dimecres, 31 d’agost del 2016

Canvi climàtic

El primer pas és reconèixer-ho
Sembla que cada cop està més estesa la idea de que el canvi climàtic està passant, està produït per la nostra activitat, pot portar conseqüències greus en les nostres vides durant les properes dècades i hauríem de prendre mesures per aturar-ho o mitigar-ho.
Però com passa a Alcoholics Anònims, reconeixer-ho només és el primer pas per arribar a solucionar el problema.
Cimera sobre el clima a Rio (1992). Ja fa temps que es reconeix el problema

I és que el cert és que mesures proposades, des del punt de vista polític, industrial i personal, n’hi ha poques i la majoria són més aviat simbòliques, com l’hora del planeta on se’ns convida a apagar les llums durant un hora cada cert temps per estalviar energia.



Perquè no fem res per aturar el canvi climàtic?
Explicat breument, perquè no és prioritari. La nostra prioritat és la de sempre, guanyar més diners i tenir més coses que ahir. I si fer alguna cosa per aturar el canvi climàtic entorpeix aquest objectiu, doncs allà queda, penjat a la llista de "pendents".
I dóna la sensació que lluitar contra el canvi climàtic entorpirà el nostre estil de vida. Cadascú de nosaltres agafant un cotxe per anar a treballar? Ui, ja no. Agafar un vol a l'altra punta del món per passar les vacances? Somies. Supermercats amb una oferta enorme de productes d'arreu del món? Cosa dels bons temps ens els quals no erem tant responsables. 
Quin lider ens suggerirà o imposarà aquestes mesures? Qui voluntàriament farà renúncies materials per satisfer la lluita contra el canvi climàtic, sobretot sabent que la resta no farà res? (tragèdia dels comuns).


I llavors, què passarà amb el canvi climàtic?
Com sol passar, no tractarem el problema fins que no el patim en carn pròpia (ara només el veiem venir). 
El fet és que actualment les nostres vides són força "normals", i aparentment els nostres principals problemes no són climàtics, sinó que són econòmics o polítics. 
Almenys això aparentment, perquè durant el periode 2006-2010 hi va haver una important sequera a Orient Mitjà, i a partir del 2011 la Primavera Àrab, on igual el canvi climàtic hi té alguna cosa a veure. 
Això seria un anticipi del que pot passar en el futur, si l'aigua escasseja a moltes regions i la producció de menjar es veu també afectada. Com he dit en alguna altra entrada, no sabem estar bé i anar a menys, així que és probable un augment de la inestabilitat, els conflictes i les grans migracions. 
Però bé, ja ens ho trobarem. 
Bona tornada de les vacances a tothom. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada