dimecres, 18 de maig de 2016

Proactivitat: l'assignatura pendent

Cultura poc proactiva

Vivim en una cultura molt poc proactiva, en la qual sempre comptem amb que algú ens indicarà què hem de fer i com hem de fer-ho. 

Estem acostumats a tenir algú per sobre nostre que ens indica com portar a terme les nostres activitats. Mai pensem en anar més enllà del que ens suggereixen aquestes indicacions ni acostumem a qüestionar-les gaire. 

Aquest esquema és encara molt present al món laboral. Aquells que volem treballar encara esperem poder trobar una feina ben acotada i definida, en la qual només ens hem de preocupar de fer correctament aquelles feines ja establertes. 


Quan començarem a ser més proactius? Doncs quan ens ho digui el jefe, esclar



Normalment, no planifiquem la nostra trajectòria professional, almenys no més enllà d'escollir els estudis a cursar. El que tots tenim en ment és enviar el nostre currículum a les empreses que publiquen ofertes de feina i esperar resposta. La nostra trajectòria laboral està totalment en mans d'aquells que decideixin contractar-nos. Bé, he dit ofertes de feina publicades, però una forma habitual de ser contractat és a través de contactes, sense la publicació d'una oferta pel mig. 

Per ser honest, aquesta és la manera en la qual sempre he pensat que treballaria. Bàsicament, és el que tothom que conec té també en ment. El problema, la crisi econòmica ha reduit les possibilitats de fer les coses així, i no tinc clar si això realment tornarà a ser com ho coneixiem abans. 


Perquè caldria ser més proactiu?

No ser proactiu limita les nostres possibilitats a allò que el nostre entorn ens pugui oferir, i el problema actual és evident, el nostre entorn ara mateix ens ofereix molt poc. Fa anys que és així i sembla que seguirà sent així durant uns quants anys més, i repeteixo, sense saber del cert si algun dia això tornarà a ser com esperem que torni a ser. 

Sembla que la cosa va cap a un món global, molt tecnificat i competitiu, on competim per la feina que hi ha amb gent de tot el món, que pot ser més aplicada o més barata que nosaltres. 

En aquest entorn, en el qual hi ha molta gent entre la qual triar, sembla que no hi ha prou fer bé allò que ens demanen, perquè molta altra gent també ho pot fer. Sembla que caldrà desenvolupar habilitats i coneixements que no són estàndars, que només s'adquireixen sent proactiu, tenint interés en el que es fa, qüestionant la forma habitual de fer-ho, anant més enllà del que tothom proposa. 

Ens caldrà ser més proactius del que hem estat si volem prosperar. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada