixem en el que entra i en el que surt, sense tenir en compte la relació entre el que ingressem i el que gastem. Potser aquest és el problema de l'economia, que no sabem fer-la circular bé

dimecres, 15 de març de 2017

Pisos públics

Sovint sentim a dir que es destinarà espai a fer pisos públics, també anomenats pisos socials o de protecció. Aquests pisos estan destinats, en principi, a persones de baixos recursos, als quals els hi costaria poder pagar un pis a preu de mercat (comprat o llogat).

La intenció no és dolenta, garantir el dret a l'habitatge al gruix de la població, però no em convenç que existeixin pisos públics, com existeixen actualment, per algunes raons. 


 Típic pis de protecció oficial, amb el seu aspecte glamurós




No n'hi ha per tothom que no pugui pagar-se un pis


Tenint en compte com estan els salaris i com està (encara) el preu de l'habitatge, sembla que la gran majoria de la població mereixeria tenir un pis de protecció oficial, però no n'hi ha per tots. Generalment, els pisos públics es concedeixen per sorteig, als quals podem entrar si complin certs requeriments per poder-hi optar. 

Que els pisos de protecció oficial s'hagin de sortejar no em sembla just. A qui li toca aconsegueix un privilegi que la resta no té. Per això que no els facin. 




Alguns d'aquests pisos es compren


La qual cosa vol dir que deixen de ser públics. Si fan pisos protegits, crec que haurien de ser sempre públics per a que sempre estiguin a disposició de qui més requeriments compleix.

A sobre he sentit a dir que aquests pisos es poden vendre a preu de mercat al cap d'uns anys (algú m'ho hauria de confirmar). Socialització de pèrdues, privatització de beneficis que en diuen. 





 

dimecres, 8 de març de 2017

Pensament dummy

Existeix una col·lecció de llibres anomenada "for Dummies", on cada llibre explica un tema qualsevol, com "Japonés per a Dummies" o "Química per a Dummies".

La idea d'aquests llibres és explicar un tema des de l'inici, pas per pas i sense donar res per suposat, com li explicariem a algú que no tingués ni idea sobre la matèria o tingues dificultats de comprensió. Com li explicariem a un curt de gambals o dummy, vaja. 






La millor forma d'aprendre i documentar-se


El més interessant d'aquesta filosofia (començar de zero, anar pas a pas i no deixar res per suposat) és que pot trencar amb el nostre principal temor a l'hora d'aprendre, i és que, per no semblar que tenim problemes de comprensió o que anem molt endarrerits en el tema, tendim a fer veure que ho entenem tot esperant que no se'ns noti que en realitat no entenem res.

En lloc de fer totes les preguntes que calguin per arribar a entendre el tema en qüestió, ens centrem en fingir que hi entenem, sense preguntar res i sense arribar a aprendre realment. 

I és que els llibres "per a dummies", de dummies en tenen ben poc.


dimecres, 1 de març de 2017

Ja voldran el meu producte? Validació

Un producte nou és també un producte incert
 

Últimament es parla molt de la innovació. Es diu que en un món tant competitiu i canviant, en el que costa trobar clients i ser contractat si ofereixes productes ja coneguts, el teu èxit dependrà de la teva capacitat per crear productes nous o millorar d'alguna manera els que ja existeixen. 

Però innovar no és fàcil. A més d'haver de dedicar molt de temps a desenvolupar el producte abans de poder vendre'l, cal desenvolupar-lo sense tenir molt clar si el producte serà acceptat pel públic. 


Un paraigues per recollir aigua






Lo bo dels productes que ja existeixen és que ja saps que la gent els compra i els valora, però si fas una cosa nova no saps com serà valorada ni si serà comprada o no. 

Algú podria dir que la gent compra el que vol i que se li ha de preguntar què vol, però crec que això no és del tot cert. Deia Steve Jobs que la gent no sap el que vol fins que li poses al davant. Més encara, deia Henry Ford que si hagués preguntat a la gent què volia, li haguessin dit cavalls més ràpids, però no li haguessin demanat el Ford T, i a Steve Jobs tampoc li haguèssim demanat l'Iphone fa uns 15 anys. 

El públic no sap el que vol, sino ja ho haguessin fabricat ells, però tampoc acceptaran qualsevol cosa nova que se'ls ofereixi. 




La innovació com a diàleg entre creador i públic


I aquest diàleg es diu validació. Provar que el producte nou que hem creat és acceptat pel públic i és un negoci viable. 

