És massa car l'habitatge?

Sempre he tingut entès que, als nostres pares i avis, va resultar més assequible accedir a un habitatge en propietat que el que ens resulta a nosaltres actualment. 

He d'admetre que no hi entenc gaire sobre la compra de pisos, ja que mai n'he intentat comprar un, i no sé com funciona el mercat, quins preus hi ha, quines diferències de preus ni quant és convenient pagar. El que estic exposant aquí és simplement aquella idea que m'ha quedat al cap sobre l'evolució, a molt llarg termini, que està tenint el preu de l'habitatge. 

Recordo que, abans del començament de la crisi, es parlava de 20, 30 o 40 anys per tal de pagar l'hipoteca (i alguna notícia parlava de l'existència d'hipoteques a 50 anys). Tinc entès que, abans, en menys d'una década tenies el pis pagat. No acostumo a gent de la generació dels meus pares que encara paguin la seva hipoteca ni que recordin tot el que els hi va costar pagar-la. 

De totes aquestes reflexions se'n deriva la pregunta següent, és més car l'habitatge per a la nostra generació del que va ser per a les generacions anteriors? 

A la seva época, aquests habitatges eren més assequibles que ara

Molts experts afirmen que les persones no hauríem de pagar més d'un terç dels nostres ingressos en l'habitatge, però atès els nostres salaris habituals i el preu d'accedir a un habitatge, sigui comprat o llogat, els números no sempre surten, a menys que acceptem compartir pis amb altres en una zona poc carismàtica. Tenint en compte això, els preus dels habitatges igual encara no han baixat prou. 

Però no sembla probable que els preus arribin a ser tant assequibles com això. El primer que m'ho fa pensar és que l'habitatge té una demanda molt inelàstica, la qual cosa vol dir que volem accedir a un habitatge, sí o sí i costi el que costi, els venedors ho saben i simplement esperen que acceptem els seus preus encara que ens hi costi arribar. La segona és que molts d'aquests venedors van pagar, en el seu dia, preus de bombolla per els seus habitatges, no tenen gaire marge per baixar preus. 

Per últim, existeixen els habitatges socials, que veig difícil que puguin satisfer la demanda perquè, atès el nostre nivell salarial, la majoria de nosaltres som candidats potencials a accedir a aquests habitatges. Se n'haurien de fer molts i no sé exactament a on, ni tampoc sé què passaria amb l'oferta d'habitatges no socials, potser haurien de baixar preus fins a ser com els socials.