Aquest diàleg consisteix en que el creador presenta el seu producte, el públic diu si ho compraria i, en cas contrari, explica perquè no i què li falta i, recollint aquesta última informació, el creador fa canvis en el producte per a que aquest sigui acceptat. I així segueix la cosa. 



Validar no és fàcil


Per poder validar adequadament, necessitem comunicar-nos amb moltes persones i de manera molt fluida, perquè la informació que cal intercanviar ha de ser de molta qualitat per arribar a enteses.

El creador ha de saber comunicar quin és el seu producte, com s'utilitza i quin valor aporta, mentre el públic ha de saber transmetre el seu interés o desinterés per la proposta, de manera que el creador la pugui millorar. 

No és fàcil trobar gent amb la qual tenir aquesta comunicació fluida. La gent està ocupada en les seves coses i no ens dedicarà gaire temps, i menys si creuen que els hi volem vendre la moto. 

Per tant, per incentivar i millorar els processos d'innovació, cal eines i espais on els creadors i el públic es trobin i dialogin, per tal d'assegurar que els nous productes siguin acceptats i marquin la diferència.

 

dimecres, 22 de febrer de 2017

La recerca de feina; o tot o res

Sense mitges tintes


En algun moment de la vostra vida, haureu hagut de buscar feina i passar per processos de selecció per ocupar un lloc de treball. És com una muntanya russa, en la que hi ha moments que ja t'imagines treballant i cobrant el teu sou (i imaginant com te'l gastaràs) i en la que hi ha moments en que totes les esperances s'esvaeixen, com quan l'entrevista ha estat un desastre o et diuen que han agafat a un altre. 






Foto extreta de orientavallbona.blogspot.com




La recerca de feina és una activitat amb resultat binari, o aconsegueixes la feina i resolts la teva situació laboral o no l'aconsegueixes i tornes a la casella de sortida, a seguir buscant com si res hagués passat. 




És així per culpa dels drets laborals?


Sovint és diu que el mercat laboral és molt rígid, que costa molt acomiadar i que per això els que estan a l'atur no poden optar pels llocs de feina que ocupen els que tenen contractes fixos. A més, aquesta rigidesa desincentivaria la contractació i reduint encara més les oportunitats laborals existents. 

Els treballadors i els sindicats solen oposar-se a mesures de "flexibilització" perquè reduirien els drets laborals que tant va costar guanyar i empitjoraria les condicions de treball, com la remuneració, les hores treballades, les baixes per malaltia, etc. 

També s'hi solen oposar els aturats, que tot i que en el moment present no tenen res a defensar, un lloc de feina amb drets, pensen en guanyar aquests drets un cop aconsegueixin la feina. 

Es diu que un mercat laboral més flexible crearia una major gamma d'oportunitats, resultats intermitjos entre el contracte indefinit i l'atur, amb els quals es va tirant fins a trobar una posició més estable. Però també es diu que, si aquestes condicions són possibles, es generalitzaran en la mesura en que hi hagi prou gent de reserva per contractar. 




Com buscar resultats intermitjos?


Si no aconseguim el típic contracte laboral, alguna cosa haurem de fer de mentres per tirar endavant. Algunes opcions són prou conegudes, com els contractes en pràctiques, que ens serveixen per demostrar el que valem, o l'autoocupació, que ens obliga a anar construint una cartera de clients als quals oferir els nostres serveis. 

Al cap i a la fi, les persones necessiten mantenir-se actives i obtenir uns ingressos per viure.






 

dimecres, 15 de febrer de 2017

Com fer networking (i com no fer-ho)

El networking és l'acte de conèixer gent nova per tal de formar noves connexions. Ens presentem, expliquem quí som i què fem, escoltem el mateix dels altres i, possiblement, intercanviem contactes (sobretot la targeta de visita). 

Es tracta d'una activitat i d'una paraula que s'han posat de moda durant els últims anys, com tants altres anglicismes que tenen a veure amb els negocis, impulsat per l'auge de l'emprenedoria i l'autoocupació com a formes de guanyar-se la vida. Qui ocupa un lloc de treball només necessita conèixer als seus caps, però l'emprenedor i l'autònom necessiten conèixer gent nova de la qual obtenir i oferir alguna cosa. 




Fetes les presentacions, en aquest post explicaré com ha de funcionar el networking i com no ha de funcionar. 




Com no ha de funcionar


El networking no és venda. 

És important establir-ho perquè encara hi ha molta gent que va a events de networking principalment a vendre. Expliquen què venen, et donen la seva targeta i se'n van a buscar-ne a un altre. No els interesses si no mostres interés en comprar.

És normal voler vendre. Tots anem de cul per poder guanyar-nos la vida, i esperem poder convertir la nostra dedicació en diners per viure. Però per vendre existeixen les visites comercials, que normalment es fan amb gent que potencialment podria comprar el que oferim.
En un networking podem conèixer a qualsevol, i la gran majoria no seran clients potencials.

Això no vol dir que estigui prohibit vendre. Es poden tancar vendes en aquests events. Podem topar-nos amb gent molt interessada en el que oferim, tot i que no anem buscant això en primer lloc.




Com ha de funcionar


El networking serveix per conèixer i donar-nos a conèixer, amb l'objectiu de guanyar contactes útils i de ser un contacte útil per a algú. 

I què hi guanyem si no ens compren els productes? Guanyem visibilitat, guanyem accés a d'altres persones i guanyem la possibilitat de demostrar què valem en viu i en directe. 

Com bé sabeu, moltes oportunitats, fins i tot en l'àmbit laboral, es maneguen entre contactes, entre gent que es coneixia prèviament o estava connectada per mitjà d'un tercer. La gent que ja ens ha conegut, en un ambient més distès que el d'un intent de venda, ja està més disposada a fer-nos cas, i si col·laborem plegats en alguna cosa interessant, encara millor.




Per tant...


Per anar a un networking, cal preguntar-se "Quina col·laboració puc oferir a la gent que hi trobi?" i "quina mena de col·laboracions em podrien interessar?

Es pot col·laborar de moltes maneres amb la gent. Per fer prosperar el nostre negoci o carrera hi ha més elements a part dels diners. Podem aconseguir que la gent ens segueixi a les xarxes socials, llegeixi el nostre bloc, assisteixi als nostres events, que ens donin la seva opinió sobre el que oferim, que ens presentin a algú que sí podria estar interessat en el nostre producte. També podem oferir aquestes coses als altres.

Si no produïm aquestes oportunitats de col·laboració, perdrem el contacte amb tota aquesta gent. 




dimecres, 8 de febrer de 2017

Tant guanyo, tant gasto, tant valc

Vivim en un món on bàsicament ens preparem per guanyar diners i adquirir coses, i no tant per millorar les nostres relacions amb els altres i el nostre estat d'ànim, que hem deixat pràcticament en la seva totalitat en mans de les nostres expectatives econòmiques. 

Un home content perquè té molts bitllets a la mà





Si la nostra posició econòmica és bona, estarem contents, tindrem confiança en el futur i en la forma en la que ens veuen els altres, mentre que si no la tenim estarem frustrats, ens sentirem inútils i no voldrem veure a massa gent per por a haver d'explicar com ens va. Tot gira entorn als diners i a les coses materials, quan el nostre benestar hauria de ser més aviat intangible. 




L'importància dels diners en temps de crisi


El nostre estat anímic depén molt de la nostra situació econòmica i, com ja sabeu, aquesta situació econòmica i aquestes expectatives econòmiques han empitjorat força durant els últims anys, això que anomenem crisi econòmica. 

I a sobre diuen que vivim en temps volàtils i incerts, en els quals la globalització, la digitalització i l'automatització estant destruint molts negocis i llocs de treball, o traslladant-los a altres llocs més barats. Diuen que viurem pitjor que els nostres pares, que s'acaba l'época de les expectatives econòmiques a l'alça. 

El nostre benestar depén de la nostra millora econòmica, però anem a pitjor. 




Acostumar-se a unes condicions econòmiques a la baixa


Si les nostres condicions econòmiques no van a l'alça, i de moment no van a l'alça, sembla que haurem d'aprendre a deslligar el nostre benestar de la nostra situació econòmica.

No ens preparem per gestionar les nostres emocions ni el nostre tracte a les altres persones, només ens preparem per ser competents en allò que ens fará guanyar diners. No obstant, aprendre a gestionar el que és intangible ens podria arribar a donar més éxit també en la vessant econòmica, perquè la gent ens valoraria més, i la valoració de la gent és el que cal per obtenir ingressos. 

Haurem d'aprendre a dir "vaig justet econòmicament, i què?", perquè igual millorar la nostra situació pot no dependre de nosaltres, almenys a curt termini.